A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA.

Per tal que el lector pugui situar-se, tot això que ve a continuació s’inicia en un article del meu bon amic Rafa G.C. titulat Yolanda Díaz, Pinocho o Pepito Grillo i publicat a Nueva Tribuna el 4 de setembre de 2022. L’article va provocar que li escrivís un missatge personal que deia: “Tinc la sensació que, tot sovint, des de l'esquerra semblem a “Saturno devorando a su hijo”.  Ja que parlem de contes infantils, per quant un article parlant de "¡Que viene el coco!". I entenc per ‘coco’ al PP i Vox.”.

Com que el meu amic Rafa és “...Más que cosmopolita, caospolita (término que está por ser inventado, y del que no me reservo ningún derecho); más que escribidor, letraherido; y más que instruido, no buen estudiante: un poco químico, otro poco economista, algo de sociólogo y otro algo de filosofo...”[i] va contestar-me amb un altre article. En aquest cas, el seu títol es ¡Que vienen los tártaros!, publicat també a Nueva Tribuna, el 16 de novembre de 2022.

Fet i fet, i aplicant la seva màxima de “usted pregunte lo que quiera, que yo contestaré lo que me dé la gana”, i amb coincidències i amb diferències, a continuació us ofereixo algunes notes com a resposta. 

PÉREZ, Manel

 

"LA BURGUESÍA CATALANA. Retrato de la élite que perdió la partida "

 

CATALUNYA / POLÍTICA

Ediciones Península / Pàgines: 277 / ISBN: 978-84-1100-091-8 / Primera Edició: juny 2022.

 

No és normal començar una ressenya o comentari amb un toc d’atenció. Però, en aquest cas ens sembla molt oportú. Estem davant d’un llibre que documenta qui forma part de la burgesia catalana, quines són les claus de la seva decadència després del procés independentista i com van actuar durant aquest. Per tant, es tracta d’una lectura que recomano a tothom.

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (VIII). MODEL ESGOTAT-LLUITA DE PODER

Pere Aragonès i Jordi Sànchez van tancar l'acord de govern que permetria la investidura del líder d'ERC el tercer cap de setmana de maig del 2021. Un any i cinc mesos després d'aquell pacte, Sànchez ja no és secretari general de Junts, Aragonès viu les setmanes de més incertesa al Palau de la Generalitat i l’acord de govern s’ha trencat.

Post – INVASIÓ RUSSA A UCRAÏNA (2): Pacta servanda sunt

 

Us convido a llegir l’anàlisi del meu amic Rafael G.C., Pacta servanda sunt (els acords han de ser preservats), publicat el dia 1 d’octubre de 2022, a NUEVA TRIBUNA.

Entre altres coses diu: “... No podemos saber qué nos deparará en el futuro más o menos próximo esta infame guerra iniciada por la Rusia de Putin, “ni lo pretendiera”, que diría Camarón, lo único que sabemos es que, si queremos la paz, entonces debemos llenar de significado performativo nuestro discurso, pues la gramática no tiene -y por mucho que se empeñen los filósofos del lenguaje: nunca ha tenido- ese glamour escocés, esa magia, ese talento para alterar la realidad como si fuera un hechizo de brujería. Un pacto, cualquier pacto, todo pacto, en tanto que acto del lenguaje, deviene “realizativo” siempre y cuando exista una coerción creíble, autónoma o heterónoma, que obligue a las partes a respetarlo. [...]Si quieres la paz, prepara las leyes. Y prepara quien las defienda, a la paz y a las leyes...”

I finalitza amb la idea que Si vis pacem para legem (si vols pau prepara la llei). Potser el problema rau en qui, com i de quina manera s’aplica aquesta idea en el món actual.

Post – INVASIÓ RUSSA A UCRAÏNA (1): El que no ens expliquen

Primer de tot, cal dir que soc dels que pensen que la invasió russa a Ucraïna és una barbaritat grandiosa. No tinc prou qualificatius per definir-la. Tots els que se us puguin ocórrer, podríem afegir-los a un immens llistat.

Però, i si Putin no fos el “dolent”? Aquesta és, més o menys, la tesi de l’article de Jorge Mora Forero, publicat el 30 de setembre de 2022, a NUEVA TRIBUNA i que porta per títol: Del poder mundial y otros asuntos.  I que us convido i commino a llegir. Hi trobareu una altra visió del que ens expliquen.  

Per cert, també us retrobareu amb el concepte de LEBENSRAUM.