NO ÉS LA INFLACIÓ: ÉS LA COBDÍCIA

 

Poc abans de les eleccions de 1992, Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes polítics. Fonamentalment a causa dels seus èxits en política exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf Pèrsic. La seva popularitat havia arribat al 90% d'acceptació, un rècord històric. En aquestes circumstàncies, James Carville, el cap pensant de la campanya electoral de Bill Clinton, va assenyalar que aquesta s'havia d'enfocar sobre qüestions més relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i necessitats més immediates.

Per tal de mantenir la campanya enfocada en un missatge, Carville va enganxar un cartell, a les oficines centrals dels demòcrates, amb tres punts escrits: a) Canvi vs. més del mateix, b) L'economia, estúpid i c) No oblidar el sistema de salut. Tot i que el cartell era només un recordatori intern, la frase (l’economia, estúpid) es va convertir en una mena d'eslògan no oficial de la campanya de Clinton, que va resultar decisiu per modificar la relació de forces i derrotar Bush, una cosa impensable poc abans.

La frase es va instal·lar a la cultura política nord-americana. En l’actualitat, tothom la coneix i la utilitza. Usualment, s'expressa precedida del verb “és”. Addicionalment, l'estructura de l'expressió, orientada a destacar el fet essencial en determinada situació, ha estat utilitzada per referir-se a altres qüestions considerades essencials, com és el dèficit, estúpid, és l'empresa, estúpid, són les matemàtiques, estúpid,​ són els votants, estúpid.

LA INFLACIÓ

Els preus dels productes i dels serveis no són estables, sinó que estan en constant moviment: els preus d'aliments, roba, dispositius electrònics, cotxes, reserves de viatges… fluctuen constantment. El preu depèn de la quantitat de productes disponibles (oferta) i de la quantitat de persones que vulgui comprar-los (demanda), però també hi intervenen altres factors que condicionen l'economia d'un país.

En aquest sentit, la inflació es defineix com una pujada generalitzada dels preus. Aquest increment té una conseqüència directa i és que el valor de la moneda d’un país es redueix. És a dir, amb els mateixos diners, avui podré comprar menys coses que ahir (perquè els preus han pujat) i això suposa que la meva moneda té menys valor.

En devaluar-se la moneda, les persones passen a tenir menys poder adquisitiu. En un moment d'inflació, els ciutadans estalviaran menys i també podran adquirir menys béns i serveis pels mateixos diners. Això crea una situació d'incertesa i pobresa per a milions de famílies.

LA RESPOSTA CLÀSSICA

La inflació es pot donar per diferents motius. Una de les causes de la pujada de preus pot ser l’increment desmesurat de la demanda: quan hi ha més consumidors que productes, els preus tendeixen a augmentar. És el que va passar amb les màscares al principi de la pandèmia: hi havia tan poques unitats disponibles, que es venien a un preu molt alt.

Els preus també poden pujar per una limitació de l’oferta. Per exemple, Rússia és un dels majors productors de cereals, com el blat o el blat de moro. A causa de la guerra a Ucraïna, governs de tot el món han imposat sancions econòmiques que restringeixen la compra de productes russos i, en haver-hi menys oferta, el preu d’aquests productes pot augmentar.

Una altra de les causes que expliquen la inflació és l’augment dels costos. Aquest tipus d'inflació es produeix quan s’incrementa el preu dels materials que s'utilitzen per produir, siguin les primeres matèries o els combustibles per generar energia. El productor d’aquests recursos pot augmentar els preus per mantenir els seus beneficis al màxim.

La crisi del gas rus, per exemple, ha fet augmentar el preu dels combustibles. La pujada del preu de la benzina també ha suposat l'augment de preus d'altres elements, com ara el transport de productes. Si apugen els preus del transport, com a conseqüència, també pot augmentar el preu de productes en supermercats i botigues.

La situació econòmica actual és un exemple de la globalització i de com tot està connectat: el que passa en un país o continent pot tenir repercussions a la resta del món. Podríem dir que és l’afecta papallona del concepte de la teoria del caos. Així, els preus han pujat a causa de diferents factors: la pandèmia de covid, l'escassetat de fonts d'energia, els problemes en el transport i el subministrament… I a això cal sumar-hi la guerra a Ucraïna, que ha empitjorat encara més aquesta situació. Però qualsevol efecte té conseqüències a qualsevol lloc del món.

UNA ALTRA RESPOSTA: GREEDFLACTION O INFLACIÓ DE LA COBDÍCIA.

Els beneficis del gegant energètic britànic BP es van triplicar el segon trimestre de l'any 2022 impulsats per l'augment dels preus del petroli i del gas natural després de la invasió russa d'Ucraïna. Tant ExxonMobil com Chevron van reportar un enorme salt en els guanys també. Mentre la primera va duplicar la xifra, la segona la va multiplicar per 4. El president dels Estats Units, Joe Biden, va criticar durament, en una conferència de premsa, a Exxon per guanyar “més diners que Déu aquest any” en un moment en què els nord-americans enfronten els preus rècord de la gasolina. Un fenomen que es repeteix a gairebé totes les economies del món. La petroliera es va defensar explicant que en els darrers 5 anys, a escala mundial, ha invertit el doble del que ha guanyat.

Però no només és el petroli o el gas. Els aliments, molts serveis i una llarga llista de primeres matèries industrials es paguen ara molt més cares. Per això, sorgeixen les preguntes orientades a saber si les empreses estan aprofitant l'entorn econòmic i la inflació per apujar els preus i collir beneficis empresarials més importants en un context de desacceleració econòmica. I, sobretot, si amb les pujades de preus per guanyar més, estan elevant el cost de la vida.

Les dades van revelar al març que als Estats Units els guanys corporatius van ser més alts el 2021 que en qualsevol any des de la dècada de 1950. Als Estats Units aquest fenomen s'ha anomenat greedflation, o inflació de la cobdícia. És a dir, augmentar els marges de benefici mitjançant increments en els preus que són innecessaris i enganyosos. Els que utilitzen aquest concepte, acusen les corporacions d'haver-se tornat molt avares i d'estar darrere de les desorbitades pujades de preus. Però d'altres no hi estan d'acord i creuen que el terme ha estat polititzat per assenyalar com a culpable de la inflació els grans conglomerats.

Els culpables i les seves excuses

Per a molts, les grans corporacions han esdevingut un boc expiatori convenient per a explicar la inflació. I consideren que els culpables són la guerra a Ucraïna, l'augment dels preus del petroli, els problemes de cadena de subministrament i logística, i els canvis en els patrons de consum. Però també hi ha un cert consens entre molts economistes en què darrere del fenomen hi ha un augment dels monopolis i el seu poder per fixar els preus.

És en aquest sentit que hom pensa que els preus estan pujant perquè les corporacions tenen el poder de pujar-los. Així, estarien usant la inflació com a excusa per tal que els seus guanys siguin els més alts possibles. Des d’aquesta visió, lògicament, els treballadors són els castigats per la inflació i el veritable culpable és l'avarícia empresarial.

Manca de competència

Per a molts economistes, el que hi ha darrere aquesta inflació és el procés de concentració que es va produir a conseqüència de la pandèmia. Durant 2020 i 2021, empreses en tots els sectors van fer fallida o van quedar en molt mala posició i van ser comprades. Aquesta concentració va portar a una reducció de l'oferta i, per tant, un augment de preus. Així, el problema de fons no és la inflació. És la falta de competència.

També els directius

Una altra part dels que donen suport a la teoria de la greedflation apunten als salaris dels executius com a mostra de l'avarícia empresarial.

Alguns informes revelen que, als Estats Units, els CEO de les 500 companyies que cotitzen a l'S&P 500 van veure els seus salaris incrementar-se un 18,2% el 2021. I això malgrat que la inflació dels Estats Units se situava llavors en el 7,1% i el salari dels treballadors es va incrementar un 4,7%. Aquests informes també revelen que els directors generals de l'S&P 500 van rebre una compensació mitjana d'US 18,3 milions aquest any, fet que suposa una xifra 324 vegades superior a la remuneració mitjana dels treballadors.

Fet i fet, en lloc d'invertir a les seves plantilles augmentant els salaris i mantenint els preus dels béns i serveis sota control, la seva estratègia consisteix a amassar uns beneficis rècord gràcies a la pujada de preus provocant una recessió que deixarà molts treballadors en situació d'atur.

Alts beneficis, baixos salaris

Els guanys corporatius i els salaris dels executius estan pels núvols actualment, mentre que els salaris de la majoria dels treballadors nord-americans s'han mantingut baixos i estancats durant les últimes dècades. L'economia actual d'alts beneficis i salaris baixos és, en part, el resultat de regles i polítiques que donen forma a la presa de decisions corporatives i a les estratègies dels inversors.

Aquestes regles han permès als directors executius, accionistes i inversors, moure més i més guanys de les corporacions nord-americanes i europees, a costa dels treballadors, la inversió empresarial i el creixement econòmic a llarg termini.

Ras i curt: tornem al principi. No és l’economia, no és la inflació. És la cobdícia d’uns quants que no en tenen mai prou i que sempre en volen més.

 

Podeu trobar més informació a:

Crisis y la inflación de la codicia, por Fernando Frias, a EL QUINTO PODER (04-02-2023)

Nos suben los precios porque somos tontos, por Esteban Hernández, a EL CONFIDENCIAL (09-11-2021)