"ESPARTACO”
NOVEL·LA HISTÒRICA / LITERATURA NORD-AMERICANA
Diario El País, S.L. / Pàgines: 447
/ ISBN: 84-9815-221-6 / Edició: 2005.
M’atreviria a afirmar que tothom
coneix Espartaco (Espàrtac,
en català) a través de la pel·lícula, del 1960, protagonitzada per Kirk Douglas i dirigida
per Stanley Kubrick,
dos grans noms de la història del cinema. Però la pel·lícula està basada en la
novel·la, del mateix nom, de Howard
Fast. I això, potser, ja no ho coneix tothom.
Tanmateix, quan coincideixen el cinema
i la literatura, són inevitables els paral·lelismes i les comparacions. Però,
no ens enganyem, tot i el poder de la imatge, la literatura sempre guanya al
cinema. Les paraules narren, plasmen i evoquen moltes més sensacions que les
imatges. Aquest també és el cas d’Espàrtac.
Tot i que no tractarem en aquest
comentari de fer una comparació entre la novel·la i la pel·lícula, aquesta es pren
algunes llibertats amb l'Espàrtac històric. Aquest últim, per exemple, no era
el cap de la revolta dels esclaus, sinó només una de les seves més importants
figures. A més, sembla que hauria mort en combat i no crucificat. Però la
pel·lícula és una gran pel·lícula, guardonada amb 4 Oscars, i la novel·la també
ho és.
I cal assenyalar, d’entrada, que ho és perquè es tracta d’una gran novel·la històrica i d’un crit d’esperança a favor de la llibertat i contra la tirania. Contra la tirania no només de Roma sinó contra la tirania intemporal que recorre tots els temps.
Fast descriu al llarg dels diversos
episodis, que van endavant i endarrere dels fets històrics, la societat romana
en el context dels darrers anys de la República i en concret de la Tercera Guerra Servil. Ens explica, amb pinzellades subtils, com la República va degenerant en un teixit de corrupteles i com el seu mode de producció, l’esclavisme, comença a
trontollar. En aquest sentit, és interessant com detalla la diferència existent
entre els esclaus, els treballadors (que, amb el temps, ja no són ciutadans
romans) i els mateixos ciutadans romans. I com vivien i com eren tractats uns i
altres.
I aquí és quan l’obra de Fast esdevé
un crit contra la tirania i un clam d’esperança i a favor de la llibertat. La
frase final així ho palesa: “...Y en
tanto que el hombre trabaje y otros hombres tomen y usen el fruto de los que
trabajan, el nombre de Espartaco será recordado, susurrado algunas veces y
proclamado en voz alta y clara otras veces...” (pàg. 447). I contra la legitimitat
de l’ús de la violència i de com s’utilitza el poder.
Un clam d’esperança i de llibertat que
Fast també reclamava pel seu temps. Es va unir al Partit Comunista dels Estats Units
el 1944 i va ser cridat pel Comitè d'Activitats Anti-Americanes. Va rebutjar divulgar
els noms dels contribuents al Joint Antifascist
Refugee Committee (Comitè d'Ajuda als Refugiats Antifeixistes), que havia comprat
un antic convent a Tolosa per convertir-lo en un hospital en què treballaven
els quàquers ajudant refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola, i el
van empresonar el 1950 per desacatament al Congrés. Mentre estava a la presó,
va començar a escriure Espàrtac.
Actualitzat: 11/02/2024
Merci per una gran novel.la. Peter Ross
ResponEliminaHo celebro. El que passa és que la novel·la, amb el temps, ha quedat eclipsada per la pel·lícula. Per una gran pel·lícula. Però la novel·la de Fast és excepcional.
Elimina