“SOBRE LA LIBERTAD. Dos conceptos de libertad”
Hª DEL PENSAMENT / SEGLE XX
Isaiah Berlin (1909-1997) va ser professor i
assagista. Va néixer a Letònia i es va nacionalitzar a Anglaterra. Es va ocupar
d’estudiar teoria política i social, però se'l reconeix, sobretot, com a
historiador de les idees. La seva primera gran obra va ser una biografia
de Karl Marx, publicada el 1939.
Va treballar
en el Servei Britànic d'Informació, amb seu a Nova York, durant la Segona
Guerra Mundial i, després, a l'Ambaixada d'Anglaterra a Washington, on havia de
redactar informes setmanals sobre política interna i assumptes nord-americans.
Va ser nomenat cavaller (Sir) el 1957, president fundador del Wolfson College
d'Oxford i president de l'Acadèmia Britànica.
Henry Hardy, un antic
estudiant d'aquest college, va estar compilant i editant la correspondència i els textos (articles,
conferències i capítols de llibres) de Berlin, molts dels quals eren inèdits o
estaven perduts en revistes o llibres d'homenatge. Fins ara s'han publicat 17
volums amb els escrits de Berlin.
Llibertat negativa i llibertat positiva
Aquests són els “dos
conceptes de llibertat” que va defensar Berlin en el seu influent assaig de
1958, el qual va escriure originalment com conferència quan va ser nomenat
professor de Teoria Social i Política a la Universitat d'Oxford.
La llibertat
negativa rau bàsicament en l'absència de coerció per uns altres. Hem d'actuar
com a millor ens sembli i amb total autonomia. La llibertat política consisteix
a tenir un espai on es tingui la potestat de triar com administrar la
vida sense obstrucció o obstaculització per part d'altres (individus o
organismes estatals). Com els límits a la llibertat d'acció en sentit negatiu
estan en l'àmbit de la vida privada, la funció de l'Estat enfront de la
protecció de la llibertat consisteix a assegurar que els ciutadans no
exerceixin coerció entre ells sense una sòlida justificació. Un Estat que
reivindica la política liberal només pot tractar de persuadir a l'individu amb
el qual discrepa en les seves posicions (no prohibeix els cigarrets, l'alcohol
o la pornografia, sinó que procura dissuadir el seu consum amb imatges de
malalties a les quals comporta el seu consum, encareix la seva venda amb impostos
o la restringeix a menors d'edat).
El concepte de
llibertat negativa sorgeix de la idea que vivim en un món on realitzar un fi
implica necessàriament el sacrifici d'altres fins (el “cost d'oportunitat”),
per la qual cosa els homes atorguen tanta importància a la llibertat de triar.
En la seva defensa d'aquest concepte, Berlin va argüir que els valors o fins
són plurals, de manera que no poden jerarquitzar-se justificadament de manera
interpersonal.
D'altra banda, la
concepció positiva de la llibertat, assenyala que tota persona ha de tenir la
capacitat de ser amo de la seva voluntat i de determinar les seves pròpies
accions, el seu destí. Sustenta la possibilitat d'actuar de tal manera que es
pugui prendre el control de la seva pròpia vida i dur a terme els propòsits
fonamentals que s'estableixin, és a dir, la llibertat de prendre decisions. El sentit
positiu de la llibertat deriva del desig per part de cada individu de ser el
seu propi amo.
D'acord amb el
primer concepte de llibertat, el negatiu, la llibertat vol dir no
interferència. Denota l'absència d'obstacles, restriccions o interferències. El
concepte positiu de llibertat significa autonomia i possibilitat
d'autorealització. Es concep llavors com llibertat en tant la capacitat de
perseguir i assolir fins. Expressa la presència de control, autodeterminació i
autorealització personals. El Dret estableix normes que, sobretot,
restringeixen la llibertat negativa perquè sigui possible preservar les seves
llibertats positives o les llibertats negatives d'altres.
De manera usual, la
llibertat negativa s'atribueix a les persones individualment considerades,
mentre que en la seva forma positiva s'atribueix a col·lectivitats o als
individus considerats com a membres de tals col·lectivitats. Per aquesta raó,
les discussions polítiques sobre la llibertat en la seva dimensió positiva se
solen relacionar necessàriament amb principis com l'autodeterminació individual
i l'autonomia. El pluralisme valoratiu que defensa Berlin és fonamental, perquè
perseguir un sol objectiu com a societat, com pretenen els règims totalitaris,
elimina la llibertat individual per triar per si mateix. Les persones han de
ser lliures perquè se'ls permeti reconèixer i perseguir tots els valors humans
genuïns. “...La llibertat és la
llibertat, no la igualtat, la justícia, la cultura, la felicitat humana o una consciència tranquil·la. Si la meva llibertat o la de la meva classe o nació
depenen de la misèria d'altres éssers humans, el sistema que promou això és
injust i immoral...”. Aquí s'expressa la seva defensa del liberalisme i les
seves crítiques al fanatisme intel·lectual i l'extremisme polític.
Aquests dos tipus de
llibertat continuen sent un punt neuràlgic en les discussions sobre el
significat i el valor de la llibertat política. Berlin reconeixeria la
dificultat de determinar fins on arriba la llibertat privada i on comença la
pública, és a dir, on poden començar a imposar restriccions. En un Estat on es
reivindica el pluralisme en les cosmovisions del món i les perspectives
raonables del bon viure, no podem ser absolutament lliures i hem de cedir una
mica de la nostra llibertar per preservar la resta. “...On s’hagi de traçar aquesta frontera, és qüestió a debatre...”. Les
llibertats positiva i negativa, que considerava valors genuïns, no són
simplement dos tipus diferents de llibertat, sinó que, en tant interpretacions
rivals i incompatibles d'un únic ideal polític, poden xocar en alguns casos.
Malgrat la seva
èmfasi en la primordial importància que té políticament el fet de conservar un
mínim de llibertat individual, el seu liberalisme, com el representa la seva
concepció dels dos tipus de llibertats, no està basat en la superioritat de la
llibertat negativa sobre la positiva, sinó en la defensa de l'individualisme i
el pluralisme en contra de l'holisme, la metafísica racionalista i el monisme.
El seu liberalisme inclou una consideració pragmàtica sobre la importància de
mantenir un balanç entre diferents valors i una consideració democràtica sobre
la necessitat de restringir la llibertat en alguns casos per emparar i promoure
la igualtat i la justícia dels febles.
Gràcies, Montse per recomanar-me
la seva lectura.
Podeu trobar una
ressenya, excel·lent, d’aquesta obra a:
Actualitzat a: 17/12/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada