Historiadors de Catalunya va publicar, l’any 2021, un documental sobre el 1714 i la Diada titulat La Diada, una història crítica. Al vídeo hi participen nou historiadors que recorren els fets més desconeguts de la guerra de Successió que va tenir com a col·lorari la caiguda de Barcelona el 12 de setembre de 1714.
Els historiadors que participem en el documental són: el catedràtic emèrit en Història Moderna de la UAB Ricardo García Cárcel, la catedràtica emèrita d'Història Moderna de la UB Mari Àngels Pérez Samper, Daniel Rubio, professor d'Història Econòmica de la UNED de Cervera, Jordi Canal i Morell, professor de l'École des hautes études en sciences de París, Joaquim Coll i Amargós, historiador i articulista, Roger Molinas Amorós, arqueòleg, Luis Sorando Muzas, vexil·lòleg i Óscar Uceda Márquez, historiador i president d'Historiadors de Catalunya.
Segons aquests historiadors, en el vídeo s'hi recullen tots els mites, manipulacions, tergiversacions i falsedats que el nacionalisme ha anat construint com a relat d'una guerra que no va ser com explica. Per exemple, afirmen que en el Fossar de les Moreres no hi ha cap fossa comuna dels homes i dones que defensaren la ciutat; que els catalans no utilitzaren la Senyera, la bandera de quatre barres, sinó pendons amb figures religioses i, finalment, i el que és més evident, la guerra de Successió no va ser una guerra d’Espanya contra Catalunya sinó un conflicte dinàstic i civil de caràcter europeu i que també afecta territoris d’Amèrica.
Ras i curt, el punt de vista i la interpretació d’Historiadors de Catalunya no deixa de ser versió més sobre el 1714.
Tot amb tot, no hauríem d’oblidar que la Història és una ciència humana o social que dona un coneixement científic del passat de la societat humana a través d’un estatut científic profundament diferenciat de les ciències naturals. És una ciència útil, perquè l’estudi del passat pot indicar una possible evolució del futur, però a la vegada és una ciència interpretativa i selectiva. Això explica les manipulacions que ha patit per part del poder i/o de diferents grups i col·lectius.
El poder polític, de totes les ideologies, ha intentat manipular la història al llarg del temps. Això demostra la utilitat de la història. La manipulació històrica pot donar-se per acció o per omissió amb l’objectiu de presentar una determinada visió de la realitat. Així, la celebració d’una data determinada sempre té una lectura política en un sentit determinat
Podeu trobar més informació a:
El mito del 11 de septiembre de 1714 y de la Guerra de Sucesión, per Yolanda Canales, a EL DEBATE. (11-09-2023)
NADAL i FARRERAS, Joaquim: L’onze de setembre i el centralisme borbònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada