Seguidors

divendres, 16 d’agost de 2019

IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR


La Il·lustració començà a prendre forma amb la Revolució Anglesa de 1688. L’èxit econòmic de la Revolució Industrial, que va permetre el canvi de marc polític on es passà d’una societat d’estaments a una d’altra de protoliberal basada en conceptes il·lustrats, fou la causa d’un primer fort impuls que les idees il·lustrades reberen per tot arreu.

Cada cop més, i en oposició a les monarquies absolutistes, la incipient Il·lustració de l’Europa continental (i especialment, la francesa) mirà amb enveja com els pensadors il·lustrats de l’altre banda del Canal portaven les seves idees a la pràctica. Un cop consolidades les dues vies (la protoliberal i la despòtica il·lustrada), la Revolució Americana (de les Tretze Colònies) palesà la enorme força emancipadora del pensament il·lustrat: a Europa arrelà la idea de que el despotisme il·lustrat tenia els seus dies comptats. La Revolució Francesa significarà l’intent més motivant de realitzar les idees il·lustrades, i per això mateix, al mostrar el desenvolupament del procés revolucionari les seves limitacions –les limitacions de les idees il·lustrades– va provocar per una banda desencís i frustracions i per altre reaccions encara més radicalitzades. La Il·lustració, com un cos teòric, havia quedat superada, i altres idees, que ja portaven temps anunciant la seva entrada en escena, li disputaren el lideratge.

Tot amb tot, la Revolució Francesa (i la Revolució Industrial i la Revolució Americana) formaven part de la pròpia Il·lustració o potser eren més una conseqüència d’ella?

En primer lloc, cal recordar, que la Revolució Francesa fou un fenomen estrictament francès, però la Il·lustració no. Aquesta fou més global, especialment europea, però que fins i tot arribà a algunes elits de les colònies nord-americanes.  Tanmateix, en parlar d’Il·lustració a nivell europeu, ja està estudiat i comprovat que cada país va tenir peculiaritats específiques. Així, és parla de la Il·lustració francesa, de la Il·lustració anglesa, de la Il·lustració a Alemanya, etc. Fet i fet, no podem identificar Il·lustració amb Revolució Francesa.

Per altra banda, els joves revolucionaris com Marat, Robespierre o Danton no es veieren a si mateixos com els prudents philosophes de la generació anterior, com Voltaire, Hume, Kant o Condorcet. No es veieren com el homes que confiaven en la raó, l’educació i el progrés, sinó com els antics legisladors romans, forjadors de nous estats i en possessió en un sentit absolut de la raó política. De fet, hi ha un canvi generacional entre la Il·lustració i la Revolució Francesa: en el moment de la Revolució Francesa ja no existeixen els grans il·lustrats, només queden Thomas Paine (que va emigrar cap els territoris nord-americans) i Marat. Són els dos únics casos que fan d’enllaç entre els dos períodes. Així, en el moment àlgid de la Revolució Francesa, la Il·lustració és quasi un mite pels actors d’aquella. Podríem dir que la Il·lustració és superada pels esdeveniments i per la complexitat de la Revolució Francesa. Tanmateix, hi ha un canvi de mentalitat entre Il·lustrats i actors de la Revolució Francesa, com apuntava més amunt: els primers es mouen en el terreny de les idees i en el plantejament de solucions sense arribar al terror, els segons es creuen en possessió d’una raó política absoluta (són constructors d’un nou estat).

Fet i fet, la Revolució Francesa pren una espiral de violència, incontrolable pels seus mateixos actors. És el que es coneix com a el període de “Terror” i va del  2 de setembre de 1793 fins el 28 de juliol de 1794. El “Terror” és la seva conseqüència i el seu final. El “Terror” ho autofagocita  tot: els revolucionaris que avui condemnen a mort a antics revolucionaris “traïdors”, demà són també condemnats a mort acusats també d’haver traït la Revolució. En nom de la Revolució.... entre 16.000 i 35.000 morts, segons les fonts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada