L’escriptura
i la lectura on line, que no lineal,
i tota la nostra activitat a la xarxa estan creant modificacions en els nostres
processos de lectura i escriptura i, al capdavall, contribueixen a canviar la
nostra manera de pensar.
Durant molts
anys, l’única forma de coneixement era l’escriptura lineal que imposava una
manera de pensar determinada. Però l’aparició de l’hipertext ens ofereix una
nova manera d’accedir al coneixement i de conèixer la realitat, abandonant els
antics sistemes conceptuals basats en la linealitat, per donar pas a la multi-linealitat
dels vincles i els nodes. De fet, l’hipertext s’ha convertit en una forma
revolucionària d’expressió, a causa de les seves semblances amb les formes de
procedir del cervell humà.
El nostre
pensament, tot i que té els seus orígens en l’oralitat, en el moment del mite i
del pas al logos, i per tant en la
no-linealitat, ha estat configurat, a partir del desenvolupament i triomf de la
impremta, a finals del XVIII, cap al pensament cartesià, racionalista, lineal...
Com diu Joan Campàs: “...La ment primitiva va construir un món
«encantat», un món habitat per esperits i dimonis; la ment racional va donar
origen a la concepció científica del món, concepció clarament basada en proves
i en el principi de l’explicació causal i racional. Comparava la «seva» religió
amb la «nostra» ciència...”[1].
Però amb
l’aparició de l’hipertext i Internet, el nostre cervell disposa de llibertat
per pensar, per recordar i aprendre de forma natural. Aquest canvi en la forma
de pensar i de fer les coses té profundes repercussions. No només en la
literatura (com escrivim i com llegim), sinó també en l’ensenyament, la
política, els moviments socials, l’ecologia…Com recordava Vannevar Bush a As
We May Think, la ment humana opera per associació: “...i que quan
hom escull un ítem, s’enganxa instantàniament al següent ítem suggerit per
associació d’idees, per mitjà d’una xarxa complexa de camins seguida per les
cèl·lules del cervell...”[2].
Tanmateix, George P. Landow ens recorda que Theodor Nelson, Andriesvan Dam, Jacques Derrida i Roland Barthes com molts altres
especialistes en hipertext i teoria cultural postulen que: “...han
d’abandonar-se els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre,
marge, jerarquia i linealitat i substituir-los per les de multi-linealitat,
nodes, enllaços i xarxes. Gairebé tots els participants en aquest canvi de
paradigma, que marca una revolució en el pensament, consideren l’escriptura
electrònica com una reacció directa als avantatges i inconvenients del llibre
imprès...”[3]. Amb tot, les
tecnologies digitals i les basades en xarxes estan funcionant en les nostres
ments d'una manera molt més amplia del que s'ha dit que van aconseguir els
llibres o la televisió. Per Derrick deKerckhove, el mateix Pierre Lèvy
també veu en l’hipertext una extensió dels nostres hàbits de lectura: “...El
hipertexto, los hipermedia o el multimedia interactivo continúan el antiguo proceso
de virtualización de la lectura. Si leer es cuestión de seleccionar, esquematizar,
construir una red de referencias internas con el texto, de associar nociones
con otras nociones, de integrar las palabras y las imágenes que éstas evocan en
la memoria personal, siempre en perpetua reconstrucción, entonces las
tecnologías hipertextuales constituyen un tipo de objetivación, exteriorización
y virtualización del proceso de leer...”[4].
Ras i curt, totes les
revolucions tecnològiques han generat un debat intens (i el seguiran
mantenint) entre els seus defensors i detractors. Però, el que resulta evident,
és que totes les revolucions tecnològiques han deixat la seva petja. I en el
cas de les noves tecnologies, l’aparició constant de noves eines, programari,
innovacions, etc esta generant canvis molt profunds. De fet, un nou element, els weblogs, ha reblat el clau de les
transformacions digitals. La irrupció al ciberespai de les veus individuals dels
blogs han comportat un seguit de transformacions en la relació de les persones
amb la informació. Tal com assenyala Meritxell Martí Orriols: “...La blogosfera apareix com un espai de
creació de subjectivitat. Sí, els blogs han facilitat el sorgiment de les veus
múltiples i l'ampliació dels temes publicats. Per tant, la tecnologia blogaire
obre una escletxa o interstici en l'arena informativa, que segueix les
tendències del neoliberalisme: pensament únic, consum massiu i temes
globalitzats. I és en aquest espai de llibertat virtual on es configuren les
identitats subjectives, les creacions del jo que vénen a substituir un públic
homogeni i passiu, durant la segona etapa de la globalització. Els blogs (també
anomenats bitàcoles) posen sobre la taula noves formes de relacionar-se amb un
mateix, amb els altres i amb el món informatiu...”[5].
És també en
aquest terreny de subjectivitats i noves formes de relacionar-se on es generen
nous marcs de referència, influències subtils i molts “efectes papallona”.
George Lakoff va escriure el llibre No pienses en un elefante sobre el
llenguatge polític. La frustració política que li causava l'estratègia del
partit demòcrata als EUA el va portar a teoritzar sobre el per què de la
situació sempre guanyadora dels republicans.
Com a especialista de lingüística cognitiva observa i analitza la forma de pensar de
la gent. Així, la lingüística cognitiva ha establert que pensem en termes de
marc mentals i metàfores. Per Lakoff: “...los marcos son estructuras
mentales que conforman nuestro modo de ver el mundo; todas las palabras se
definen en relación a marcos conceptuales. ..”[6]. Fet
i fet, el marc de referència del “pare estricte’ i valors com autoritat
, disciplina o identitat i la capacitat de mobilitzar emocions han afavorit les
polítiques conservadores nord-americanes.
Per a Lakoff els marcs estan a
la sinapsi del nostre cervell en forma de circuit neuronal. Com ell mateix diu:
“...Cuando los hechos no encajan en los marcos, los marcos se mantienen y
los hechos se ignoran....”[7].
Tanmateix podríem enllaçar el
canvi de marc que ens proposa Lakoff amb el que suposa la teoria del caos en el
sentit que afavoreix noves maneres de pensar: “...La ciència “tradicional” veu el món en termes d’anàlisis,
quantificació, simetries i mecanismes. El caos ens allibera d’aquestes
limitacions. La teoria del caos està deixant de ser una teoria científica per
esdevenir una metàfora cultural (que ens anima a qüestionar algunes de les
nostres creences i ens incita a formular noves preguntes sobre la realitat). La
idea del caos afavoreix noves maneres de pensar i de viure la realitat i, al
mateix temps, el caos com a metàfora porta implícita una humilitat que les
teories anteriors no posseïen. Té molt més a veure amb el que no podem saber
que amb la certesa i els fets pròpiament...”[8].
La idea de canviar els marcs
de referència és molt interessant. Té també un lligam amb la teoria de la
influència subtil i l’efecte papallona i, sota el meu parer, Internet hi està
contribuint: “...Cambiar de marco es cambiar el modo que tiene la gente de
ver el mundo. Es cambiar lo que se entiende por sentido común. Puesto que el
lenguaje activa los marcos, los nuevos marcos requieren un nuevo lenguaje.
Pensar de modo diferente requiere hablar de modo diferente...”[9].
Wittgenstein ja va assenyalar
a la seva manera aquest “canvi de marc de referència”. En el prefaci d’Investigacions
filosòfiques, l’any 1945, ja comenta el fet de que va tenir que constrenyí
el seu pensament d’una manera adient per adaptar-lo a les convencions de
l’escriptura. Va adonar-se que aquestes convencions eren unidimensionals i que
eren fortament incompatibles amb el què realment pensava. El suport sobre el
qual plasmem el nostre pensament, doncs, condiciona la forma de pensar. Com ja
hem apuntat més amunt, i tal com afirma Joan Campàs: “...Des de la invenció
de la impremta, el desplegament del pensament per mitjà de l’escriptura ha
estat sempre sotmès al mode lineal i jeràrquic de l’escrit imprès, però això no
vol pas dir que aquest sigui el seu mode natural de funcionament. El pensament
es va constituir de manera lineal davant la necessitat de doblegar- se als
imperatius de l’imprès....”[10].
Comptat i debatut, doncs, les tecnologies digitals, les xarxes socials, la
hipertextualitat, els blogs, etc., són elements que ens obren noves vies a
determinades dimensions del pensament que es perden arran del seu desplegament
lineal en un escrit imprès, a d’altres formes de lògica que l’esperit humà és
capaç d’aprehendre
Bibliografia
Baetens, J.: Poesía electrónica: entre la
imagen y la performance. Un anàlisis cultural. Pàg.: 242-265. Material en
PDF.
Bruguera, E. (2007): Los blogs. Editorial
UOC. Material en PDF.
Campàs Montaner, J.: Estudis sobre el caos. Material en PDF.
Campàs Montaner, J.: De l'oralitat a l'escriptura digital.
Material UOC. Material en PDF.
Campàs Montaner, J.: Escriptures hipertextuals. Aprendre
a llegir i escriure a la Galàxia Internet. Material en PDF.
Kerckhove, D. de (1999): Inteligencias en conexión. Hacia una
sociedad de la Web. Barcelona. Gedisa. Segunda parte: Hipertextualidad, pp.
111-129. Material en PDF.
Landow,
George P.:
Hipertexto 3.0. Teoría crítica y nuevos medios en la era de la
globalización. Paidós. Barcelona, 2009.
Koskimaa, R.: Hipertextos de ficción. Pàg.: 177-191. Material en PDF.
Moreno, I.: Escritura hipermèdia y
lectoautores. Pàg.:121-138. Material en PDF.
Moreno Hernández, C.: Literatura e Hipertexto. De la
cultura manuscrita a la cultura electrónica. Pàg.:15-115. Material en PDF.
Lakoff, G. (2004): No pienses en un elefante. Editorial Complutense. Madrid. Material en PDF.
Marti Orriols, M.: Weblogs. Diaris personals digitals.
Material en PDF.
Sánchez-Mesa Martínez, D.: Las nuevas fronteras de la
literatura: la narrativa electrónica. Pàg.: 21-241. Material en PDF.
[1] CAMPÀS MONTANER, Joan: De l'oralitat a l'escriptura digital. Material UOC. Material en
PDF. Pàg.24
[2] CAMPÀS
MONTANER, Joan: Escriptures hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia
Internet. Material en PDF. Pag. 6
[3] LANDOW, George P.: Hipertexto 3.0. Teoría crítica y nuevos medios en la
era de la globalización. Paidós.
Barcelona, 2009. Pàg. 24
[4] KERCKHOVE, Derrick de (1999): Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la Web. Barcelona.
Gedisa. Segunda parte: Hipertextualidad, pp. 111-129. Material en PDF. Pàg. 11
[5] MARTI ORRIOLS, Meritxell: Weblogs.
Diaris personals digitals. Material en PDF. Pàg 1
[6] LAKOFF, George (2004): No pienses en un elefante. Editorial Complutense. Madrid. Material
en PDF. Pàg 4.
[7] Ibidem. Pàg.
59.
[8] CAMPÀS MONTANER, Joan:
Estudis sobre la teoría del caos. Material en PDF. Pag. 3
[9] LAKOFF, George
(2004): No pienses en un elefante. Editorial
Complutense. Madrid. Material en PDF. Pàg 4.
[10]
CAMPÀS
MONTANER, Joan: Escriptures hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia
Internet. Material en PDF. Pag. 6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada