Seguidors

dissabte, 11 de juny de 2011

LA MODERNITAT (I): UNA DEFINICIÓ EN UN SENTIT AMPLI I GENERAL


            Definida en relació amb l’Antiguitat, la Modernitat, en un sentit ampli i general, sorgeix, per alguns historiadors, amb el Renaixement, en el segle XV – El Princep de Maquiavel configurà una nova concepció de la moralitat, que s'exemplificà en un nou concebiment de la política, amoral i pragmàtica -, comportant una progressiva desaparició de l’ordre feudal i una consolidació de l’ordre capitalista, que significà una progressiva racionalització i diferenciació econòmica i administrativa del món social, que va culminà en l’estat modern capitalista industrial. D’acord amb pensadors com Marx i Weber, el procés de modernització social es caracteritzà  pel sorgiment de l’economia capitalista i l’estat modern, el que significa dir que el mode de producció capitalista es constitueix amb l’aspecte diferenciador de la modernitat.
                Si bé el terme de modernitat ha estat encunyat en el segle XIX, tal com expressa D.Harvey en el text Modernidad i Modernismo[1], atribuint-se a Baudelaire la seva autoria, la idea de ruptura que es relaciona amb ell ja estava present des de l’ inici de la instauració de la societat burgesa en el segle XIX. En l’esfera del pensament, aquesta ruptura suposà la substitució d’una visió cosmocèntrica, en la qual l’home era vist com una part de l’ordre natural de l’univers, per una visió antropocèntrica, en la que la consciencia intencional de l’home passa a ser la mesura i el sentit de totes les coses.
Des d'un punt de vista filosòfic la nova visió del món es fonamentà en el predomini del subjectivisme, atès que les matemàtiques són, abans que tot, una llei purament mental. Aquí rau el que filosòficament és potser el tret més característic de la modernitat. Com a conseqüència del seu predomini, s'anirà produint un canvi en la concepció de la filosofia que deixarà d'ésser primordialment ontologia per passar a ésser epistemologia. Hegel definí precisament aquest predomini de la subjectivitat com allò específicament modern i ho considerà com a fruit de la reforma protestant.
La modernitat pot ser definida, doncs, per una discontinuïtat temporal i una ruptura respecte a la tradició. La visió teocèntrica del món es substituïda pel triomf de la racionalitat instrumental, de manera que se instaurarà una visió antropocèntrica del món en la que Déu perd la seva centralitat, donant pas a l’Home i al coneixement científic del món.
Entre les principals característiques de la modernitat podem destacar les següents:

  • Secularització i desencantament del món. Podem entendre la modernitat com la gradual  desaparició dels sabers mítics, religiosos i filosòfics tradicionals, així com la ruptura amb l’ordre escolàstic medieval i la seva substitució pel saber científic. 
  • Dissociació entre l’home i la naturalesa. L’home perd la seva antiga simbiosis amb l’univers i la naturalesa. Aquesta ruptura amb allò sagrat passarà a ser objecta d’investigació per un subjecta lliure i racional.
  • Intel·lectualització, racionalitat i instrumentació. El finalisme de l’esperit religiós anterior es trenca en nom de la raó, instrumentalitzada pel saber científic i bolcada en els mitjans a partir dels quals l’home pot sotmetre la naturalesa i posar-la al seu servei. 
  • Instauració del mètode científic. Es passa a concebre el món com un ordre sotmès a les lleis. El mètode científic, com a forma de coneixement i domini de la naturalesa, es converteix en el medi principal per mitjà del qual l’home pot exercí el seu poder, alliberant-se, d’aquesta forma, d’un món d’escassetat i del jou de la natura.
  • Separació entre medis i mitjans. Són excloses del pensament científic totes les consideracions que invoquen el valor, la bellesa, la perfecció o els fins. 
  • Creixent diferenciació dels diversos àmbits de la vida social. La ciència, la moral i l’art ja no depenen de la religió i es converteixen en pràctiques independents i autònomes. 
  • Creació de l’Estat Modern. Administració burocràtica racional, sistema tributari centralitzat, poder militar permanent i monopoli de la violència són les característiques sobre les que es forneix la creació de l’Estat Modern. L’empresa capitalista pressuposa una força de treball formalment lliure i una organització racional de la producció basada en el càlcul i en el us tècnic del coneixement científic.
  • Establiment de principis universals. Universalitat, individualitat, racionalitat.


[1] Harvey, D. (1998 [1990]) La condición de la posmodernidad. Investigación sobre los orígenes del cambio cultural, Amorrortu Editores: Buenos Aires: p. 25-84 (capítols “Modernidad y modernismo” i Posmodernismo”, pàg. 25).

Cap comentari:

Publica un comentari