"LA NAUSEA"
LITERATURA FRANCESA / SEGLE XX
Editorial Losada, S.A. / Pàgines: 198 / Edició: 18. 17-7-1979.
La nàusea, publicada el 1938, és la
primera novel·la de Jean-Paul
Sartre, i una de les obres més determinants de l'existencialisme. Molt
sovint s'ha associat aquest corrent filosòfic amb el mateix Sartre, però
caldria recordar que l'existencialisme ja és present en altres pensadors com Søren Kierkegaard, Friedrich Nietzsche, Martin
Heidegger, o Karl Jaspers, i també en la literatura de Franz
Kafka, Fiodor Dostoievski o Albert
Camus, entre d'altres.
Amb tot, és Sartre qui forneix l'existencialisme i
li dona cos. En el pensament sartrià, fonamentalment pessimista, l'ésser humà
no neix amb essència ni naturalesa, comença per no ser res, i són els seus fets
els que li concedeixen existència, que és fonamentalment absurda i, per tant,
provoca sensació de nàusea. Tot i això, Sartre remarca el paper humanista de
l'existencialisme, subratllant el paper de les decisions i la llibertat, i la
responsabilitat de l'ésser humà en les conseqüències de les seves eleccions.
Així, els temes més importants que destaquen
en aquesta novel·la de Sartre són la mort, la història, el progrés, la
rebel·lió, entre d'altres. L'autor ens indueix a qüestionar i posar en dubte
l'existència de l'ésser humà i especialment el propòsit vital de l'home. Compartint
alguns punts amb un altre escriptor existencialista com Albert Camus, Sartre arriba
a la conclusió que la vida de l'home és buida. Davant d'aquesta constatació,
l'home que s'adona d'aquesta evidència sent profundament una sensació de
repugnància, de nàusea, com ho diu el títol de l'obra. En poques paraules; progrés,
passió futura, etc., no són més que il·lusions.
Podeu
trobar el llibre en PDF en aquest link.
Actualitzat: 27/11/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada