1 v. intr. [LC] Vagar,
anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar.
2 v. intr. [LC] Deixar anar la pensa, el discurs, d’un
costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’assumpte que es tracta, fora
dels límits de la raó.
1-Una qüestió prèvia: que les benvolgudes i sofertes lectores i lectors d’aquest bloc em disculpin per la següent frase de 104 paraules que trenca tots els cànons estilístics d’una narració o comentari.
Sense cap ànim de ser pretensiós (en el sentit de creure’s posseïdor d’una qualitat avantatjosa, d’un mèrit, etc.), vanitós (pel que fa a l’orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o mèrits, acompanyat d’un desig excessiu de ser notat i lloat per les persones) o, simplement, “agoreo” (en la significació que predice males o desdichas. Dicho especialmente de la persona pesimista), tot el que explicàvem, comentàvem, insinuavem o suggeríem, el passat 6 de desembre de l’any passat, en aquest bloc A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA, es complirà la nit del 23 de juliol d’enguany. La suma de la dreta i ultradreta guanyaran les elecciones generals d’Espanya.
Fet i fet, el nou govern d’Espanya seguirà la tendència de molts altres països d’Europa i del món on governen les ultradretes. Vaja, que ve una onada de dretes molt dura també al nostre país. Així, els quatre anys vinents seran llargs i grisos, però cal començar a treballar des d’ara mateix.
2-Les dretes estan crescudes i mobilitzades. No és un secret per a ningú: les seves bones expectatives expliquen gran part de l'avantatge electoral que els atorga la immensa majoria de les enquestes. Acaben de guanyar les eleccions municipals i autonòmiques del 28M. Han aconseguit pactar entre PP i Vox un més que notable poder institucional conjunt a ajuntaments i comunitats autònomes, on gestionen grans pressupostos, moltes feines de lliure designació i altes retribucions. I realitzaran una acció política que posaran al servei de les seves xarxes clientelars i dels poderosos interessos dels quals són deutors i als que representen políticament. Aquesta situació els proporciona ales a la campanya electoral.
Però també tenen mancances. En matèria de lideratge i programa i les dificultats d'agrupar en un mateix projecte sectors de la dreta democràtica juntament amb forces il·liberals, quan no obertament nostàlgiques del règim franquista, els posa plom a les ales de les seves pretensions. Les resistències que Feijóo mostra a participar en debats oberts amb la resta de líders polítics són una clara manifestació de la seva inseguretat, malgrat que el debat amb Sánchez li va anar bé perquè aquest no el portava preparat.
3-Caldrà que les forces progressistes articulin i repensin, entre d’altres: a) programes creïbles, plausibles, racionals i allunyats de Twitter i b) que també acabin amb les seves lluites caïnites (això seria molt important). I c) que també se sabessin explicar. No demano més per a no complicar-los l’existència. Serà possible? Hi ha esperança? El temps ho dirà.
4-El comportament dels éssers humans sempre és racional? La seva presa de decisions sempre està regida per la raó? L’home i la humanitat només interactuen sota el paradigma de la racionalitat? Si la resposta a les tres preguntes anteriors és NO, vol dir que, malgrat la trivialitat, l’ésser humà també té un comportament complementari a qui coneixem com a raó/racionalitat.
Molt probablement podríem estar d’acord en anomenar a aquest complementari com a irraó/irracionalitat. Raó/Irraó o Racionalitat/Irracionalitat són dicotomies que han generat extensos i intensos debats de tota mena al llarg de la història. Però, potser, al bell mig d’aquestes dicotomies, hi ha d’altres elements que no són exactament una cosa o l’altra o que conflueixen o es juxtaposen amb elles. Potser hi ha components o materials que no són exactament racionals o cent per cent irracionals. Em refereixo a les emocions.
Fins a quin punt, les emocions determinat unes eleccions generals? Fins a quin punt els ciutadans trien els seus candidats o voten en funció d’elements racionals o irracionals o moguts per les emocions? Som seny o rauxa? Des del meu punt de vista, ni la democràcia ni les forces d’esquerra i progressistes poden fornir-se i explicar-se des de les emocions i la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada