La literatura hipertextual és molt jove. Efectivament, només té una vida
i experimentació de 30 anys si la comparem amb la història del llibre imprès
que té un bagatge de més de 500 anys, tal com ha comentat Joan Campàs. Tanmateix,
ja parlàvem en el post anterior de la dificultat d’encabir la literatura
hipertextual en els conceptes tradicionals de gènere i cànon. Però potser
podríem parlar de tipologies i experimentacions diverses, diferents, a voltes polifòniques,
i on, sovint, intervenen altres elements com la música, la imatge,...
En concret, del primer, la seva obra Readme.html (1998), recorda al “Homer del hipertext” (en paraules de R. Koskimaa), de Michael Joyce (1945), Afternoon, a story. I és que
tenen en comú el fet d’estar conformats per una gran quantitat de vincles,
aspecte que comporta l’existència de múltiples camins de lectura. De fet, tots
dos, compleixen amb les característiques de la definició d’hipertext de Theodore Ted Nelson que
comentàvem amb el post anterior, I, tanmateix, en tots dos és impossible
establir una divisió entre el que, en teoria literària, es coneix com a història
i trama. Segons R. Koskimaa, “...la historia es la secuencia de ciertos
acontecimientos en el orden causal-tempral en que presumiblemente han ocurrido...”[1] i la trama seria “...el
orden en que esos acontecimientos son
narrados. [...] difiere de la historia porque reordena los acontecimientos...”[2]
En el cas de
Jody Zellen, la seva obra Ghost City
(1997) és més un conjunt multimèdia on predominen les imatges visuals i que no
té text escrit sinó només algunes paraules. Amb tot, l’obra i el seu conjunt d’imatges,
que en alguns casos en mouen per a tota la pantalla, ens transporta a una
ciutat que no coneixem, a una ciutat fantasma o al seu esperit i, per tant, a
la seva sordidesa.
Alguns
autors hipertextuals, entre d’altres, que ens comenta Joan Campàs són: Douglas Davis,
Judy Malloy, Olia Lialina, Mark Amerika, Shelley Jackson, Claude Closki, Susanne Berkenheger,
Annie Abrahams, Natalie Bookchin, Julien D'Abrigeon, Miekal And
i Maria Damon, Ingrid
Ankerson, Caitlin Fisher, Cindy Gabriela Flores, Isabel
Ara i Iñaki de Lorenzo, Cynthia Beth
Rubin, Cory Arcangel,
Martin Auer, Jean-Pierre Balpe. En
llengua castellana en podeu trobar més a Literatura Electrònica
Hispánica i us recomano especialment a Félix
Remírez i una de les seves obres: El jardín de
los relatos inacabados.
Hola Jaume, gràcies per aquests links. He entrat en en "El jardín de los relatos inacabados". Sorprenent la forma, encara que la manera de construir la història fa que acabi no tenint ni cap ni peus, però és divertit descobrir com accedir als nous trossos. El meu cervell deu necessitar una seqüència tradicional…
ResponElimina