FANER, Pau

 

"UN REGNE PER A MI”

LITERATURA CATALANA /  SEGLE XX

EDICIONS PROA / Pàgines: 282 / ISBN: B.16052-1976 / Edició: Abril 1976.

 

 Pau Faner i Coll va néixer a Ciutadella (Menorca), el 1949. És novel·lista, pintor i professor de secundària retirat. Es doctorà en Filologia Romànica a Barcelona i va exercir de catedràtic d'anglès a Secundària. El seu estil destaca per inserir-se en l’anomenat realisme màgic, un moviment que combina elements mítics i costumistes (sovint amb tocs de ciència-ficció i aspectes màgics), i una narració amb un ritme viu. És per aquest motiu que Un regne per a mi, publicada el 1976 (Premi Sant Jordi de 1975), ressona per tot arreu a Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

En aquesta novel·la, l’autor observa minuciosament l’ambient familiar i proper que l’envolta. Hi teixeix un tapís on es juxtaposen i s’encavallen records, converses, contalles, llegendes, anècdotes, vides, personatges, etc. I, a més, l’ha brodat amb els somnis, amb els quals l’autor fa palesa una imaginació extraordinària, poderosa, la qual, alhora, rectifica i deforma la mateixa realitat.

Un regne per a mi té, bàsicament, dos elements unificadors del conjunt d'històries, diverses, dels membres de la família Gener-Capó-Riquelme que componen la novel·la. El primer és el personatge de Macià com a receptor-transmissor del món mític. A Macià li és negada la paternitat de la seva obra literària, paternitat que intenta recuperar. Aquest seria l'argument. Un argument que no arriba a adquirir mai l'entitat mínima que li permeti convertir-se en catalitzador dels altres materials narratius i que tampoc no arriba a tenir mai gens d'interès per ell mateix.

L'altre element unificador a destacar és el fet que tots els personatges girin entorn d'un mateix nucli familiar. Normalment, la novel·lística que recorre a aquest recurs, aprofita la sèrie de trets d'unitat i de diversitat que proporcionen els lligams familiars com a trampolí per tal de desplaçar l'interès novel·lístic (per via referencial, mimètica o simbòlica) a la significació extrafamiliar dels personatges. Aquí, però, el caràcter familiar de la novel·la es limita a la presència del cognom. El lligam genealògic és extern i superposat. Els personatges encarnen la seva història independentment de la resta d'històries i de la resta de personatges. I aquest fet provoca que no sigui una lectura fàcil de llegir.

Podeu trobar més informació a:

Submergim-nos en el mar de la imaginació de Pau Faner, per Ismael Pelegrí i Pons, a XALANDRIA (04/11/2017)