Seguidors

dilluns, 15 de juliol de 2019

BERLIN, Isaiah


SOBRE LA LIBERTAD. Dos conceptos de libertad”

Hª DEL PENSAMENT / SEGLE XX
           
Isaiah Berlin (1909-1997) va ser professor i assagista. Va néixer a Letònia i es va nacionalitzar a Anglaterra. Es va ocupar d’estudiar teoria política i social, però se'l reconeix, sobretot, com a historiador de les idees. La seva primera gran obra va ser una biografia de Karl Marx, publicada el 1939.
 Va treballar en el Servei Britànic d'Informació, amb seu a Nova York, durant la Segona Guerra Mundial i, després, a l'Ambaixada d'Anglaterra a Washington, on havia de redactar informes setmanals sobre política interna i assumptes nord-americans. Va ser nomenat cavaller (Sir) el 1957, president fundador del Wolfson College d'Oxford i president de l'Acadèmia Britànica.
Henry Hardy, un antic estudiant d'aquest college, porta tres dècades compilant i editant la correspondència i els textos (articles, conferències i capítols de llibres) de Berlin, molts dels quals eren inèdits o estaven perduts en revistes o llibres d'homenatge. Fins ara s'han publicat 17 volums amb els escrits de Berlin.


Llibertat negativa i llibertat positiva
Aquests són els “dos conceptes de llibertat” que va defensar Berlin en el seu influent assaig de 1958, el qual va escriure originalment com conferència quan va ser nomenat professor de Teoria Social i Política a la Universitat d'Oxford.
La llibertat negativa rau bàsicament en l'absència de coerció per uns altres. Hem d'actuar com a millor ens sembli i amb total autonomia. La llibertat política consisteix a comptar amb un espai on es tingui la potestat de triar com administrar la vida sense obstrucció o obstaculització per part d'altres (individus o organismes estatals). Com els límits a la llibertat d'acció en sentit negatiu estan en l'àmbit de la vida privada, la funció de l'Estat enfront de la protecció de la llibertat consisteix a assegurar que els ciutadans no exerceixin coerció entre ells sense una sòlida justificació. Un Estat que reivindica la política liberal només pot tractar de persuadir a l'individu amb el qual discrepa en les seves posicions (no prohibeix els cigarrets, l'alcohol o la pornografia, sinó que procura dissuadir el seu consum amb imatges de malalties a les que comporta el seu consum, encareix la seva venda amb impostos o la restringeix a menors d'edat).
El concepte de llibertat negativa sorgeix de la idea que vivim en un món on realitzar un fi implica necessàriament el sacrifici d'altres fins (el “cost d'oportunitat”), per la qual cosa els homes atorguen tanta importància a la llibertat de triar. En la seva defensa d'aquest concepte, Berlin va argüir que els valors o fins són plurals, de manera que no poden jerarquitzar-se justificadament de manera interpersonal.
D'altra banda, la concepció positiva de la llibertat, assenyala que tota persona ha de tenir la capacitat de ser amo de la seva voluntat i de determinar les seves pròpies accions, el seu destí. Sustenta la possibilitat d'actuar de tal manera que es pugui prendre el control de la seva pròpia vida i realitzar els propòsits fonamentals que s'estableixin, és a dir, la llibertat de prendre decisions. El sentit positiu de la llibertat deriva del desig per part de cada individu de ser el seu propi amo.
 D'acord al primer concepte de llibertat, el negatiu, la llibertat vol dir no interferència. Denota l'absència d'obstacles, restriccions o interferències. El concepte positiu de llibertat significa autonomia i possibilitat d'autorealització. Es concep llavors com llibertat en tant la capacitat de perseguir i assolir fins. Expressa la presència de control, autodeterminació i autorealització personals. El Dret estableix normes que, sobretot, restringeixen la llibertat negativa perquè sigui possible preservar les seves llibertats positives o les llibertats negatives d'altres.
De manera usual, la llibertat negativa s'atribueix a les persones individualment considerades, mentre que en la seva forma positiva s'atribueix a col·lectivitats o als individus considerats com a membres de tals col·lectivitats. Per aquesta raó, les discussions polítiques sobre la llibertat en la seva dimensió positiva se solen relacionar necessàriament amb principis com l'autodeterminació individual i l'autonomia. El pluralisme valoratiu que defensa Berlin és fonamental, perquè perseguir un sol objectiu com a societat, com pretenen els règims totalitaris, elimina la llibertat individual per triar per si mateix. Les persones han de ser lliures perquè se'ls permeti reconèixer i perseguir tots els valors humans genuïns. “...La llibertat és la llibertat, no la igualtat, la justícia, la cultura, la felicitat humana o un consciència tranquil·la. Si la meva llibertat o la de la meva classe o nació depenen de la misèria d'altres éssers humans, el sistema que promou això és injust i immoral...”. Aquí s'expressa la seva defensa del liberalisme i les seves crítiques al fanatisme intel·lectual i l'extremisme polític.
Aquests dos tipus de llibertat continuen sent un punt neuràlgic en les discussions sobre el significat i el valor de la llibertat política. Berlin reconeixeria la dificultat de determinar fins on arriba la llibertat privada i on comença la pública, és a dir, on poden començar a imposar restriccions. En un Estat on es reivindica el pluralisme en les cosmovisions del món i les perspectives raonables del bon viure, no podem ser absolutament lliures i hem de cedir una mica de la nostra llibertar per preservar la resta. “...On s’hagi de traçar aquesta frontera, és qüestió a debatre...”. Les llibertats positiva i negativa, que considerava valors genuïns, no són simplement dos tipus diferents de llibertat, sinó que, en tant interpretacions rivals i incompatibles d'un únic ideal polític, poden xocar en alguns casos.
Malgrat la seva èmfasi en la primordial importància que té políticament el fet de conservar un mínim de llibertat individual, el seu liberalisme, com el representa la seva concepció dels dos tipus de llibertats, no està basat en la superioritat de la llibertat negativa sobre la positiva, sinó en la defensa de l'individualisme i el pluralisme en contra de l'holisme, la metafísica racionalista i el monisme. El seu liberalisme inclou una consideració pragmàtica sobre la importància de mantenir un balanç entre diferents valors i una consideració democràtica sobre la necessitat de restringir la llibertat en alguns casos per emparar i promoure la igualtat i la justícia dels febles.
Gràcies Montse per recomanar-me la seva lectura.

Podeu trobar una ressenya, excel·lent, d’aquesta obra a:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada