Seguidors

diumenge, 11 de setembre de 2016

CAMPS, Victoria



"ELOGIO DE LA DUDA”

FILOSOFIA /
Arpa y Alfil Editores, S.L. / Pàgines: 173 / ISBN: 978-84-16601-10-3 / 1ª edició: maig 2016.


El dubte! Un llibre, actual, que parla del dubte! En els temps que vivim és una alenada d’aire fresc! Si, si, perquè la nostra quotidianitat està plena de posicions xacrosament extremes, com per exemple: el que és bo i el que és dolent, el que és propi i el que és aliè, el que és legal i el que  és il·legal, etc. I la nostra política encara més: dretes i esquerres, unionistes i independentistes, constitucional i anticonstitucional, en contra de i a favor de, etc. Sembla que no hi hagi espai per a una actitud de reflexió, de contrastar opinions, de matisació i mesura; fins i tot, d’una certa ponderació i prudència... No hi ha lloc, doncs, per a terceres vies. És més fàcil situar-se en el sí o en el no, en l’actitud visceral, entre d’altres coses per que per fer-ho no calen molts arguments. Fet i fet, cal constantment definir-se, formar part d’una posició, ser només d'un equip, prendre sempre una bandera. (i ai, “les banderes”, quin mal que sempre han fet). Sembla que la consigna només sigui: "amb nosaltres, o contra nosaltres". Però, es clar, pertanya a d’un grup conforta i facilita estar en el món.  


Per això la catedràtica i filòsofa, Victoria Camps, fa un elogi del dubte. Pretén: “...anteponer la duda a la reacción visceral [...], la actitud dubitativa, no como paràlisis de la acción, que también puede llegar a serlo, sino como ejercicio de reflexión, de ponderar los pros y los contras cuando las vísceras están a flor de piel...” (pàg.10). Aprendre a dubtar, però, implica distanciar-se d’allò que ens ve donat, posar en qüestió tòpics i prejudicis, i comporta qüestionar allò que se’ns ofereix com a inqüestionable.

I per fer aquest exercici, Victoria Camps fa un recorregut, com no podia ser d’una altra manera, per la filosofia –no és la filosofia un exercici d’escepticisme?, ens diu-. I el seu passeig pel món del pensament la fa aturar-se en alguns dels filòsofs més importants de tots els temps, alguns de molt coneguts i d’altres de no tan. Així, a propòsit del dubte, ens recordar  les idees que en tenien Plató, Aristòtil, Descartes, Spinoza, Hume, Montaigne, Hobbes, Locke, Nietzsche, Wittgenstein, Fromm, Ortega, Russell, Rawls, Gadamer, Rorty, Arendt, Habermas, ...

Però per entendre aquest l’elogi del dubte, rés més interessant que els contrapunts, que ens ofereix sobre Descartes i Montaigne, dos dels pensadors més citats en el seu llibre. (Mentre llegia el llibre, la contraposició d’idees entre els dos filòsofs em recordava molt a l’obra de Josep Maria Flotats El encuentro de Descartes con Pascal joven). Així, Camps parteix de la idea que l’objecte de Descartes no era el dubte sinó que el dubte l’ajudes a raonar bé. Cercava, doncs, una veritat científica. A Montaigne, en canvi, només li preocupa la seva veritat, la que podia trobar en el seu interior, sense pretendre convertir-la en veritat universal ni estendre-la a ningú més que no fos ell mateix. Descartes confiava cegament en la raó i Montaigne desconfiava del poder de la raó. El dubte cartesià és intel·lectual i metòdic, i Montaigne només pretén un dubte que porti a l’home a mantenir una actitud relacional, reflexiva, prudent i molt més propera al savi estoic. Descartes era racional i Montaigne era raonable. Perquè una cosa és la racionalitat i una l’altra la raonabilitat. La racionalitat de Descartes era una virtut instrumental  i la raonabilitat que plantejava Montaigne, que ningú posseeix i que pot ser adquirida amb el temps, només es basava en ser capaç de llimar posicions extremes. 
    
Tot amb tot, Elogio de la duda no és un compendi del pensament dels filòsofs més cabdals de tots els temps sobre el dubte. El llibre també relaciona el dubte amb algunes de les temàtiques més controvertides del nostre país. Així, Victoria Camps ens ofereix la seva visió sobre el populisme, l’independentisme català, l’Islam, etc.

En una època tant pragmàtica com la nostra cal, doncs, llegir aquest llibre de totes, totes, i de soca-rel. Perquè és absolutament necessari, i aquest és un dels objectius de la filosofia, que l’home sigui “...un individuo independiente capaz de sapere aude, atreverse a pensar por sí mismo...” (pàg 173).

Quina casualitat...Bertolt Brecht també va escriure un poema titulat Elogio de la duda.


Podeu trobar més informació a:
Alguns articles de Victoria Camps els podeu trobar a: El País

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada