La
Il·lustració començà a prendre forma amb la Revolució Anglesa
de 1688. L’èxit econòmic de la Revolució Industrial, que va permetre el
canvi de marc polític on es passà d’una societat d’estaments a una d’altra de
protoliberal basada en conceptes il·lustrats, fou la causa d’un primer fort
impuls que les idees il·lustrades reberen per tot arreu.
Cada cop
més, i en oposició a les monarquies absolutistes, la incipient Il·lustració de
l’Europa continental (i especialment, la francesa) mirà amb enveja com els
pensadors il·lustrats de l’altre banda del Canal portaven les seves idees a la
pràctica. Un cop consolidades les dues vies (la protoliberal i la despòtica
il·lustrada), la Revolució
Americana (de les Tretze Colònies) palesà la enorme força emancipadora del
pensament il·lustrat: a Europa arrelà la idea de que el despotisme il·lustrat
tenia els seus dies comptats. La Revolució
Francesa significarà l’intent més motivant de realitzar les idees
il·lustrades, i per això mateix, al
mostrar el desenvolupament del procés revolucionari les seves limitacions
–les limitacions de les idees il·lustrades– va provocar per una banda desencís
i frustracions i per altre reaccions encara més radicalitzades. La Il·lustració, com un cos
teòric, havia quedat superada, i altres idees, que ja portaven temps anunciant
la seva entrada en escena, li disputaren el lideratge.
Tot amb
tot, la Revolució Francesa (i la Revolució Industrial i la Revolució Americana)
formaven part de la pròpia Il·lustració o potser eren més una conseqüència
d’ella?
En
primer lloc, cal recordar, que la Revolució Francesa fou un fenomen
estrictament francès, però la Il·lustració no. Aquesta fou més global,
especialment europea, però que fins i tot arribà a algunes elits de les
colònies nord-americanes. Tanmateix, en
parlar d’Il·lustració a nivell europeu, ja està estudiat i comprovat que cada
país va tenir peculiaritats específiques. Així, és parla de la Il·lustració
francesa, de la Il·lustració anglesa, de la Il·lustració a Alemanya, etc. Fet i
fet, no podem identificar Il·lustració amb Revolució Francesa.
Per
altra banda, els joves revolucionaris com Marat, Robespierre o Danton no es
veieren a si mateixos com els prudents philosophes de la
generació anterior, com Voltaire,
Hume, Kant o Condorcet. No es
veieren com el homes que confiaven en la raó, l’educació i el progrés, sinó com
els antics legisladors romans, forjadors de nous estats i en possessió en un
sentit absolut de la raó política. De fet, hi ha un canvi generacional entre la
Il·lustració i la Revolució Francesa: en el moment de la Revolució Francesa ja
no existeixen els grans il·lustrats, només queden Thomas Paine (que va
emigrar cap els territoris nord-americans) i Marat. Són els dos
únics casos que fan d’enllaç entre els dos períodes. Així, en el moment àlgid
de la Revolució Francesa, la Il·lustració és quasi un mite pels actors d’aquella.
Podríem dir que la Il·lustració és superada pels esdeveniments i per la
complexitat de la Revolució Francesa. Tanmateix, hi ha un canvi de mentalitat
entre Il·lustrats i actors de la Revolució Francesa, com apuntava més amunt:
els primers es mouen en el terreny de les idees i en el plantejament de
solucions sense arribar al terror, els segons es creuen en possessió d’una raó
política absoluta (són constructors d’un nou estat).
Fet i
fet, la Revolució Francesa pren una espiral de violència, incontrolable pels
seus mateixos actors. És el que es coneix com a el període de “Terror” i va del
2 de setembre de 1793 fins el 28 de
juliol de 1794. El “Terror” és la seva conseqüència i el seu final. El “Terror”
ho autofagocita tot: els revolucionaris
que avui condemnen a mort a antics revolucionaris “traïdors”, demà són també
condemnats a mort acusats també d’haver traït la Revolució. En nom de la
Revolució.... entre 16.000 i 35.000 morts, segons les fonts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada