TURRÓ, Salvi

 

"FILOSOFIA I MODERNITAT. La reconstrucció de l’ordre del món"

 FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA / SEGLE XXI

EDICIONS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA / Pàgines: 228 / ISBN 978-84-475-3966-6 / 2016.

 

A Filosofia i Modernitat: La reconstrucció de l’ordre del món Salvi Turró ens presenta tot un seguit de textos realitzats al llarg de la seva carrera d’investigació i docència per entendre la Modernitat com a època, així com les línies de filiació, continuïtat i ruptura entre la filosofia moderna i la filosofia medieval. Però també reprèn en aquest llibre un debat tan candent com el de la postmodernitat i la Modernitat, a partir dels elements històrics i conceptuals que determinen l’evolució filosòfica del segle XVII al XIX.

 

En aquest sentit, en filosofia, el terme Modernitat, com els altres termes que es refereixen a períodes de la història de la filosofia, no és només entès com a delimitació exclusivament temporal —en aquest cas, des del Renaixement fins als inicis del segle XIX—, sinó també, i sobretot, com a època. El que fa que un període de la història de la filosofia es pugui caracteritzar també com a època és que la seva unicitat se sustenti en un paradigma filosòfic i cultural que el diferenciï tant del seu abans com del seu després. En altres paraules, que un període constitueixi també una època significa que sigui equivalent a una determinada manera d’entendre i desplegar la tasca filosòfica, diferent de d’altres formes anteriors o posteriors en el temps.

Com assenyala el títol de l’obra, Salvi Turró ens planteja la filosofia moderna com un intent de reconstruir la unicitat físico-moral del món que la mateixa filosofia moderna ha destruït. Mentre que la filosofia medieval se sustenta en la visió antiga del món com a ordre alhora físic i moral (el món és bell i bo), la nova ciència fisicomatemàtica de Galileu, Descartes o Hobbes desproveeix la natura de qualsevol caràcter moral i estètic. D’altra banda, a través d’una rica anàlisi filològica encapçalada per Spinoza i Richard Simon tant de l’Antic com del Nou Testament, s’arriba a la conclusió que aquests textos mostren un clar historicisme, cosa que implica la posada en qüestió del seu estatut de revelació divina. Aquests dos moments suposen l’esfondrament de la visió medieval del món, atés que ni la física aristotèlica ni les Escriptures poden ja fornir un sentit a l’existència. És en aquest context de desesperació, de cerca d’un propòsit que torni a donar sentit a l’existència humana i del món, que Kant, Fichte i Hegel desenvolupen una filosofia que permeti reunificar la física i la moralitat, i, d’aquesta manera, es pugui tornar a parlar d’un ordre del món.

Fet i fet, tota aquesta temàtica s’aborda en dos grans parts. La primera part, La filosofia moderna: conceptes i perspectives, s’ocupa de reconstruir i problematitzar tant el sentit general com el desplegament i periodització de la Modernitat com a època filosòfica. S’inicia amb el text, Genealogia de la Modernitat com a “època”, fent un seguiment de les construccions filosòfiques que han determinat conceptualment la comprensió del període i que configuren les sedimentacions significatives ocultes darrere les polèmiques contemporànies sobre la Modernitat i postmodernitat. Després s’ofereixen diverses perspectives interpretatives que permeten ressituar els temes directrius del pensament modern enfront de les sedimentacions tòpiques introduïdes per la genealogia anteriorment esmentada. Així, a, La Modernitat com a voluntat de domini tècnic, es destaca l’arrelament dels elements tecnocientífics moderns en els ideals de domini de la natura del Renaixement; a, L’altre origen de la Modernitat: el llibre de l’Escriptura, s’explica el tema de la crisi de l’ordre del món de l’univers timeic com un dels eixos que fan més comprensible l’evolució general del període; a, Presència del cristianisme en la filosofia moderna, es ressegueixen els elements rebuts de la tradició cristiana que configuren implícits i alhora temes cabdals de la nova filosofia; i, a, La filosofia moderna a la llum de la intersubjectivitat, s’articulen les diverses posicions respecte a la temàtica de la intersubjectivitat.

La segona part, La comprensió del món en la Modernitat, està centrada en els intents de reconstruir l’ordre del món en el pensament clàssic alemany. S’inicia amb La “saviesa del món” en Kant, ressituant els temes pràctico-teleològics de la filosofia kantiana en l’horitzó de la doctrina de la saviesa que, resultant de la crítica, recupera posicions afins a la saviesa dels antics. Un fet que permet d’entendre, a Funció mundanitzadora de la filosofia de la història de Kant, el peculiar estatut de la reflexió kantiana sobre la història com a part essencial de la mateixa saviesa humanament possible. Després s’analitza, a Món fenomènic i món moral: de Kant a Fichte, com la unitat físico-moral del món i el seu estatut discursiu marca en bona part la transformació del criticisme en idealisme, la qual cosa permet situar, a Imatge de l’absolut i visions del món en Fichte, la peculiar comprensió de la racionalitat i de les visions del món de la darrera filosofia fichtiana. Així, sobre aquest rerefons, és possible reconstruir, a manera de conclusió, a Món i acosmisme: Hegel versus Spinoza, el pensament hegelià com el gran darrer model mundanitzador que, a més de pretendre superar les insuficiències dels precedents, es desplega en un joc de reflexos respecte al món de Spinoza.

Cadascun dels deu textos que componen aquesta obra aporta una anàlisi rica i densa del tema tractat, i cadascun dels temes ens ajuda a entendre el sentit de la Modernitat com a època dintre de la seva complexitat, així com el seu intent de trobar un sistema mundanitzador que substitueixi l’obsolet sistema medieval. Fet i fet, l’objectiu de Filosofia i Modernitat és precisament posar en relleu la necessitat d’enfocar la problemàtica filosòfica des de l’esforç per orientar-se en el món, més enllà dels tòpics escolars sobre si uns pensadors són antics o moderns, moderns o postmoderns, i constatar que la Modernitat no es redueix a un únic model de pensament, sinó que s’obre a una pluralitat de perspectives a vegades prou contraposades.

 

 Altres obres de Salvi Turró les podeu trobar a: Salvi Turró Tomás