Seguidors

dissabte, 1 de juliol de 2017

SMART CITY: ENTRE L'EFICIÈNCIA I L'OCI. EL DEBAT ENTRE TECNOLOGIA I CULTURA



Evgeny Morozov "...és un dels principals investigadors mundials de les implicacions socials i polítiques de la tecnologia..."[i].  Morozov destaca per ser molt crític amb la idea que els avenços tecnològics -la tecnologia per se- poguín resoldre una bona part dels problemes del nostre present i futur. Així, i en un marc ampli, podem situar el seu article, Ciudades y ciudadanos inteligentes, en el del debat que hi ha entre la relació de cultura i tecnologia. Un debat que: "... Per a alguns, l’aliança s’ha vist com una oportunitat; per a uns altres, com una amenaça al llarg de la història. Per a uns implica la superació de les limitacions físiques de l’espècie humana; per a uns altres comporta la pèrdua del natural i el desviament progressiu de la nostra autenticitat com a éssers vius..."[ii]. I, en un context més concret, el de mantenir una posició crítica respecte als "beneficis" de les anomenades smart city o ciutats intel·ligents. De fet, planteja la dicotomia entre la interconnexió permanent -teòricament productiva i, per tant, eficient- o la necessitat, també, de mantenir l'oci, tant en les nostres vides com en les nostres ciutats.

Amb aquest plantejament, Morozov palesa algunes de les diverses aproximacions a la tecnologia que durant la història s’han anat configurant i que poden diferenciar-se entre tecnofílies i  tecnofòbies. De fet, tal com afirma Pau Alsina : “...De tecnofílies i de tecnofòbies n’hi ha hagut de tota classe i s’han produït sempre en relació amb els diferents tipus de tecnologies que han anat apareixent al llarg dels temps. Si explorem la història de les nostres cultures trobarem manifestacions a favor i en contra de qualsevol tipus de tecnologia que els humans hem anat desenvolupant...”[iii].

En aquest sentit, Morozov situa en les posicions de tecnofília a aquelles empreses com IBM, Cisco i Microsoft, “... dispuestas a vender sus caras y aparatosas soluciones para todo...”[iv] i a “...a alcaldes del mundo entero escasos de fondos pero necesitados de innovacions...”[v]. Aquestes posicions s'emmarcarien en el que P. Alsina defineix com: “... clara vinculació amb la doctrina del progrés, segons la qual qualsevol problema social es pot reparar a partir de nous desenvolupaments tecnològics, com també que ningú no pot parar el progrés perquè segueix el seu curs d’una manera inexorable. Aquest determinisme associat a la idea de progrés no té en compte en absolut les circumstàncies socials i culturals en les quals es va desenvolupar cada tecnologia, que és vista com una força externa que posteriorment és introduïda en un context social...”[vi].

Morozov posa com a exemple d’aquest cas la ciutat de Singapur. Però també podríem constatar el cas de la ciutat de Barcelona. Dins la seva web podem trobar la de BCN Smart City on podem llegir que: "...La smart city (ciutat intel·ligent en català) és un nou concepte de ciutat que treballa per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i garantir un desenvolupament social, econòmic i urbà sostenible. Una smart city es recolza en l’ús i la modernització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), donant com a resultat una gestió més eficient dels serveis i recursos de la ciutat..."[vii]. Així, aquestes postures relacionades amb la tecnofília, representen un “... gran entusiasme sobre els poders transformadors positius de la tecnologia, que és l’origen i la font de tot el progrés social, econòmic i cultural. Sempre hi ha hagut actituds tecnofíliques en la història, encara que han augmentat en la mesura en què el paper de la ciència i la tecnologia com a importants vectors de transformació ha anat creixent al llarg de la història...”[viii], tal com afirma Pau Alsina.

Però Morozov també assenyala en el seu article algunes posicions de tecnofòbies. Com ens indica Pau Alsina: "... La desconfiança envers les tecnologies, que en el seu moment, teòrics com Ortega y Gasset, Martin Heidegger o Jaques Ellul predicaven en relació amb l’empobriment de l’experiència humana, avui es veu renovada amb nous fenòmens com el manifest d’Unabomber, el primitivisme radical de John Zerznan o el pessimisme inherent a la crítica a les tecnologies digitals, ja que, segons l’arquitecte, urbanista i filòsof Paul Virilio, representen la pèrdua del món real...."[ix]. I és aquí on podríem situar les crítiques d´Usman Haque i Adam Greenfield que constata Morozov.

Fet i fet, Morozov és partidari de mantenir un equilibri entre tecnologia/eficiència i les formes de treballar i viure. Per això diu: “...El objetivo es desplegar la tecnología con sensatez —¡no por doquier!—, creando un ámbito espaciotemporal que se rija por normas distintas. La cuestión no es trabajar más en entornos más bonitos sino cuánto trabajamos...”. Aquesta manera de plantejar la relació entre tecnologia i la cultura s’inscriu en la visió del tecnorealisme que comenta Pau Alsina quan ens diu:”... Davant de tecnofílies i les tecnofòbies trobem una posició d’equilibri en el tecnorealisme, que permet una avaluació crítica de les maneres com les tecnologies poden afavorir o obstaculitzar la humanitat. Aquest espai moderat, entre el tecnoutopisme i el neoluddisme, es diferencia d’aquests en el fet que no parteix d’un determinisme tecnològic sinó que s’aproxima a la relació entre tecnologia, cultura i societat d’una manera dialògica...[x].

Ras i curt, doncs, no hauríem de caure en el parany de l'eficiència de les "ciutats intel·ligents" i sí considerar que l'oci en les nostres ciutats (i en les nostres vides) també és una postura intel·ligent i molt sana.


BIBLIOGRAFIA
  • Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología”. Teoria de la Cultura. Barcelona: UOC
WEBGRAFIA
·         BCN Smart City:
·         CCCB: Evgeny Morozov
·         EL PAIS: Ciudades y Ciudadanos Inteligentes. Evgeny Morozov. El País, 30-08-14
            http://elpais.com/elpais/2014/08/27/opinion/1409161467_120842.html


[i] CCCB: Evgeny Morozov
http://www.cccb.org/ca/autor-evgeny_morozov-41844 [Consulta en data 24 de maig de 2015]

[ii] Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología. Teoria de la Cultura. Barcelona: UOC. Pàg.9

[iii] Ibidem. Pàg. 9

[iv] EL PAIS: Ciudades y Ciudadanos Inteligentes. Evgeny Morozov. El País, 30-08-14

[v] Ibidem anterior

[vi] Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología. Teoria de la Cultura. Barcelona: UOC. Pàg 9.

[vii] BCN Smart City:
http://smartcity.bcn.cat/ca/bcn-smart-city.html [Consulta en data 24 de maig de 2015]

[viii] Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología. Teoria de la Cultura. Barcelona: UOC. Pàg 28

[ix] Ibídem. Pàg. 19

[x] Ibídem. Pàg. 37

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada