LITERATURA MEDIEVAL VIII: EL COMPONEN MERAVELLÓS DEL ROMAN

Tristany i Iseu i El Cavaller de la Carreta responen a moltes de les característiques del “roman courtois”, gènere aparegut a les corts del nord de França al segle XII, escrit en vers i en francès, en el qual els herois són cavallers que protagonitzen aventures i viuen passions amoroses, tot seguint les pautes de l’amor cortès. Tanmateix, aquests cavallers han de solucionar algun conflicte o element pertorbador que amenaça la pau de la cort. Per tal de resoldre’l el cavaller haurà de superar tot de proves (multitud d’aventures de tota mena); només quan les haurà vençudes, podrà tornar a la cort amb la pau restablerta dels valors cavallerescos i amb la plena realització personal. Una característica recurrent, un leitmotiv en aquests relats és la presència dels elements meravellosos. 

LITERATURA MEDIEVAL VII: L’ESPAI EN EL ROMAN

El valor simbòlic de l’espai en les produccions literàries medievals és molt important. En moltes obres i en un munt de composicions trobadoresques podem apreciar, per exemple, la diferència entre la cort i el bosc.

Efectivament, tant el Tristany i Iseu com El Cavaller de la Carreta es situen en uns espais que es mouen en la dicotomia ordre/caos.

El primer element està representat per la societat organitzada de la cort; el segon, per la naturalesa salvatge i sovint encantada, amb el bosc com a màxim exponent. Així, la natura (el bosc), el caos, s’oposa al castell, que representa l’ordre. Fet i fet, hi ha una simbologia paral·lela d’allò que també és la dicotomia medieval: cultura enfront natura, entre allò que és construït, conreat i habitat i allò que és feréstec i salvatge, el caos.

Però serà precisament l’espai del caos (el bosc), l’entorn salvatge i imprevisible, l’espai que constituirà l’objectiu cavalleresc: serà on els cavallers obtindran aventures, tant per glorificar la seva fama com per efectuar penitència i retrobar-se amb si mateixos.

I em pregunto, per què els nostres amics cavallers els agradava més aquesta tendència de “fugir” cap al caos i no mantenir-se en l’ordre? Potser la solitud, com l’amor, també va néixer a l’Edat Mitjana?

POST 17: ANÀLISI LEXICOMÈTRICA (2)

Seguint amb l'anàlisi, en una primera aproximació de la taula anterior podem veure que la paraula més repetida és: “dones”

21 vegades	"Dones, Lluita Feminista e Independència" (TEXT 1)
25 vegades	"Feministes per la independència" (TEXT 2)

Tanmateix, les paraules “feministes/feminista” tenen una freqüència molt més gran en el TEXT 2 (15 vegades) que en el TEXT 1 (3 vegades).

També podem destacar que hi ha 3 paraules que es repeteixen en els dos textos però amb freqüències diferents:

	"Dones, Lluita Feminista e Independència" (TEXT 1)	"Feministes per la independència" (TEXT 2)
país	6 vegades	10 vegades
dret	6 vegades	5 vegades
independència / independentistes	7 vegades	4 vegades

I, finalment, també podem constatar que la paraula lluita (18 vegades) i social (6 vegades) apareixen en el TEXT 1, però cap en el TEX 2.

POST 16: ANÀLISI LEXICOMÈTRICA (1)

Introducció

I arribem al final d’aquest passeig per les Escriptures Hipertextuals. Es tractava de caminar tot reflexionant sobre la lectura i l’escriptura com un dels nostres mecanismes de creació de la nostra pròpia subjectivitat. Tal com ens ha comentat Joan Campàs al començament d’aquest recorregut: “...La nostra aprehensió del món està mediada pel llenguatge; el món és llenguatge. Recordem Wittgenstein: els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Aquesta alteritat (jo - món) o el món com l'Altre és el que delimita el nostre jo, i aquesta delimitació és el que permet la diferenciació. Ens fem conscients del jo i del món a través del llenguatge. És, doncs, el llenguatge el que construeix la subjectivitat; un individu incapaç de simbolitzar es deshumanitza. La consciència d'un mateix només és possible en el diàleg: el subjecte existeix quan s'adreça a l'altre (el jo existeix només si hi ha un tu)...”.

I un vessant pràctic d’aquest passeig per determinar si el llenguatge oral, l'escriptura lineal i la hipertextualitat, permeten construir diferents models de subjectivitat, és dur a terme una anàlisi lexicomètrica de textos, “...d'un conjunt de blogs feministes, activistes en general o polítics...”.