"TEORIA DEL CONEIXEMENT”
FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT
Publicacions
de la Universitat de València (PUV) / Pàgines: 215 / ISBN 84-370-5736-1 / 2003 Segona Edició.
Aquest és un llibre
de referència sobre la teoria del coneixement o epistemologia i un manual de
lectura obligada pel món acadèmic i universitari en l’àmbit que ens ocupa.
La contraportada del
llibre ens diu: “...El conreu sistemàtic dels problemes relatius al coneixement humà és una
característica substantiva del pensament modern. Tanmateix, històricament, la
tradició filosòfica a les universitats espanyoles s'ha mostrat molt deficitària
en aquest camp. La introducció de l'epistemologia moderna, i de la modernitat
en general, al pensament espanyol ha estat un procés complex i ple
d'entrebancs. A partir dels anys setanta del segle XX es va iniciar un període
de renovació molt intens que va canviar radicalment el panorama. En l'àmbit de
la teoria del coneixement, l'aportació de Josep
Lluís Blasco hi va ser de les més destacades [...]. El reconeixement al
magisteri del professor Josep Lluís Blasco (1940-2003) és àmpliament compartit
per diverses promocions de titulats en filosofia. Avui aquesta edició té el
valor afegit de ser un testimoniatge més al qual suma de grat les seus
aportacions el professor Tobies
Grimaltos, atesa la seua vinculació personal i doctrinal amb Josep Lluís
Blasco...”
Així, el llibre de
Blasco i Grimaltos té com a objectiu assenyalar els problemes més nuclears de
la teoria del coneixement. En aquest sentit, el llibre està estructurat en cinc
parts que recullen els temes més importants de l’epistemologia actual: 1) El
mètode en epistemologia, 2) El problema del coneixement, 3) El problema de la
justificació, 4) Les fonts del coneixement empíric i 5) Significat i
coneixement. Tanmateix, cada part està dividida en diversos capítols que
presenten una unitat temàtica dins de cada part general.
Fet i fet, Blasco i
Grimaltos parteixen de la base que episteme
vol dir coneixement i que, en conseqüència, teoria del coneixement i epistemologia
són expressions sinònimes. Aquesta unitat de significats és cabdal. Per a ells
implica que la perspectiva epistemològica és no sols filosòfica, en sentit
genèric, sinó ontològica (i metafísica). I també vol posar en relleu que “...el coneixement científic no és antagònic ni
aliè a la reflexió filosòfica sobre el coneixement humà, ans al contrari, el
coneixement científic, la ciència, constitueix el nivell més sistemàtic de
coneixement sobre la realitat (natural o social) al qual ha arribat l’espècie
humana...” (Pàg.11)
Ras i curt, el
llibre fa un recorregut des que Plató va proposar en el Teetet la
possible definició d’episteme com a creença vertadera justificada - i posava
les bases per prendre el coneixement científic com a model de coneixement
(episteme) i, per tant, com a base de reflexió per a una filosofia (o
metafísica) del coneixement – fins a trobar el sentit de l’epistemologia
moderna on, Descartes, Hume i Kant la constitueixen des d’una reflexió
filosòfica sobre la ciència que neix amb Galileu i Newton.
Actualitzat: 16/12/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada