Seguidors

divendres, 30 de gener del 2015

LITERATURA MEDIEVAL VI: EL CONCEPTE D'AMOR EN EL "ROMAN" (Nota 3)



En relació als tipus d’amor que es distingeix en el roman, voldria remarcar un tret que considero que és comú.


Tot i la rel adúltera, l’amor en l’ètica cavalleresca sempre es contempla com una força positiva, de superació i perfeccionament individuals. S’entén com la font de tot bé: un estímul benèfic, educatiu, ja que requereix de l’enamorat un sobreesforç moral, un creixement espiritual, que atesti els seus mèrits humans i els acrediti com a mereixedors de l’amor sol·licitat. Justament, la devoció difícil vers una senyora feudal de jerarquia superior concedia al vassall l’oportunitat d’exhibir la seva condició d’enamorat cortès: la passió extraconjugal significava una via purgativa, per mitjà de la qual s’esborraven tares personals. Cal afegir que, dins aquesta inèrcia de purificació i progrés individuals, per amor tempta el cavaller la proesa. I, atès que obeeix alhora el servei amorós i l’ideal de justícia, la seva activitat militar beneficia la comunitat.


Enfocada, per tant, des d’una òptica idealista, la literatura cortesa, si em permeteu la frase, no proscrivia les banyes, sinó que més aviat les recomanava. Amor, adulteri i aventura s’harmonitzen, en la cosmovisió cavalleresca, i se supediten a la sublimació d’uns valors de classe, la qual contribueixen a consolidar: el romanticisme humanitari en què qualla l’operació literària difon la ideologia feudal i, per virtut del seu atractiu, en fomenta l’acceptació i, consegüentment, la perpetuació.


Per altra banda, no en sabem res de l’amor dels camperols perquè tal com assenyala J.Flori: “...El amor al que se refiere el discurso cortés es un valor noble, y por tanto resevado a la sociedad aristocràtica. Sólo una dama puede ser amada y sólo un caballero puede amarla...” (Flori, 179). L’amor cortés és un amor de merits, ennoblidor, mitjatçant el festeig. Qui del poble ho pot fer?.

I és que la història sempre l’escriuen els vencedors.


Flori, J.: “Caballería y literatura caballeresca”, a: Caballeros y caballería en la Edad Media. Barcelona, Paidós, 2001. p. 235-263.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada