"QUERELLA DE BREST”
LITERATURA FRANCESA
Editorial Debate / Pàgines: 352 / ISBN 84-7444-025-4 / Edició: març
1983.
Jean Genet (París,
1910-1986), abandonat per la seva mare als set mesos d'edat, es converteix en
un nen tutelat per l'Assistència Pública, i la seva infància transcorre en tota mena d'institucions: famílies d'acollida, reformatoris, clíniques i fins
granges penitenciàries, de totes les quals acabarà fugint.
Prostitut, rodamon, lladre i bastard, Genet és un dels monstres sagrats de la literatura
francesa de tots els temps, i un maleït vocacional. La seva condició homosexual
marca tota la seva obra narrativa i dramàtica, en la qual desenvolupa una
poderosa mitologia presidida per una perversió de tots els rols. Autor d'obres
com “La nostra senyora de les flors”,
“Diari d'un lladre”, “El miracle de la rosa”, “Les criades” o “Querella de Brest”, va abraçar durant els seus últims anys diverses
causes polítiques, com la palestina o la de les Panteres Negres. Va morir en un
petit hotel de París el 1986, i les seves restes reposen al cementiri espanyol
de Larache, al Marroc.
“Querella de
Brest” és una novel·la d’amor, immoralitat i mort que té com a protagonista a
George Querella, l'atractiu mariner que assassina per diners i per necessitat,
per després expiar els seus crims en intenses sessions de submissió sexual. Al
voltant de Querella es desplega un món de desig, passions i violència, emmarcat
per la boira de Brest, i per un mar que, per Genet, evoca sovint la pura idea
del crim i de l'amor entre homes.
Per cert, per què
aquesta edició fa aquesta traducció i no deixa el seu original “Querelle de Brest”? Per què el nom del
seu protagonista és traduït per Jorge Querella?
Querella, la pel·lícula.
La novel·la de Genet va ser portada al
cinema el 1982 per un altre mite de la cultura homosexual, el director alemany Reiner Werner
Fassbinder. Va ser la seva última pel·lícula abans de suïcidar-se i, igual
que li va passar a Genet, va ser massacrada per la censura. Brad Davis
('L'exprés de mitjanit'), Franco Nero i Jeanne Moreau interpreten aquesta
adaptació tan sòrdida com la novel·la.
Podeu trobar una
crònica de la novel·la a Literaturas.com.