Seguidors

dissabte, 4 de maig de 2019

BLASCO, Josep Lluís ; GRIMALTOS, Tobies


"TEORIA DEL CONEIXEMENT


FILOSOFIA /Hª DEL PENSAMENT/ TEORIA DEL CONEIXEMENT
Publicacions de la Universitat de València (PUV) / Pàgines: 215 / ISBN 84-370-5736-1 / 2003 Segona Edició
           

Aquest és un llibre de referència sobre la teoria del coneixement o epistemologia i un manual de lectura obligada pel món acadèmic i universitari en l’àmbit que ens ocupa.

La contraportada del llibre ens diu:  “...El conreu sistemàtic dels problemes relatius al coneixement humà és una característica substantiva del pensament modern. Tanmateix, històricament, la tradició filosòfica a les universitats espanyoles s'ha mostrat molt deficitària en aquest camp. La introducció de l'epistemologia moderna, i de la modernitat en general, al pensament espanyol ha estat un procés complex i ple d'entrebancs. A partir dels anys setanta del segle XX es va iniciar un període de renovació molt intens que va canviar radicalment el panorama. En l'àmbit de la teoria del coneixement, l'aportació de Josep Lluís Blasco hi va ser de les més destacades [...]. El reconeixement al magisteri del professor Josep Lluís Blasco (1940-2003) és àmpliament compartit per diverses promocions de titulats en filosofia. Avui aquesta edició té el valor afegit de ser un testimoniatge més al qual suma de grat les seus aportacions el professor Tobies Grimaltos, atesa la seua vinculació personal i doctrinal amb Josep Lluís Blasco...”


Així, el llibre de Blasco i Grimaltos té com a objectiu assenyalar els problemes més nuclears de la teoria del coneixement. En aquest sentit, el llibre està estructurat en cinc parts que recullen els temes més importants de l’epistemologia actual: 1) El mètode en epistemologia, 2) El problema del coneixement, 3) El problema de la justificació, 4) Les fonts del coneixement empíric i 5) Significat i coneixement. Tanmateix, cada part està dividida en diversos capítols que presenten una unitat temàtica dins de cada part general.

Fet i fet, Blasco i Grimaltos parteixen de la base que episteme vol dir coneixement i que, en conseqüència, teoria del coneixement i epistemologia són expressions sinònimes. Aquesta unitat de significats és cabdal. Per a ells implica que la perspectiva epistemològica és no sols filosòfica, en sentit genèric, sinó ontològica (i metafísica). I també vol posar en relleu que “...el coneixement científic no és antagònic ni aliè a la reflexió filosòfica sobre el coneixement humà, ans al contrari, el coneixement científic, la ciència, constitueix el nivell més sistemàtic de coneixement sobre la realitat (natural o social) al qual ha arribat l’espècie humana...” (Pàg.11)

Ras i curt, el llibre fa un recorregut des de que Plató va proposar en el Teetet la possible definició d’episteme com a creença vertadera justificada - i posava les bases per prendre el coneixement científic com a model de coneixement (episteme) i, per tant, com a base de reflexió per a una filosofia (o metafísica) del coneixement – fins a trobar el sentit de l’epistemologia moderna on, Descartes, Hume i Kant la constitueixen des d’una reflexió filosòfica sobre la ciència que neix amb Galileu i Newton.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada