Seguidors

dimecres, 26 de juliol de 2017

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (II). FRAGMENTACIÓ I SILENCI



Fa més de set anys que vaig escriure Què estem construint? L’article o comentari era un intent d’anàlisi històrica d’alguns conceptes que començaven a utilitzar, en aquells moments, els defensors del dret a l’autodeterminació de Catalunya. També intentava explicar les derives que prenia el concepte de nació[i] i el nacionalisme, en general, durant el segle XIX i bona part del XX. Tanmateix, l’article o comentari, acabava amb molts interrogants i dubtes sobre la necessitat d’un trencament entre Catalunya i Espanya.


Durant aquests set anys han passat moltes coses. Del dret a l’autodeterminació hem passat al procés cap a la independència, per exemple. D’aquests set anys podríem analitzar un munt de fenòmens. Per exemple, el per què de l’augment de l’independentisme. O el canvi generacional de la societat catalana, gens lligada a la Transició espanyola i a la Constitució del 1978. O el per què de l’ensorrament de CiU i el salt endavant del PDeCAT. O el per què el PP, a Espanya, guanya tants vots... Durant aquest set anys, però, només ha existit un únic relat: independència. El cansament, l’avorriment, el pensament únic, entre d’altres, m’han fet està callat.

Han passat, doncs, moltes coses. I en voldria destacar dos o tres.  Per una banda, i en un primer nivell, el del dia a dia de la política, tant des del govern central com des del govern de la Generalitat, han anat conformant, fabricant, configurant un enroc de postures i una total manca de capacitat de diàleg, encara que ambdós governs diguin el contrari. De fet, era d’esperar arribar a aquesta situació: no deixa de ser el corol·lari de l’enfrontament entre dos nacionalismes, l’espanyol i el català, els quals, com tot nacionalisme, només intenten imposar les seves essències, la Volkgeist ("l'esperit del poble") que definien Fichte i Herder.

Però per altra banda, en un altre nivell, també fruit del dia a dia polític, s’han produït dos elements que considero molt més cabdals i transcendents. El primer, la total fragmentació de la societat catalana i, el segon, el fet de posicionar-se, de definir-se, davant dels dos nacionalismes.

En el primer cas, la fragmentació de la societat catalana, és evident. Les enquestes, sondejos d’opinió, els mateixos mitjans de comunicació, els polítics i la població en general estan absolutament dividits sobre el procés.  Tanmateix apareixen en premsa, radio, televisió i blogs, continus comentaris, opinions, i valoracions tant a favor com en contra. Però ja no és un debat polític. És una constant pressió per imposar una postura o altra, un nacionalisme o altre.

I en aquest fet i en aquesta fragmentació sorgeix el segon aspecte que apuntava:  la necessitat de posicionar-se.  Els nacionalismes espanyol i català no volen mitges tintes, volen que formis part d’una banda.  O estàs amb mi, o estàs contra mi”, semblen cridar.  D’aquí, potser, el silenci de molta gent. I la por a ser estigmatitzat, per una banda o per l’altra.

Comptat i debatut, no sortirem d’aquest laberint, d’aquest bucle sense final. Seguirem fins a l’esgotament i fins a l’avorriment. I, finalment, hi perdérem tots, catalans i espanyols. O ja hem perdut?

Alguns articles relacionats:
Javier Cercas: El tiempo de la fúria. El País: 26/7/2017
Sergi Pàmies: Iceta y Marsé: licencia para discrepar. La Vanguardia: 25/7/2017
Gregorio Morán: Los medios del Movimiento Nacional. Público: 22/7/2017
Isabel Coixet: Una visión naíf del referèndum. El País: 19/7/2017
Lluís Foix: Tras el choque vendrà el pacto. La Vanguardia: 19/7/2017
Isabel Coixet: La espiral de silencio. El Español: 11/7/2017
Rafael Granero Chulbi: ¿Traidores? / Traïdors? Sobre lo que ya todo está dicho... 10/7/2017
Mediapro: Las cloacas de interior. Juliol 2017
Jordi Llovet: Independentisme i tirania. El País: 8/6/2017
Jordi Llovet: Variacions nacionalistes. El País: 5/5/2017
Isabel Coixet: El dia de las marmotes. El País: 11/9/2015
Jordi Llovet: La política i el “gran relat”. El País: 4/11/2015
Daniel Verdú: El viaje hacia el soberanismo. El País: 22/7/2014
Vicente Serrano y Rafael Nuñez: Derecho a Decidir versus Democracia Radical. El País: 6/11/2014



[i] Sobre el concepte de nació i pàtria podeu llegar: Concepte de pàtria: un esbós (I)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada