Seguidors

diumenge, 2 de juny de 2019

QUÈ ESTEM CONSTRUINT? (IV). EL MAMBO INDEPENDENTISTA



D’entrada i per ser honest, tinc que manifestar la meva admiració pels articles de Jordi LLovet [1]. Els seus escrits són una barreja d’originalitat, de relació d’idees, un pou de saviesa i una fina ironia: peces d’una finíssima rellotgeria absolutament articulada i argumentada. Val a dir també que coincideixo en molts dels seus plantejaments. Fet i fet, és un plaer llegir els seus articles. 

Tanmateix, Jordi Llovet -conjuntament amb Salvador Oliva[2]- és una de les veus, a Catalunya, més crítiques amb el procés independentista. I, de tant en tant, deixa anar algun escrit que ho confirma. És el cas de l’article publicat el dia 1 de juny, a El País, amb el títol El festival independentista
En aquest article, Jordi Llovet assenyala un seguit de coincidències entre el procés revolucionari francès de 1789 i l’ideari i l’estratègia –molt irònicament situa el mot ideari amb interrogant- de l’independentisme a Catalunya. I constata que a França van fundar una primera, segona, ... fins l’actual cinquena República i en aquí, de moment, estem aconseguint: “...donar alegries als adeptes, avorrir els adversaris, espatllar la democràcia, empobrir el país, emprenyar els governs de l’Estat, i potser més coses que hom prefereix no enllistar per no embolicar la troca més del que cal...”.    
Però Jordi Llovet també constata encertadament que el que si s’ha aconseguit és la perversió del llenguatge –ja comentada per Salvador Oliva a Entre fe i interessos-. Així, “...als polítics processats per rebel·lia, sedició, desobediència o malversació (perquè alguna deu haver-hi, d’això, o és que no va passar res de res?) se’ls considera herois de la pàtria i víctimes; als partits constitucionalistes se’ls anomena “partits repressors”, àdhuc “franquistes”; al resultat d’un referèndum prohibit per les lleis que encara tenim, “mandat del poble”; a una sèrie de decisions polítiques que no han portat més que desgràcies, “una cosa simbòlica” i “partida de pòquer”...”. 

Ras i curt, per Jordi Llovet estem instal·lats en un festival sense cap realitat aconseguida i que “...han convertit l’independentisme en matèria de fe i substància d’una religió...”. i en el qual “...han emergit persones investides d’un carisma cristològic exagerat, superior a la rectitud dels ungits: tenen carisma Junqueras i Puigdemont; Torra no l’ha aconseguit...”. 

Però més que en un festival, si m’ho permet Jordi Llovet, estem instal·lats en el mambo de la CUP: un procés de transformació –el dogma ara és transformar- que ningú ha explicat i que ningú sap cap a on va.



[1] Podeu llegir alguns articles de Jordi LLovet a EL PAIS.
[2] Podeu llegir alguns articles de Salvador Oliva a EL PAIS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada