Alicia Puleo ens
ofereix una crítica de Blade Runner 2049.
La seqüela de Blade
Runner (1982) presenta un clar retrocés de la situació de la dona en la
societat del futur i la manca de cap perspectiva de
gènere.
Etiquetes
ANTROPOLOGIA
(3)
CIÈNCIA POLÍTICA
(5)
CINEMA
(18)
CITES
(1)
COMENTARIS
(78)
CRITICA LITERARIA
(1)
ECONOMIA
(4)
ÈTICA
(2)
FILOSOFIA
(56)
GEOGRAFIA
(1)
GLOBALITZACIÓ
(10)
HIPERTEXTUALITAT
(21)
HISTÒRIA
(43)
HISTÒRIA ANTIGA
(5)
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
(17)
HISTÒRIA D'ESPANYA
(14)
HISTÒRIA DE CATALUNYA
(13)
HISTÒRIA DE L'ART
(12)
HISTÒRIA DE ROMA
(5)
HISTÒRIA MEDIEVAL
(3)
HISTÒRIA MODERNA
(4)
Invasió russa d'Ucraïna del 2022
(2)
ISLAM
(10)
LITERATURA ALEMANYA
(3)
LITERATURA ANGLESA
(14)
LITERATURA CATALANA
(18)
LITERATURA CLÀSSICA
(11)
LITERATURA ESPANYOLA
(28)
LITERATURA FRANCESA
(8)
LITERATURA ITALIANA
(2)
LITERATURA LLATINOAMERICANA
(5)
LITERATURA MEDIEVAL
(14)
LITERATURA NORD-AMERICANA
(10)
LITERATURA NÒRDICA
(1)
LITERATURA RUSA
(1)
LLIBRES
(163)
MODERNITAT
(7)
MÓN ACTUAL
(46)
MÓN CLÀSSIC
(16)
MÚSIQUES
(2)
NEOLIBERALISME
(4)
NIETZSCHE
(10)
NOU REALISME
(4)
NOVEL·LA HISTÒRICA
(13)
PEDAGOGIA
(2)
PERSPECTIVA DE GÈNERE
(5)
POESIA
(5)
POST
(37)
POSTMODERNITAT
(15)
PRESOCRÀTICS
(3)
PROCÉS CATALUNYA
(14)
PSICOLOGIA
(1)
ROMANTICISME
(6)
SOCIOLOGIA
(4)
TEORIA DE LA CULTURA
(1)
TEORIA DEL CONEIXEMENT
(13)
ULTRADRETA
(4)
Seguidors
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada