Tot i que no som massa
conscients, el pensament de Friedrich Nietzsche va ser explosiu: les seves
obres van dinamitar la història universal i la van partir en dos. Abans d'ell prevalia
la confiança en la raó, en la ciència, l'ètica i els valors, en la història i
l'ordre social i polític, en la religió i Déu, en la fe i el progrés. Abans de
Nietzsche, existia una esperança en alguna cosa o en algú i hi havia una set de
seguretat que l'home sadollava amb certa facilitat; predominava la creença en
què alguna cosa ens vinculava i ens unia, i en què existia un centre ordenador.
Però Nietzsche va esfondrar aquesta idea d'unitat i certesa, de vincle,
semblança i aplom. Amb ell es va detonar una reflexió que va tornar sospitós a
l'home i tots els seus ideals. Amb ell va emergir la desconfiança i es va fer
evident el nihilisme; aquesta estranya sensació que, traduïda més en actituds
que en aportacions teòriques, més en maneres de ser que en preses de postura,
barreja l'absència de conviccions amb la crisi de tots els valors. Amb el
nihilisme floreix la indiferència i apareix la dispersió.
Sobre la vigència d'aquest
pensador, sembla evident que no podem viure amb les seves idees com a elements
principals de la nostra quotidianitat: no només ens podem alimentar de
Nietzsche. Però el pensament contemporani que l'ignora o el rebutja pateix
irremediablement d’anèmia o va coix. En el fons, Nietzsche ve a manifestar que
la veritat és una gran mentida. Però els seus plantejaments no representen un
final, sinó el principi d'una tasca pendent: la superació del nihilisme.
Això comporta un esforç
més gran: comprendre que l’ontoteología
ha estat el fonament de pensar. En aquest sentit, superar el nihilisme del qual
està prenyada la metafísica d'Occident només serà possible si aprenem a dirigir
la mirada cap enrere per comprendre el seu desenvolupament. Així, per dur a
terme tal propòsit, serà crucial tornar a la filosofia presocràtica per tal de
trobar-hi els elements necessaris per reorientar un pensar que, encara avui,
sembla esgarriat.
Llegir i estudiar a
Nietzsche resulta fonamental per entendre una època incerta. Ell, més que donar
solucions, més que oferir-nos respostes, va plantejar les preguntes – què és la
filosofia sinó fer-se preguntes?- que marquen el camí d'un pensament que està
en marxa. Aquí rau l'actualitat de Nietzsche: en la vigència de la tremolor
i el calfred que encara provoca la seva obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada