VÁZQUEZ MONTALBAN, Manuel

 

"O CÉSAR O NADA"

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

Editorial Planeta / Pàgines: 416 / ISBN: 84-08-02505-8 / Primera edició: maig de 1998.

 

A més de ser el pare dels llibres del detectiu Pepe Carvalho, que li van reportar justa fama (i a més de ser també altres coses, com a membre del PCE, gourmet, periodista o redactor de l'enciclopèdia Larousse), Manuel Vázquez Montalbán va escriure una obra polifacètica. Van ser tant poemaris, assajos, com novel·les de no-ficció, etc. Aquestes darreres, habitualment, basant-se en diversos personatges històrics. És el cas d'O Cèsar o res, novel·la articulada al voltant de la figura del gairebé mític Cèsar Borja o Borgia. Encara que en realitat la narració afecta tota la seva no menys cèlebre família. Des del seu oncle avi Calixt III o, és clar, el seu pare i també Papa Alexandre VI, fins al descendent que més lluny va arribar, almenys davant dels ulls de l'Església catòlica: el seu nebot-net Francesc de Borja, duc de Gandia, general de la Companyia de Jesús i que fou proclamat sant.

De fet, el lema que dona títol a la novel·la, "Aut Caesar aut nihil", tot i ser, en principi, la divisa del protagonista, es pot considerar, doncs, aplicable a tota la família: poc proclius a anar amb mitges tintes des que sortiren de la Xàtiva d'origen. De fet, el lema no era seu, sinó d’un altre dels grans de la història, Juli Cèsar; qui, quan va travessar el riu Rubicó desafiant la República Romana, no va obligar les seves legions a acompanyar-lo i donant-los a triar... la seva resposta va ser unànime "o cèsar o res"; és a dir, o la màxima glòria, la victòria o el rotund fracàs. Dit d’una altra forma: no conformar-se amb mitjanies, aspirar al màxim, sense importar perdre-ho tot i quedar-te en res; atrevir-se a superar el repte sense por de les conseqüències, a la recerca de l'objectiu màxim, no témer aconseguir-ho, no veure's incapaç. L'ambició d'Alexandre VI era forjar una posició per a tots ells semblant a la que ostentaven altres famílies italianes: els Colonna, Orsini, Farnese, Sforza... I convertir així els Borja en una dinastia de poder a Itàlia i Espanya.

L'ambició de Cèsar, possiblement, era més personal i passava també per demostrar les seves habilitats com a cabdill militar. Per això es va rebel·lar contra el destí, dins l'Església, que li havia reservat el seu pare en anomenar-lo cardenal. Alhora, també era irònicament conscient, o almenys dins de la novel·la de MVM ho és, que el seu lema "O Cèsar o res" no només feia referència a les seves pròpies intencions, sinó també a la resignació del seu pare després de l'assassinat -del que Cèsar sempre va ser sospitós- del seu germà gran, Joan Borja, el duc de Gandia.

De tota manera, encara que sembli en principi el protagonista de la novel·la, MVM no se centra en Cèsar i de vegades aquest representa més una figura de referència -encara que sigui fosca- o en què es miren els altres personatges, que el protagonista central de la novel·la. És el que passa per exemple, respecte a Maquiavel, figura que també adquireix gran rellevància en la trama com a testimoni i fins i tot ordidor teòric de què ha passat -Cèsar li arriba a dir si no serà ell mateix una invenció seva-. També cal esmentar com a testimoni de totes les intimitats i intrigues de la família Borja el cardenal Bucardo -Burkhard- encarregat del protocol papal i figura contraposada, ja que la seva aparent rectitud serveix de referència per a la iniquitat aliena. Iniquitat brutal però no exempta de sensibilitat, com en el cas d'un dels personatges més interessants, Micheletto Corella, assassí, poeta i enamorat de Lucrècia...

Comptat i debatut, una novel·la escrita amb la prestància habitual en aquest escriptor que va ser tan emblemàtic en una època a Espanya. Novel·la, més o menys, històrica, potser més basada en la cosa literària que en fets històrics comprovats (fins i tot hi ha alguns elements distorsionats expressament establerts), però tant se val: si hi ha uns personatges, una família, que han esdevingut llegenda, aquests són els Borja, símbols de l'ambició i l'orgull, però també de la perdició, des de fa més de cinc-cents anys. I el que és més important: una reflexió sobre el poder, de com aconseguir-lo i com mantenir-lo. Maquiavel plana per tota l'obra: un príncep nou no pot ser un home bo. Un exemple:

“...-Conmigo ha llegado el terror. ¿No le parece una simplificación, señor Maquiavelo?

-No he reunido la suficiente teoria sobre eso. Todavía. Pero analitzo sus pasos, César, y solo veo acciones lógicas si tenemos en cuenta lo que pretende, la finalidad de una empresa. La violència es necesaria para construir la sociedad, y estamos en tiempos de violencia. Debe ser patrimonio del poder, porque si no, la violencia es desorden.O la aplicas o te la aplican. Se habla del terror de los Borja, pero al lado del terror de condotieros como los Bentivoglio, Malatesta o los Baglione, los Borja han sido seráficos. También el terror hay que medirlo. ...”(pàg. 241)

Per cert, potser la família Lannister i els Regnes de Ponent, de Jocs de Trons, estaven inspirats en la família Borja i en la Itàlia de la seva època? Però això són figues d’un altre paner.

 

Si voleu més informació la podeu trobar a:

Els Borja: història, cultura i art, a Institut Internacional d’Estudis Borgians

Parlem de... O César o nada de Vázquez Montalban, a BIBLOCA

Vázquez Montalbán se inspira en los Borgia para su última novel·la, per MIQUEL ALBEROLA, a EL PAIS (19/05/1998)