WILDE, Oscar

 

"EL FANTASMA DE CANTERVILLE"

LITERATURA ANGLESA / SEGLE XIX

El País / Pàgines: 165 / ISBN: 84-96246-47-7 / Edició: 2004.

 

Oscar Wilde (Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde) va néixer l'octubre del 1854 a Dublín i va morir a París el novembre del 1900. En el curt espai de temps que va durar la seva vida va passar de ser l'escriptor favorit, consentit i aplaudit per la noblesa i l'alta burgesia londinenca, a caure en desgràcia i acabar els darrers anys sumit en la indigència. La condemna a dos anys (1895-1897) de treballs forçats per homosexualitat, el va portar a viure a París i el va conduir irremeiablement al trist i prematur final.

Però és la genialitat, l'enginy, la passió per la bellesa, l'art per l'art, el lliurament total a l'esteticisme (moviment artístic anglès que proclama, entre altres principis, la primacia de la bellesa per sobre de la moral o dels temes socials) el que defineix millor la seva vida i estil.

El Fantasma de Canterville és potser un dels contes més famosos del món occidental i una de les narracions més conegudes d’Oscar Wilde. Però, per què una obra que té més de 100 anys, des que va ser publicada, continua sent tan famosa?

El conte ha estat una de les obres de la literatura que més vegades ha estat portada al cinema i al teatre, potser perquè representa un gran gir al món dels fantasmes: el fatídic fantasma de Canterville no pot espantar una família americana (la família del ministre Otis) que encarnava un nou racionalisme i pragmatisme. El fantasma de Sir Simon de Canterville queda desarmat davant de l'absent sensibilitat d'espant d'uns americans moderns. Aquest és el quadre que utilitza Oscar Wilde per mostrar la mirada i valors diferents que aleshores (1887 va ser l'any de publicació) mostrava la societat americana.

Els Otis no s'espanten

Els Estats Units s'erigia en potència mundial a finals del segle XIX. Eren el sinònim d'una societat a l’alça, prometedora, capitalista i sense moltes supersticions que la cultura anglesa mantenia. El senyor Otis decideix comprar el castell malgrat l'advertiment de l'existència d'un espectre que duia a la mort.

El groller materialisme del senyor Otis i la seva família és una de les actituds que més molesten al fantasma. De fet, la família no s'espanten amb el fantasma de Canterville, i, per contra, el tracten com un pobre viu o li fan bromes pesades.

Que els americans no s'espantin del terrorífic fantasma no deixa de ser també una cosa molt còmica i absurda fins a cert punt.

La més jove de la família Otis, Virgínia, és l'única que té prou serenitat per escoltar el fantasma. Virgínia és el catalitzador a través del qual el fantasma de Canterville aconsegueix fer la seva catarsi. Però abans Virgínia l'ha convidat a abandonar la intenció d'espantar de mort tots els que venen a Canterville. Li aconsella emigrar als Estats Units i “vendre” a la societat el fet de ser l'avantpassat de qui sap quants americans que no coneixen la seva procedència familiar i avantpassats anglesos.

Fet i fet, aquest conte d'Oscar Wilde és bonic, però també és una breu reflexió sobre les noves sensibilitats que es construïen al seu temps.