Evgeny Morozov "...és un dels
principals investigadors mundials de les implicacions socials i polítiques de
la tecnologia..."[i].
Morozov destaca per ser molt crític amb
la idea que els avenços tecnològics -la tecnologia per se- poguín
resoldre una bona part dels problemes del nostre present i futur. Així, i en un
marc ampli, podem situar el seu article, Ciudades y ciudadanos inteligentes, en el
del debat que hi ha entre la relació de cultura i tecnologia. Un debat que:
"... Per a alguns, l’aliança s’ha vist com una oportunitat; per a uns altres,
com una amenaça al llarg de la història. Per a uns implica la superació de les
limitacions físiques de l’espècie humana; per a uns altres comporta la pèrdua
del natural i el desviament progressiu de la nostra autenticitat com a éssers
vius..."[ii].
I, en un context més concret, el de mantenir una posició crítica respecte als
"beneficis" de les anomenades smart city o ciutats
intel·ligents. De fet, planteja la dicotomia entre la interconnexió permanent
-teòricament productiva i, per tant, eficient- o la necessitat, també, de
mantenir l'oci, tant en les nostres vides com en les nostres ciutats.
Amb aquest plantejament, Morozov palesa algunes de
les diverses aproximacions a la tecnologia que durant la història s’han anat
configurant i que poden diferenciar-se entre tecnofílies i tecnofòbies. De fet, tal
com afirma Pau
Alsina : “...De tecnofílies i de
tecnofòbies n’hi ha hagut de tota classe i s’han produït sempre en relació amb
els diferents tipus de tecnologies que han anat apareixent al llarg dels temps.
Si explorem la història de les nostres cultures trobarem manifestacions a favor
i en contra de qualsevol tipus de tecnologia que els humans hem anat
desenvolupant...”[iii].
En aquest sentit, Morozov situa en les posicions de
tecnofília a aquelles empreses com IBM, Cisco i Microsoft, “... dispuestas a vender sus caras y aparatosas
soluciones para todo...”[iv]
i a “...a alcaldes del mundo entero
escasos de fondos pero necesitados de innovacions...”[v].
Aquestes posicions s'emmarcarien en el que P. Alsina
defineix com: “... clara vinculació amb la
doctrina del progrés, segons la qual qualsevol problema social es pot reparar a
partir de nous desenvolupaments tecnològics, com també que ningú no pot parar
el progrés perquè segueix el seu curs d’una manera inexorable. Aquest
determinisme associat a la idea de progrés no té en compte en absolut les
circumstàncies socials i culturals en les quals es va desenvolupar cada tecnologia, que és vista
com una força externa que posteriorment és introduïda en un context social...”[vi].
Morozov posa com a exemple d’aquest cas la ciutat de
Singapur. Però també podríem constatar el cas de la ciutat de Barcelona. Dins
la seva web podem trobar la de BCN Smart City on podem llegir que: "...La smart city (ciutat intel·ligent en
català) és un nou concepte de ciutat que treballa per millorar la qualitat de
vida dels seus ciutadans i garantir un desenvolupament social, econòmic i urbà
sostenible. Una smart city es recolza en l’ús i la modernització de les noves
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), donant com a resultat una
gestió més eficient dels serveis i recursos de la ciutat..."[vii].
Així, aquestes postures relacionades amb la
tecnofília, representen un “... gran entusiasme sobre els poders
transformadors positius de la tecnologia, que és l’origen i la font de tot el
progrés social, econòmic i cultural. Sempre hi ha hagut actituds tecnofíliques
en la història, encara que han augmentat en la mesura en què el paper de la
ciència i la tecnologia com a importants vectors de transformació ha anat
creixent al llarg de la història...”[viii],
tal com afirma Pau Alsina.
Però Morozov també assenyala en el seu article
algunes posicions de tecnofòbies. Com ens indica Pau Alsina: "... La desconfiança envers les
tecnologies, que en el seu moment, teòrics com Ortega y Gasset, Martin
Heidegger o Jaques Ellul predicaven en relació amb l’empobriment de
l’experiència humana, avui es veu renovada amb nous fenòmens com el manifest
d’Unabomber, el primitivisme radical de John Zerznan o el pessimisme
inherent a la crítica a les tecnologies digitals, ja que, segons
l’arquitecte, urbanista i filòsof Paul Virilio, representen la pèrdua del món
real...."[ix]. I és aquí on podríem situar les crítiques d´Usman Haque i Adam Greenfield que constata Morozov.
Fet i fet, Morozov és partidari de mantenir un
equilibri entre tecnologia/eficiència i les formes de treballar i viure. Per
això diu: “...El
objetivo es desplegar la tecnología con sensatez —¡no por doquier!—, creando un
ámbito espaciotemporal que se rija por normas distintas. La cuestión no es
trabajar más en entornos más bonitos sino cuánto trabajamos...”. Aquesta
manera de plantejar la relació entre tecnologia i la cultura s’inscriu en la
visió del tecnorealisme que comenta Pau Alsina quan
ens diu:”... Davant de tecnofílies i les
tecnofòbies trobem una posició d’equilibri en el tecnorealisme, que permet una
avaluació crítica de les maneres com les tecnologies poden afavorir o
obstaculitzar la humanitat. Aquest espai moderat, entre el tecnoutopisme i el
neoluddisme, es diferencia d’aquests en el fet que no parteix d’un determinisme
tecnològic sinó que s’aproxima a la relació entre tecnologia, cultura i
societat d’una manera dialògica...”[x].
Ras i curt, doncs, no hauríem de caure en el parany
de l'eficiència de les "ciutats intel·ligents" i sí considerar que l'oci
en les nostres ciutats (i en les nostres vides) també és una postura
intel·ligent i molt sana.
BIBLIOGRAFIA
- Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología”. Teoria de la Cultura. Barcelona: UOC
WEBGRAFIA
·
BCN Smart City:
·
CCCB: Evgeny Morozov
·
EL PAIS: Ciudades y
Ciudadanos Inteligentes. Evgeny Morozov. El País, 30-08-14
http://elpais.com/elpais/2014/08/27/opinion/1409161467_120842.html
http://www.cccb.org/ca/autor-evgeny_morozov-41844 [Consulta en data 24 de maig de 2015]
[ii] Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología”. Teoria de la
Cultura. Barcelona: UOC. Pàg.9
[vi] Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología”. Teoria de la
Cultura. Barcelona: UOC. Pàg 9.
http://smartcity.bcn.cat/ca/bcn-smart-city.html [Consulta en data 24 de maig de 2015]
[viii] Alsina González, P. (2009): “Cultura i tecnología”. Teoria de la
Cultura. Barcelona: UOC. Pàg 28
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada