dissabte, 30 d’abril de 2011

Post -- PARMÈNIDES

Parmènides desenvolupa una ontologia que no és fàcil.

Crec que per Parmènides l’ésser, per definició, ha de ser únic. Si hi hagués més d’un ésser, per a distingir-ne un de l’altre, caldria que enmig hi hagués el no ésser, cosa impossible perquè el no ésser no és (no existeix). Així, la naturalesa de l’ésser ha de ser infinita, il·limitata, o estaria envoltata pel no ésser. Igualment, l'ésser ha de ser etern, ja que si deixés de ser ésser seria no ésser. Així, aquesta eternitat i immutabilitat de l’ésser li fa dir que tots el canvis són fruit de l’engany dels sentits i que hem de recórrer al pensament a partir de premisses correctes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada