MENDOZA, Eduardo

  

"LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS”

LITERATURA CATALANA / LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

SEIX BARRAL / Pàgines: 574 / ISBN: 978-84-322-0781-5 / Edició: Abril 2023.

 

Què va passar l’any 1986? Doncs que, entre altres fets, es produeix l'ingrés d'Espanya i Portugal a la Unió Europea. Es presenta a Barcelona la candidatura als jocs olímpics del 1992. En l’àmbit internacional es produeix la catàstrofe nuclear de Txernòbil, es juga el mundial de futbol de Mèxic (que guanya Argentina). Al món del cinema s'estrenen: Aliens, el retorn; La mosca; Top gun. I Eduardo Mendoza publica La ciudad de los prodigios: la primera de les seves 14 novel·les va ser La verdad sobre el caso Savolta (1975). El 2010 va obtenir el Premi Planeta per Riña de gatos. Tenia 43 anys quan va escriure La ciudad de los prodigios.

 

La novel·la narra la vida d'Onofre Bouvila, un nen pobre que arriba a Barcelona uns mesos abans de l'Exposició Universal del 1888, i la seva tèrbola manera d'ascendir socialment fins a esdevenir un dels homes més rics del món. La novel·la finalitza amb l'Exposició Universal del 1929. Al mateix temps que es narra la vida fosca d'aquest personatge som espectadors del context social de la Barcelona d'aquells anys.

En la Nota de l’autor,  Eduardo Mendoza ens indica dos elements importats. El primer “...Empecé a escribir La ciudad de los prodigios poco después de aparecido El caso Savolta, pero no la acabé hasta muchos años más tarde. El impulso inicial era el mismo que me había llevado a escribir El caso Savolta, esto es, dar vida a algunos episodios de la historia reciente de Barcelona, basándome en la memoria colectiva, más que en datos históricos fidedignos. En otras palabras, novelar la historia...”. (Pàg. 7). I el segon: “...En las primeras versiones seguí el modelo de El caso Savolta, es decir, construí un protagonista ajeno a la trama, aunque testigo directo de los sucesos que la conformaban. Esto me complicaba mucho las cosas y después de varios intentos comprendí que el protagonista absoluto, sin mediación de terceros, tenía que ser Onofre, que este personaje (…) encarnaba mejor que nadie el espíritu de la Barcelona que quería representar...”. (Pàg. 9). Així, aquests dos elements han estat encerts que han configurat La ciudad de los prodigios com una gran novel·la. Fet que també ho corrobora la multitud d’edicions que s’han realitzat i de traduccions a altres llengües.

Fet i fet, la crítica ha coincidit que La ciudad de los prodigios ha estat, dins de la narrativa moderna, una de les millors obres gràcies a la perfecció que l'autor aconsegueix en tots els aspectes de l'obra. En una cosa que no s'ha coincidit totalment, ha estat en la caracterització del seu gènere. Alguns escriptors aposten per la denominació de novel·la històrica pel domini de personatges, esdeveniments i datacions històriques. Altres opinen que la novel·la podria incloure's en el gènere picaresc, considerant-la com la novel·la picaresca del segle XXI i el seu protagonista, Onofre, el murri modern.

A la novel·la trobem un narrador omniscient que té informació, tant dels fets exteriors com de l'interior dels personatges. D'acord amb això, el narrador no és imparcial i no dubta a donar-ne l'opinió. En la lectura de la novel·la, fa la sensació que és una font fiable d'informació perquè mostra seguretat a l'hora de narrar i de donar dades històriques exactes. Gràcies a aquesta rigorositat, el lector creu que està llegint una història totalment certa.

Sobre les trames, podem diferenciar entre una de principal, personificada en les accions i la història d'Onofre Bouvila, i altres de secundàries, de vegades encarnades en altres personatges que, d'alguna manera, acaben ajuntant-se en la trama principal. Mendoza utilitza un ordre logico-cronològic per explicar la història, encara que de vegades utilitza recursos com els flashbacks per tornar al passat i explicar aspectes necessaris per entendre el present.

El temps en què es desenvolupa l'acció abasta, aproximadament, quaranta anys: des de la primera exposició universal (1888) fins a la segona (1929), creant així una sensació de simetria. Durant aquest temps Barcelona pateix un gran progrés que es veu evidenciat al llarg de la història. Podem diferenciar entre el temps intern que és la durada de la història d'Onofre, i el temps extern que fa referència al període històric que viu Barcelona en aquell moment. Tot i ser molt exacte en les seves descripcions, Mendoza no aprofundeix de la mateixa manera una acció que li interessa que una altra que és més accessòria al seu argument.

L’espai, el veritable protagonista de la novel·la, segons molts escriptors, és el suport per a l’acció. Mendoza situa la història a la seva Barcelona natal, que descriu molt a fons. Però l'autor també centra diverses trames a diferents espais: llocs marginals tant a la ciutat com als espais feréstecs de l'interior de Catalunya. Gràcies a les descripcions de l'autor, el lector els pot imaginar aquests espais amb tot luxe de detalls.

Tots aquests aspectes i elements, i després de trenta-vuit anys des de la seva publicació, fan que La ciudad de los prodigios sigui una gran novel·la.

Per altra banda, l’any 1999, també va ser adaptada al cinema, amb el mateix nom, i fou dirigida per Mario Camus.

 

Podeu trobar més informació a:

Reseña de la novela “La ciudad de los prodigios”, de Eduardo Mendoza, per Jesús de Matías Batalla, a Sitio web oficial del escritor Jesús de Matías Batalla (27/10/2020)

“La ciudad de los prodigios” de Eduardo Mendoza, per Ramiro Pinto, a Lecturas de Ramiro Pinto