Seguidors

dimarts, 24 d’agost de 2021

DICKENS, Charles

 

 

"HISTORIA DE DOS CIUDADES "

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX

DIARIO EL PAIS / Pàgines: 469 / ISBN 84-96246-40-X / Edició 2004

“...Eran los mejores tiempos, eran los peores tiempos, era el siglo de la locura, era el siglo de la razón, era la edad de la fe, era la edad de la incredulidad, era la época de la luz, era la época de las tinieblas, era la primavera de la esperanza, era el invierno de la desesperación, lo teníamos todo, no teníamos nada, íbamos directos al Cielo, íbamos de cabeza al Infierno; era, en una palabra, un siglo tan diferente del nuestro que, en opinión de autoridades muy respetables, solo se puede hablar de él en superlativo, tanto para bien como para mal...” Així comença Historia de dos ciudades de Charles Dickens (1812-1870). És l’inici, espectacular, esfereïdor, i admonitori,  del clàssic que millor recrea -i de forma gens partidista- la major revolta social de segle XVIII, des de les dues ciutats que, en aquell moment, il·luminaven el món: París i Londres. Historia de dos ciudades és una d'aquestes petites joies de la literatura que no només transcendeix al seu temps en l’àmbit artístic sinó també en el social, en el polític i, si m'escureu, fins i tot en l'ètic, el moral i l'humà (entengui cadascú aquests conceptes com els entengui). Però val a dir que aquesta novel·la és una història de personatges, com ho són totes les obres de Dickens. És una aventura i un drama de final sorprenent i una mica inesperat (només una miqueta) ambientada en dues ciutats europees que en el segle XVIII semblaven viure moments històrics diferents: Londres i París. La Londres de Jordi III i el París Revolucionari dels sans culottes. Cal advertir, però, que no és aquesta una novel·la històrica... però vaja... que no només s'aprèn alguna cosa, sinó molt, de la història que va ser la Revolució Francesa.

Efectivament, a Historia de dos ciudades, Dickens recrea els inicis de la revolta social i política que va suposar la Revolució Francesa. La història es desenvolupa entre Londres i París. La primera ciutat simbolitzaria d'alguna manera la pau i la tranquil·litat, la vida senzilla i ordenada; mentre la segona representaria l'agitació, el desafiament i el caos, el conflicte entre dos mons en una època en la qual s'anuncia dràstics canvis socials. L'inici de la Revolució està tan ben narrat que les pàgines fan pudor de sang i brutícia, a suor i llàgrimes, a ràbia i odi ...: “...siete cabezas sangrientas, siete presos llevados en volandas; las llaves de las ocho torres de la fortaleza maldita; algunas cartas, algunos recuerdos de antiguos cautivos muertos de desesperación; he aquí lo que escoltaban el 14 de julio de 1789 los pasos ruidosos del arrabal de Saint Antoine... (pàg.274-275)

Tot amb tot, i per si queda algun dubte, Dickens rebutja la violència en les seves dues formes: tant és la seva forma popular, per les masses, com en la seva forma institucionalitzada com és la por i la subjugació. Troba un sense sentit les dues opcions i les representa especialment bé en la trobada que tenen a la fi del llibre la Sra. Pros i Defarge representant la lluita “del poble contra el poble”, el major sense sentit de tots.

Els protagonistes d'Història de dos ciudades no són ni miserables ni privilegiats. Són éssers ambigus, amb els seus vicis i les seves virtuts, esclaus d'una desigualtat social heretada i, per tant, assumida. Tots tenen problemes, inquietuds i pors. Alguns sent diplomàtics d'un banc anglès (Sr. Lorry) i altres regentant una taverna en un suburbi parisenc (Sr. Defarge), cert, però tots tenen les seves llums i les seves ombres. Els protagonistes d'aquesta història són Lucía Manette, filla d'un metge que creia mort i que va ser injustament tancat a la presó de la Bastilla per obra i gràcia de l'aristòcrata família Sant Evremont durant divuit anys. El paper de l'heroi no és clar, podria ser Charles Darnay, el jove que va renunciar al seu llinatge i va marxar a Anglaterra deixant França enrere o Sydney Carton, un advocat anglès de mala vida i pitjor reputació que estima a Lucie, però assumeix que la seva posició social l'allunya d'ella.

Un altre personatge important és el senyor Defarge, un tipus que conjuga en la seva persona el dilema moral que el lector haurà d'afrontar... estimaràs tant a Defarge per ser qui va cuidar al pare de Lucie quan va sortir de la Bastilla després dels seus anys d'injust captiveri com l’odiaràs per la seva obstinació a donar caça i mort a Charles Darnay. No el jutgis severament. Més enllà d'aquests protagonistes, a mi em va agradar el personatge de la tavernera, la dona de Defarge, que es passa el dia teixint (“teixint un pla”) mentre és la reina i senyora del seu negoci; porta la taverna des del silenci i la temprança (el recurs de la rosa al cap quan entra un policia a la taverna em va semblar molt visual).

Tanmateix, Dickens sempre mira cap a on no apunten els llums, se centra en les ombres i en aquestes capes socials oblidades, el que el seu coetani francès Victor Hugo va dir els miserables i el que segles més tard Bong Joon-ho va titular Paràsits i Kerouac Els subterranis. En aquest cas, a través d'una novel·la de personatges amb cert toc d'aventura Dickens furga en les arrels de la revolta social amb encert.

En definitiva, Història de dos ciudades és la millor reflexió sobre aquesta dicotomia entre la revolució col·lectiva o individual, important per entendre aquest moment històric tan brutal i amb les línies més belles que poden obrir un llibre: it was the best of times it was the worst of times. No us la perdeu, regaleu-vos hores amb Dickens, no seran en va.

 

Podeu trobar més informació a:

Un inesperado best-seller, “Historia de dos ciudades” de Charles Dickens, per Carlos Rilova Jericó, a LA NOVELA ANTIHISTORICA (20/11/2013)

Historia de dos ciudades o cómo Dickens demostró que la revolución está tan sobrevalorada como la paz social, Berta Rivera, a BE IS BOOK (9/03/2019)

¿Qué consecuencias tuvo la Revolución Francesa?, per Julián Elliot, a LA VANGUARDIA (8/08/2019)

IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIÓ FRANCESA I EL TERROR, per Jaume Munné, a ELS MEUS LLIBRES I ALTRES DÈRIES, (16/08/2019)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada