Segons Jauss[1], el fil conductor que relaciona les obres
literàries és el diàleg que s’estableix entre aquestes i els lectors. Així, un
mateix text ofereix diferents aspectes en funció de cada època, de cada context
i de cada lector. Per tant, per a ajudar-nos a entendre els textos medievals,
cal reflexionar sobre quins eren els interessos d’aquells lectors (oïdors).
Per altra banda, Jauss, amb
la noció de la reconstrucció de
l’horitzó d’expectatives, ens parla de l’experiència estètica com a
activitat productiva per part del lector. Si el lector és el qui fa viure el
text amb la seva lectura i la seva interpretació, un canvi en el model de
lector produirà un canvi en la interpretació del text. El text es veu obligat a
una actualització i aquesta mateixa actualització és alhora la que manté viu el
text als temps presents. De fet, és el judici estètic el que canvia i
l’obra es presenta d’una manera nova i diferent. Així, la construcció del
sentit està lligada a la construcció històrica de la recepció del text i el lector
passa a ser creador de l’obra. L’objecte ja no es contempla sinó que aquest es
conforma en la frontera on es troba el passat amb el present.
A més, el concepte d’autor que es tenia en l’Edat
Mitjana era molt diferent de l’actual. Així, s’ha de tenir en compte que el
conceptes d’autor i de còpia que tenim nosaltres no significaven el mateix que
avui dia: en aquells temps, un autor era l’escriptor dels textos clàssics i la
còpia no era considerada un plagi. Al contrari, el públic medieval no esperava
ni novetat ni originalitat. Tanmateix, la transmissió oral del coneixement feia
que l’home medieval fixés molts textos a la memòria; d’aquesta manera els
textos eren transmesos amb petites variacions. De fet, l’home medieval estava a l’expectativa de trobar la diferència a
l’interior de la repetició. Els textos més preuats eren els que s’escrivien
a partir de textos preexistents (versions, traduccions); és a dir, els que
presentaven intertextualitat. Jauss parla de la humilitat de l’autor medieval,
“...para honrar y transmitir su materia,
no para expresarse o para aumentar su fama personal...” (1991, 32).
L’autoritat dels textos provenia doncs de les fonts utilitzades; l’escriptor
sovint amagava la seva identitat en una mena de distanciament professional.
Així, la nostra relació amb
els texts medievals ha de partir de la nostra aproximació als gustos i punts
d’interès que tenien els homes i dones d’aquella època. Dit d’una altra manera,
hem de canviar les nostres ulleres presentistes i canviar-les per les d’aquell
període.
[1] Jauss, H. R.
(1979). "The Alterity and Modernity of Medieval Literature". New
Literary History (núm. 10, pàg. 181-229). Hi ha una versió en castellà reduïda
a: Deyermond (1991). Historia y Crítica
de la Literatura Española. Vol 1, Edad Media, primer suplemento (pàg. 26 a
35), Barcelona. Crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada