OLLER, Narcís

 

"LA BOGERIA”

 

LITERATURA CATALANA / SEGLE XIX

EDITORIAL LAIA / Pàgines: 132 / ISBN: 84-7222-812-6 / Edició: 1980.

 

La Bogeria (1899) és una de les novel·les més singulars de Narcís Oller, considerada el màxim exponent del naturalisme català. A diferència de les seves obres anteriors —La papallona, Vilaniu o La febre d'or—, aquesta novel·la abandona la descripció de grans frescos socials per endinsar-se en un territori psicològic i mèdic poc explorat fins aleshores en la literatura catalana: la malaltia mental.

La novel·la segueix la història de Daniel Serrallonga, un home intel·ligent i sensible que progressivament cau en la bogeria. El relat s'articula a través de la perspectiva d'un narrador testimoni —un amic i metge— que observa i documenta el deteriorament del protagonista. Aquesta estructura és un dels encerts formals més destacats de l'obra: la veu narrativa externa permet mantenir una distància clínica que reforça la mirada naturalista, alhora que genera una tensió emocional considerable.

GABRIEL, Markus.

 

"ETICA PARA TIEMPOS OSCUROS.

Valores universales para el siglo XXI.”

FILOSOFIA / ETICA / NOU REALISME

Pasado y Presente / Pàgines: 403 / ISBN: 978-84-122888-03 / 4ª Edició: gener 2024.

 

Una aposta valenta en temps de confusió

Hi ha llibres que arriben en el moment just. O que, si més no, voldrien arribar en el moment just. Ética para tiempos oscuros de Markus Gabriel és un d'aquests intents: un filòsof que surt del seu gabinet conceptual per dir alguna cosa rellevant sobre el món que crema a fora. La pregunta que cal fer-se, però, és si ho aconsegueix del tot. La resposta, com sol passar amb les coses filosòficament serioses, és: parcialment sí, i parcialment no.

Markus Gabriel (Remagen, 1980) és catedràtic de filosofia a la Universitat de Bonn i una de les figures més mediàtiques del pensament filosòfic europeu actual. Juntament amb Maurizio Ferraris, és un dels principals impulsors del que es coneix com a nou realisme filosòfic (vegeu en aquest mateix blog l’etiqueta dedicada a nou realisme), un corrent que emergeix cap al 2012 amb voluntat de superar tant l'idealisme postmodern com el reduccionisme científic. Hem tingut ocasió, en aquest blog, de comentar el pensament de Ferraris, que, des d'una perspectiva complementària, ha construït l'edifici del nou realisme des del costat de l'ontologia i la teoria del coneixement. En Gabriel, el projecte adopta un caràcter més ampli i, en aquest llibre concretament, aspira a fonamentar des del nou realisme una ètica universal vàlida per als nostres temps foscos. L'expressió és de Brecht, però l'ús que en fa Gabriel és propi: no es tracta de lamentar la foscor sinó de pensar com actuar moralment dins d'ella.

L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (5): LA RESPONSABILITAT DE L'ESQUERRA. L'EFECTE IGUAZÚ I L'AUTOCRÍTICA PENDENT

 

A partir de les anàlisis publicades, en aquest blog, a la sèrie sobre L'època del clarobscur i els monstres i les tesis del meu bon amic, R. Granero, publicades a Nueva tribuna, amb el títol El Efecto Iguazú: de la anatomía de un colapso sistémico al advenimiento de una reacción ultra (19/02/2026), es fa evident que els monstres de la reacció ultra no neixen en el buit. El “clarobscur” gramscià —aquell interregne on el vell món es mor i el nou no pot néixer— també s'alimenta directament de les renúncies, errors estratègics i derives de la mateixa esquerra, la socialdemocràcia i el progressisme institucional.

"El vell món es mor i el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres." — Antonio Gramsci.

L'ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (4): LA PRECARITZACIÓ I LA POLARITZACIÓ DE LA RIQUESA

 

Els monstres no sorgeixen del no-res. Hem dit això en els articles anteriors d'aquesta sèrie, i ho tornem a dir perquè és la clau de volta de tot plegat. En els lliuraments anteriors hem examinat la dissolució de l'ordre geopolític liberal, el retorn de les doctrines expansionistes i l'ascens d'una mentalitat reaccionària, fosca, disfressada d'eficiència i racionalitat. En aquest article ens detenim en el substrat material (la infraestructura, per als més marxistes) de tots els altres fenòmens.

Així, en paral·lel als fenòmens comentats en els anteriors articles, i des d’una perspectiva de la infraestructura material, s’ha anat produint, el trencament de les condicions econòmiques, laborals i socials que van constituir el fonament del pacte democràtic de postguerra.

Perquè els monstres, sovint, neixen de la por. I la por neix, molt sovint, de la precarietat.

VAROUFAKIS, Yanis

 

"TECNOFEUDALISMO. 

El sigiloso sucesor del capitalismo”

 

ECONOMIA / NEOLIBERALISME / GLOBALITZACIÓ

EDICIONES DEUSTO / Pàgines: 263 / ISBN: 978-84-234-3675-0 / Sèptima Edició: setembre 2025.

 

Tecnofeudalismo és l’obra de l’economista grec Yanis Varoufakis, publicada el 2023 i que està generant molta repercussió. L'obra proposa que el capitalisme ha estat desplaçat per un nou règim econòmic —el tecnofeudalisme— en el qual les grans plataformes tecnològiques substitueixen els mercats tradicionals per feus digitals, i els capitalistes convencionals es converteixen en vassalls dels senyors feudals de l'era digital.

En aquest sentit, el nostre comentari intenta examinar els fonaments teòrics d'aquesta tesi. I esbrinar les seves aportacions originals a la teoria econòmica crítica i les limitacions conceptuals i empíriques que presenta, tot posant-la en diàleg amb autors com Karl Marx, Shoshana Zuboff, Nick Srnicek i David Harvey.

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (3): LA IL·LUSTRACIÓ FOSCA

 

Els monstres no sorgeixen del no-res. Hi ha forces, idees, actituds ... que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc, però sense pausa. En els temps actuals, neixen en servidors, en blogs obscurs, en les xarxes del finançament del capital risc i en el núvol i els algoritmes del poder tecnològic. De vegades, porten corbata o samarreta de marca, parlen de Nietzsche i de Menci, i es presenten com la nova intel·ligència que ha vist allò que la resta del món s'ha negat a reconèixer.

Vivim, com hem dit en els articles anteriors d'aquesta sèrie, en l'època del clarobscur. El vell ordre liberal-democràtic s'esquerda per tot arreu. Les institucions creades després de 1945 perden legitimitat. Les doctrines expansionistes tornen a circular amb tota naturalitat. I en aquest espai entre dos mons, entre el que mor i el que no acaba de néixer, creix quelcom que no és exactament el feixisme clàssic, però que beu de les mateixes fonts profundes: del rebuig a la modernitat igualitària.

HOMET, Xavier

 

"BAHARI”

 

  LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI

Amazon / Pàgines: 247 / ISBN: 9788289886712 / Edició: 2025.

 

Bahari —mot suahili que significa “mar” o “oceà”— és una novel·la de Xavier Homet, company de joventut i amic. S'inscriu en la tradició de la narrativa contemporània sobre trauma, memòria i culpa. El protagonista, Mario Abril, és un biòleg que, després de sobreviure al genocidi ruandès entre hutus i tutsis de l'any 1994, retorna a Barcelona amb l'ànima trencada i la memòria plena de silencis. El títol no és un ornament exòtic, sinó una metàfora central de l'obra: el mar com a abisme interior, com a espai d'allò inabastable i incontrolable, que reflecteix l'estat psíquic d'un home incapaç de tocar fons però tampoc de sortir a la superfície.

SALVAT, Ricard

 

"EL TEATRO COMO TEXTO, COMO ESPECTÁCULO”

 

  ASSAIG / TEATRE

Montesinos Editor, S.A. / Pàgines: 152 / ISBN: 84-85859-561 / Edició: 1983.

 

Les classes d’Història de les Idees Estètiques que impartia en Ricard Salvat (1934- 2009), a la UB, l’any 1983, eren tot un esdeveniment. En aquell moment, Salvat era un professor eminent, catedràtic de categoria, amb una colossal cultura i un referent en el teatre. Les seves classes s’omplien de gom a gom, havies de fer cua per entrar-hi, i no sabies mai quina part del temari explicaria, però sí que parlaria de teatre, la seva gran passió.  

SÁEZ MATEU, Ferran

 

"LA FI DEL PROGRESSISME IL·LUSTRAT.

El debat natura/artifici en la política”

 

  ASSAIG / FILOSOFIA / POSTMODERNITAT / PERSPECTIVA DE GÈNERE /

Pòrtic / Pàgines: 214 / ISBN: 978-84-9809-582-1 / 2ª Edició: desembre.

 

“...Fa més de quatre dècades, molt abans de la caiguda del mur de Berlín, tothom pressentia el declivi immediat de l’escolàstica marxista, i per això el plantejament postmodern sonava tan bé. [...] També, en certa manera, quedava certificada la defunció de tota la línia de pensament modern-il·lustrat. Això ja era més greu [...] S’estava qüestionant la idea d’un pensament abstracte que no només pretenia comprendre el món com a totalitat, sinó transformar-lo també com a totalitat. Heus aquí la raó de ser veritablement legítima del postmodernisme, la que avui no seria gaire assenyat d’impugnar: al segle XX, la raó il·lustrada va degenerar en deliris polítics que desembocaven en el LAGER i en el GULAG... ” (la negreta és meva. Pàg. 146)

“...Les reaccions no es van fer esperar: Jürgen Habermas va identificar postmodernitat amb antimodernitat, i el PENSIERO DEBOLE de Vattimo amb neoconservadorisme, etc. Gravíssim error. El postmodernisme va fructificar, en part, com a conseqüència d’aquesta idolatria moderna cap a una raó il·lustrada...” (Pàg. 147)

“...La confluència en un període de temps molt curt -entorn del 1990- de les tres qüestions [...] (enfonsament del comunisme, pandèmia de la sida i triomf del radicalisme islàmic) va donar lloc, a partir de complexes interseccions conceptuals, als gèrmens de la postmodernitat paròdica, és a dir, de la constel·lació d’idees que, tot i provenir de la dècada de 1970, està presidint el primer quart del segle XXI...” (Pàg. 88)

MARTIN, George R.R.

 

"FUEGO Y SANGRE”

 

LITERATURA NORD-AMERICANA / NOVEL·LA FANTÀSTICA /

Penguin Random House Grupo Editorial / Pàgines: 879 / ISBN: 978-84-01-03557-9 / Edició: juny 2024.

 

Segles abans que tinguessin lloc els esdeveniments que es relaten a Canción de hielo y fuego[i], la Casa Targaryen, era l'única dinastia de senyors drac que va sobreviure a la Maldición de Valyria. Una maledicció va caure sobre la mítica ciutat i la va fer desaparèixer per sempre... però els Targaryen i els seus dragons aconseguiren escapar i sobreviure, i es van assentar a l'illa de Rocadragón.

Els fets que es narren en aquesta extensa història estan escrits per l'Archimaestre Gyldayn de la Ciudadela de Antigua, per la qual cosa amb prou feines hi ha diàlegs. Per què era tan perillós acostar-se a Valyria després de la Maledicció? Com era Poniente quan els dracs dominaven els cels? Què va passar realment durant la Danza de los dragones?

Així, Fuego y Sangre,  de George R.R. Martin, pot considerar-se una peça única dins del gènere fantàstic: funciona més com una crònica històrica que com una novel·la convencional. El llibre narra la història completa de la Casa Targaryen fins a Aegon III; una nissaga real que apareix 300 anys abans de la sèrie literària Canción de hielo y fuego. La novel·la es va publicar el 20 d’octubre de 2018 i és el primer volum del llinatge de la família de reis més famosa de Poniente.  

L’ÈPOCA DEL CLAROBSCUR I ELS MONSTRES (2): LES DOCTRINES EXPANSIONISTES

 

Els monstres no sorgeixen del no res. Hi ha forces, idees, actituds que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc però sense pausa. D’altres, retornen del passat, brollen de bell nou, tornen a aparèixer amb força. D’aquestes darreres, les doctrines expansionistes, en són una part.

Les teories expansionistes són concepcions geopolítiques que justifiquen l'expansió territorial d'un Estat basant-se en subterfugis i apreciacions, com ara la superioritat racial, la necessitat econòmica o un mandat diví. N’hi ha d’històriques, les que s’han produït en un moment molt concret de la història, i d’altres de recurrents o que varien en funció del moment històric. 

CORTINA, Adela

 

"¿ÉTICA O IDEOLOGIA DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL? El eclipse de la razón comunicativa en una sociedad tecnologizada”

 

ÈTICA / INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL /

Editorial Planeta / Pàgines: 247 / ISBN: 978-84-493-4279-0 / Edició: Novembre 2024.

 

Adela Cortina és catedràtica d'Ètica i Filosofia Política a la Universitat de València. En aquest nou assaig, ens planteja la qüestió de si la intel·ligència artificial (IA) es regeix per l'ètica o si, per contra, està subsumida en una ideologia. Sense cap mena de dubte, aquest és un dels debats filosòfics més urgents del nostre temps.

En lloc d'oferir una resposta simple, la síntesi d'aquest debat revela una interacció complexa de principis morals universals davant de visions del món esbiaixades i, sovint, opaques, que influeixen en el desenvolupament i la implementació de la IA. La distinció crucial rau en si aspirem a un marc de valors universalment justificat o si simplement estem perpetuant interessos i biaixos específics sota la disfressa de la neutralitat tecnològica.