La nostra civilització actual –i especialment el món occidental- reivindica, entre d’altres, el cientifisme, com a valor suprem per aconseguir certeses i veritats. Hi ha molt estesa l'actitud que només existeix o hi ha allò que podem veure o tocar; o, a tot estirar, allò que els científics diuen haver demostrat que existeix. Estem persuadits que l'única veritat és la que ve avalada pels mètodes científics, tot i que aquests caminin, moltes vegades, a les palpentes i cada dos per tres estiguem assistint a nous descobriments que invaliden moltes de les afirmacions anteriors. Sembla que tantes rectificacions només serveixen per aplaudir l'avenç de la ciència, però amb prou feines per entendre que, davant la immensitat del desconegut, és un exercici d'arrogància i prepotència continuar afirmant que no hi ha més realitat que la que és capaç de mostrar-nos la ciència a partir dels seus laboratoris, i que, més enllà, només hi ha fantasia, superstició o engany.
Tanmateix, i molt probablement a causa del desconeixement, moltes persones suposen que el saber filosòfic i el saber científic són conceptes antagònics o contradictoris entre si. És cert que aquestes dues branques del saber comparteixen una relació de col·laboració positiva i de grans sinergies, però també mantenen diferències.
Per altra banda, en el comentari de El buit diví, de Ramon Sabaté, també apuntàvem algunes diferències i similituds entre saber filosòfic i saber científic. Ara, en aquest comentari, voldríem constatar-ne algunes més.