"ZALACAIN EL AVENTURERO"
LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX
El País / Pàgines: 221 /
ISBN: 84-89669-94-5 / Edició: 2003.
Pío Baroja va néixer a Sant Sebastià el
1872 i va morir a Madrid el 1956; va portar sempre una vida solitària, d'home
pessimista, sincer i un gran escepticisme. Es va dedicar a la medicina i va
regentar un negoci familiar de fleca, però ho va deixar tot per dedicar-se
exclusivament a la creació literària.
Aquesta novel·la, ambientada al País
Basc, explica la història i les aventures d'un jove, Martín Zalacaín, que creix
en una societat ancorada en el passat des de la qual en comença a emergir una
de nova.
Els dos punts clau que cal tenir en
compte a la novel·la són les relacions personals de Zalacaín (l'enfrontament
amb Carlos Ohando i les dones) i el marc en què es desenvolupa l'acció: la
guerra.
Zalacaín
l'aventurer
forma part de les anomenades novel·les d'aventures de Baroja, juntament amb Les inquietuds de Shanti Andía (1911) i L'estrella del capità Chimista (1930). A
totes elles els personatges estan en constant anar i venir de peripècies
diverses.
Les aventures de Zalacaín s’emmarquen en
una etapa històrica de l’Espanya que anava canviant a poc a poc, no sense
dificultats, i que suposava la transició d’una societat de l’Antic Règim a la
modernitat.
Concretament, des del punt de vista
polític, s'emmarca en les disputes per la successió al tron del regne
d'Espanya, entre el senyor Carles i el senyor Alfons (qui seria Alfons XII).
Per això la trama transcorre, gairebé tota ella, durant la tercera guerra
carlina (1872-1876).
Fet i fet, novel·la de constants
aventures en un marc polític concret de la història d’Espanya del segle XIX.
Actualitzat a 03/09/2023
-------------------------------
"EL ARBOL DE LA CIENCIA"
LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX
El País / Pàgines: 285 / ISBN: 84-9815-00-9 /
Edició: 2004.
Pío Baroja (1872-1956),
va ser un dels màxims representants de l'anomenada Generació del 98.
La seva obra literària es va concentrar
en la prosa i va agrupar les seves novel·les en nou trilogies i en una
tetralogia.
Precisament, El árbol de la ciencia
(1911) pertany a la trilogia La raza, formada també per La dama
errante (1908) i La ciudad de la niebla (1909). Tanmateix, és
considerada una de les seves millors obres. Presenta una visió aspra i hostil
de la societat espanyola de finals del segle XIX. El pessimisme del
protagonista es correspon amb el del mateix autor i amb l'ambient dominant en
la societat espanyola de l'època, enormement afectada per l'anomenada crisi del
98.
La vida del protagonista, d'Andrés
Hurtado, com a estudiant de Medicina al Madrid de finals del segle XIX, és, en
gran part, la vida del novel·lista, que, en general, no conservava molt bons
records dels seus professors. Els retrats que apareixen al principi d'alguns d'ells,
poden comparar-se amb els que, molt temps després, va traçar en les seves memòries.
Les inquietuds i dubtes del
protagonista, els contrastos entre les realitats i les pretensions de la gent
de l'època donen a la novel·la un to intel·lectual d'amargor.
A la segona
part, a través
de l'estada d'Hurtado a Alcolea, un poble manxec,
Baroja ens expressa
la seva disconformitat per
les tradicions típiques
de l'Espanya rural del segle XIX. També
aquí hi ha ressons de la breu època en què Baroja
va exercir com a metge
rural al País Basc.
Al camp, la situació no és millor que a Madrid: pobresa, caciquisme,
ignorància, resignació, etc. Després d'una breu
estada a Alcolea, Hurtado torna a Madrid, on després
d'experiències duríssimes exercint
la seva professió, troba un
parèntesi de pau en casar-se
amb Lulú, intermedi
que acaba amb la mort d'aquesta, del fill que esperaven i amb el suïcidi del protagonista.
Els morts corresponen
al final de les il·lusions,
de la lluita, la derrota dels ideals i la resignació cap
a un món sense esperança, un món destinat a la fatalitat.
Més informació a:
Actualitzat a 03/09/2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada