Tot llegint els resums de J.Campàs
sobre l’obra de Manuel Castells,
L’era de la informació, podem concloure que ens trobem instal·lats en un
nou tipus de societat, la societat informacional. Aquesta, lluny de ser
compacta, homogènia o coherent, es troba tensionada entre dues forces que
dominen els seus processos: d'una banda, la globalització reticular de
l'economia, la tecnologia i la comunicació; de l'altra, el poder de la
identitat. Aquesta tensió entre la xarxa global i el jo-nosaltres identitari és
el resultat dels múltiples canvis esdevinguts en els darrers cinquanta anys en
el nostre planeta i és la que en l'actualitat anima i condiciona els processos
socials fonamentals que estan decidint el nostre destí en aquesta frontera
entre mil·lennis.
Castells ve a dir-nos que el
capitalisme ha vençut, però no és tal com era en l'època anterior de
l'industrialisme perquè, en l'actualitat, és global, informacional i organitzat
en la l'empresa xarxa. La seva expressió més alta és el capitalisme financer
que, com a malla global informacional per la qual flueixen diàriament
quantitats immenses de diners, domina la deriva econòmica del món actual. Però
tampoc aquest resultat és el producte d'una dinàmica homogènia i lineal. Els
processos de globalització, reorganització en xarxa de l'empresa i sorgiment de
la nova tecnologia de la informació han estat i són, cada un en si mateix,
complexos i, per descomptat, s'han desenvolupat de forma autònoma, amb
independència que, a partir d'un determinat estadi, hagin confluït i posat en
comú les seves energies per a configurar al capitalisme actual. No estem,
doncs, davant un diagnòstic de suau evolució lineal, ni davant d'un retrat
simple de situació.
Estem, doncs, davant una nova era, la
de la informació, a la qual correspon una nova societat, la societat
informacional. La seva expressió estructural actual és la del capitalisme
informacional, és a dir, global, basat en la generació, processament i
transformació tecnològics de la informació, interconnectat en xarxa i que
arrossega la doble crisi de l'Estat-nació i la família patriarcal. Però aquest
diagnòstic és encara insuficient doncs, per Castells, la societat informacional
és també la del poder de la identitat. I és justament la contraposició entre la
xarxa informacional i l'emergència d'identitats estranyes a aquella la seva
caracterització més plena.
En aquest punt, Castells centra la
seva atenció en els moviments socials de resistència que s'oposen a la deriva
de l'informacionalisme global i la seva xarxa excloent. En ells emergeixen
bàsicament identitats de resistència que oposen al nou món els codis culturals
afermats en la tradició o en l'experiència local. Les seves manifestacions són
molt variades i en algunes centra l'autor la seva atenció, com per exemple, el fonamentalismes
islàmic i cristià, entre d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada