FOLLETT, Ken

 

SAGA “LOS PILARES DE LA TIERRA”

 

Amb la saga de Los pilares de la tierra, Ken Follett s’ha convertit en un dels màxims exponents de la novel·la històrica. Així, amb milers de llibres venuts, l'autor gal·lès és, indubtablement, un dels escriptors més cèlebres del segle XX i XXI.

La saga està formada per:

Los pilares de la tierra (1989)

Un mundo sin fin (2007)

Una columna de fuego (2017)

La armadura de la luz (2023)

 

 

"LOS PILARES DE LA TIERRA”

LITERATURA ANGLESA / NOVEL·LA HISTÒRICA

PLAZA & JANES EDITORES, S.A. / Pàgines: 1020 / ISBN: 84-01-32568-4 / Edició: Setembre 1996.

 

Los pilares de la tierra, publicada el 1989, està ambientada a Anglaterra a l'edat mitjana. En concret al segle XII, durant un període de guerra civil conegut com l'anarquia anglesa, entre l'enfonsament del White Ship i l’assassinat de l'arquebisbe Thomas Becket. L’enfonsament del vaixell és una part del pròleg i fonamenta el rerefons de la història, la qual està basada en la posterior Guerra Civil entre Matilde (referida com Maud a la novel·la) i Esteban. A la novel·la de Follett es deixa entreveure que el vaixell podria haver estat sabotejat. També es recrea un viatge de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la a través de França i Espanya. Fet i fet, la novel·la recorre els anys que van de 1120 a 1174.

Per una banda, la novel·la descriu el desenvolupament de l'arquitectura gòtica a partir de la precursora, l'arquitectura romànica, i les vicissituds del priorat de Kingsbridge, en contrast amb el teló de fons d'esdeveniments històrics que s'estaven produint en aquell moment. Tot i que Kingsbridge és el nom d'una localitat anglesa real, el Kingsbridge a què fa referència la novel·la és, en realitat, un emplaçament fictici representatiu del típic poble anglès on s'establien mercats a l'època.

Per l’altra, els inicis de la baixa edat mitjana és un escenari tant bucòlic com brutal per col·locar els conflictes econòmics i socials de l'època, i com aquests afecten totes les persones fins als racons més íntims de la seva personalitat. A mesura que el lector va avançant en la lectura, de seguida pren comprensió de la manera com els canvis socials i la realitat circumdant condiciona les perspectives d'homes i dones que, tot i ser lligats aquests contextos, lluiten per crear noves condicions per al futur immediat. A Los pilares de la tierra, Follet no ha creat només una excitant història, sinó que ha realitzat una metàfora de la història mateixa dels homes i dones al món.

Els personatges

La novel·la no presenta cap personatge principal. Els protagonistes d'aquesta història són més d'un. Un constructor somiador sempre en crisi (que, en aquelles èpoques, significava estar sempre a punt de morir); un orfe de pare amb habilitats fora del comú que després es transforma en un home tant estrany com enlluernador; la filla d'un comte que cau a la més profunda de les desgràcies producte de la violència física i psicològica del sistema social que l'envolta; un religiós que tracta de buscar una explicació del món i una visió de la seva comesa; i, un malvat noble local tant ambiciós com estúpid, menyspreable i cruel amb tot allò que l'envolta. Tots aquests personatges creuen una vegada i una altra les seves vides, deixant espais en què uns o altres prenen al punt central de la història, brindant-li a la novel·la un perfil de narració total, abastant tots i cadascun dels aspectes que són part de la mateixa. Com a lector, un queda extasiat de tenir, a la pràctica, tots els punts de vista possibles. D'aquesta manera, la comprensió sobre la humanitat i els seus afectes, tant nobles com menyspreables, queden nus a la nostra més absoluta contemplació.

Un altre dels punts excel·lents en la narració de Follet és com n'és de directe amb la presentació dels seus personatges. Davant d'un nou personatge, se sent l'aferrament o rebuig immediat per aquells que són presentats al llarg del text. No hi ha personatges grisos en aquest llibre. En només unes poques línies, un sap a quin bàndol pertanyen. Evidentment, això pot fer perdre certa sorpresa al lector, però això és compensant amb la quantitat ingent d'accions que es realitzen. Així com un sent fàcilment un odi visceral cap a William Hamleigh, o manifesta una ràpida confiança en el prior Philip de Kingsbridge, també ens resulta possible aclaparar-nos, i fins i tot preocupar-nos, quan el text ens presenta una nova maldat del primer o un nou esforç per part del segon. La manca de suspens en les revelacions de qui és bo o dolent en la història, es compensen amb el ritme gairebé inacabable d'accions i successos que, com a la vida real, semblen no tenir una finalitat determinada. En altres paraules, tots sabem qui són els protagonistes, el que no sabem és quin serà el final definitiu.

L’arquitectura

Una altra de les característiques a destacar del llibre és l'enorme coneixement de l'autor sobre l'arquitectura de catedrals i esglésies a l'Europa medieval. És clar que no cal conèixer noms de les seccions arquitectòniques d'un recinte religiós per seguir la lectura, però un acompanyament amb alguna imatge o pla de les seccions generals d'una catedral donen al lector una millor experiència. Aquest detall de denominacions i referències no sols aporta una gran informació referencial que resulta icònica per a la història; sinó que permet entendre el valor real, a nivell de significat, que tenien aquestes construccions per a les persones de la seva època i, d'aquesta manera, comprendre encara més la seva manera de pensar. Realment un queda extasiat amb tanta informació presentada, però alhora agraït de la manera com la novel·la acaba sent narrada.

Fet i fet, es tracta d’una novel·la que gaudeix de tenir el primer lloc a les llistes personals de molts lectors. Amb una pretensió de totalitat que compleix, i amb tints de novel·la policíaca en un ambient històric real, el llibre ens enfronta a les diverses visions, ambicions i pors de personatges tan diversos com fascinants, dignes representants del que és bo i dolent de la humanitat. Ras i curt: un gaudi de lectura.

 

 

 

 

"UN MUNDO SIN FIN”

LITERATURA ANGLESA / NOVEL·LA HISTÒRICA

PLAZA & JANES EDITORES, S.A. / Pàgines: 1179 / ISBN: 978-84-01-33656-0 / Edició: Desembre 2007.

 

Un mundo sin fin es va publicar el 2007. És la continuació, que no la segona part, de Los pilares de la tierra, i es pot llegir de forma independent.

La novel·la abraça un període de 34 anys del segle XIV, entre el 1327 i el 1361, gairebé al final de l'edat mitjana i està ambientada principalment a la ciutat fictícia de Kingsbridge situada al sud-oest d'Anglaterra. Mostra la importància que va tenir la manufactura i el comerç de la llana primer i després del drap en el desenvolupament d'Europa i especialment d'Anglaterra. I com, al voltant d'aquestes activitats van florir ciutats i es va desenvolupar el comerç mitjançant la formació de gremis i fires. A més, descriu les institucions i la vida de l'època feudal, les relacions de poder entre la noblesa i el clergat i d'aquests amb els membres del poble.

En el context històric més concret, ens hem de situar en la mort d’Eduard II (gener de 1327), espòs de la reina Isabel de França. El seu fill, només amb catorze anys, havia estat coronat com a Eduard III. I havia assumit la regència Roger Mortimer, l'amant de la reina mare. Tres anys més tard, Eduard III va encapçalar un cop d'estat contra el regent i va començar a regnar per si mateix. Així, la novel·la, descriu detalladament la invasió d'Eduard III a França el 1346, el gran triomf de Crécy i el comportament brutal de les seves tropes que, seguint les seves ordres, van arrasar amb tot el que van trobar al seu pas, matant homes, dones i nens.

Tanmateix, la novel·la també relata com la pesta negra va arribar a Europa, primer a Florència el 1348, i a Kingsbridge l'1 de novembre de 1348 des de Melcombe. En aquella època Florència tenia com a 70.000 habitants i Kingsbridge, una de les ciutats més grans d'Anglaterra, al voltant de 7.000. Igual que a la resta d'Europa la pesta va matar gairebé un terç de la població d'ambdues ciutats.

El 1350 la pesta va començar a decaure; després de diversos anys de caos i milions de morts va tornar a florir la vida urbana amb l'arribada de pagesos a les ciutats que volien millorar els guanys. Hi va haver rebrots cada cert temps, però cap va ser tan devastador com el primer, ni tindria tantes conseqüències.

L’estructura de la novel·la.

L'estructura del llibre és la mateixa que Los pilares de la tierra. Van transcorrent els anys a través dels protagonistes i serem testimonis d'esdeveniments terribles: cada vegada que la sort sembla que els somriurà, sempre un dels personatges dolents els posa alguna trava, i és que sempre els tirans són els que ostenten el poder, per a consternació del lector.

Fet i fet, no estem davant d’una segona part, sinó d’un llibre de les mateixes característiques que l'altre. El lector no descansa perquè contínuament hi ha girs de la història amb un personatge o un altre, encara que saps que als “bons” no els passarà res terrible i que tindrà un final feliç de tota manera; final en què descobrirem també el secret que presenciem a les primeres pàgines, per descomptat.

Ras i curt, una lectura amena, apta per a l'estiu o una altra època en què es disposi de temps i forces suficients (que el llibre pesa les seves 1179 pàgines), i sobretot si agrada la novel·la històrica. Ken Follett sap com entretenir el lector, que l'emoció no decaigui i, a la vegada, ens explica etapes de la història.

 

 

 

 

 

"UNA COLUMNA DE FUEGO”

LITERATURA ANGLESA / NOVEL·LA HISTÒRICA

PLAZA & JANES EDITORES, S.A. / Pàgines: 941 / ISBN: 978-84-01-01825-1 / Edició: Desembre 2023.

 

El tercer lliurament de la saga de Los pilares de la tierra, Una columna de fuego va publicar-se l’any 2017. En aquesta ocasió, ens trobem 200 anys després dels fets narrats a Un mundo sin fin (la segona novel·la de la saga). Ara, ens trobem al final del regnat de Maria Tudor (catòlica de cap a peus i esposa de Felip II d’Espanya), la qual assassina els protestants per exercir la seva religió. La reina mor i l'hereva al tron, Isabel I és protestant, però tolera la resta de creences.

Fet i fet, Una columna de fuego té com a context històric general les guerres de religions entre el catolicisme i les diferents versions del protestantisme a Europa. Paral·lelament, assistim a la disputa pel tron ​​anglès entre Isabel I o Isabel Tudor, filla d'Enric VIII i Maria Stuart, reina d'Escòcia. Com a protagonista tenim Ned Willard, protestant i resident a Kingsbridge, fill d’una comerciant i enamorat de Margery, fervent catòlica i filla d’un dels homes més influents de la ciutat. Tot canvia completament quan la mare de Ned és estafada pel pare de Margery i, després de la celebració d'un judici, la facció catòlica de la població decideix començar a cremar protestants confessos. És quan Ned decideix emprendre un viatge per servir l'hereva al tron, ​​Isabel Tudor.

Un riu de personatges i escenaris.

Els punts de vista que hi ha a la novel·la no són només els de Ned i Margery, i és que, com ja sabeu, aquestes obres de Ken Follett són un cabal de personatges. És a dir: molts personatges s'entrecreuen i ens permeten conèixer una escena des de diversos punts de vista. Per exemple, hi ha capítols enfocats a Sylvie Palot, una jove protestant el pare de la qual ven bíblies traduïdes al francès, cosa que és delicte. D'altra banda, tenim Pierre Aumande, un advenedís bastard de la família De Guisa que voldrà entrar a la cort per servir la seva família, i així influir sobre els reis francesos, tots fills de Catalina de Mèdici. A més, assistim a les trames de Rollo Fitzgerald, germà de Margery i extremista catòlic; i de Barney Willard, germà de Ned que viu a Sevilla amb el seu cosí i als capítols del qual assistim a la persecució pels catòlics a Espanya, a la tolerància religiosa a Amsterdam i, per primera vegada, a la vida a Amèrica, a les colònies espanyoles. Unit a Barney llegim alguns capítols d'Ebrima, esclau de Carlos Cruz, cosí de Barney; així com d'Alison McKay, amiga íntima de Maria Stuart.

Així, com podeu observar, la quantitat d'escenaris, punts de vista i personatges és immensa, i Follett és conscient que la creació de personatges ficticis i la seva barreja amb els reals pot portar a confusió. Per això, l'autor ha deixat una guia de quins personatges són reals i quins no, així com el grau de parentiu entre cadascun. És un recurs realment útil.

La Història de les històries.

En l’àmbit històric, Follett ha estat respectuós i no s'ha ficat en gaires jardins, encara que on es fica, ho fa fins al fons. Per exemple, redueix els motius de l'Armada Invencible als purament religiosos. A banda d’aquests, també van ser factors determinats el fet de tallar l’ajut d’Anglaterra a la independència dels Països Baixos i d’eliminar els atacs constants dels corsaris als navilis espanyols. Per altra banda, esmenta que a Espanya hi va haver esclaus negres, cosa que és certa. El que no diu és que, per al començament de la novel·la, el 1558, l'esclavatge dels indígenes americans feia setze anys que eren abolides, des de les Lleis Noves del 1542, promogudes per dos religiosos catòlics anomenats Bartomeu de les Cases i Francesc de Vitòria. L'esclavitud a l'Imperi Britànic no es va abolir fins a 1833, sent a més un dels països més importants en el comerç d'esclaus.

Per altra banda, dins el context històric que utilitza Follet, sempre hi ha personatges històrics i de ficció. Però en totes les seves novel·les hi ha un cert maniqueisme. És a dir: ni els bons són tan bons, ni els dolents són tan dolents. És cert que els catòlics van massacrar els protestants, i els càtars abans que ells, i els mil·lenaristes, i altres sectes. Però la corona anglesa va finançar els protestants a Holanda, a Alemanya o a França, i aquests combatien i mataven catòlics igualment, per la qual cosa la visió pacífica que Follett vol vendre dels protestants és certa en part. De la mateixa manera, els catòlics van organitzar matances, però, per exemple, Catalina de Mèdici va intentar sempre convèncer els seus fills que hi hagués tolerància religiosa, aconseguint-ho durant alguns anys.

  

 

 

"LA ARMADURA DE LA LUZ”

LITERATURA ANGLESA / NOVEL·LA HISTÒRICA

PLAZA & JANES EDITORES, S.A. / Pàgines: 830 / ISBN: 978-84-01-03013-0 / 1ª Edició: Setembre 2023.

 

Durant la saga de Los pilares de la tierra hem assistit a la història de Kingsbridge i els seus habitants, des de la seva fundació. Ara, amb La armadura de la luz toca conèixer la sort dels veïns de la localitat fictícia, a finals del segle XVIII i principis del XIX. El context és el conflicte internacional que va suposar la Revolució Francesa, els canvis polítics i la industrialització. Una època molt agitada que Follett ens dóna a conèixer a través dels ulls d'una comunitat formada per jornalers, teixidors, aristòcrates i, és clar, oprimits i opressors. Un altre trosset de la història, novel·lada per aquest aclamat autor, amb una trama acceptable.

A La armadura de la luz ens trobem, com és evident, una població molt més avançada en què les classes proletàries viuen sobretot del treball de fàbriques com les tèxtils. Però aquesta forma de guanyar-se el pa està començant a perillar amb la introducció de nova maquinària com a telers a vapor, un progrés que, no obstant això, crea molt de malestar entre treballadors i empresaris. En aquests nous temps no tot és color de rosa, ni de bon tros. Tot i que el feudalisme ha estat abolit, l'opressió i l'explotació industrial estan a l'ordre del dia, els treballadors hauran de lluitar de valent pels seus drets i el clima de tensió viscut pels conflictes bèl·lics que ha comportat la Revolució Francesa, no fa més que empitjorar aquests convulsos moments de canvi.

Com és habitual a l'obra de Ken Follett, tota aquesta transició política i social la viurem a través de ciutadans pobres com Sal qui, després d'una injustícia que provoca la mort del seu marit, ha de fugir a Kingsbridge amb el seu fill per començar de zero com a filadora en una nova empresa. Al llarg de la seva vida, la dona assistirà a noves injustícies, perdrà amics, liderarà revoltes i rebrà càstigs durs, però també aconseguirà aplanar el camí per millorar alguns drets dels treballadors i prosperar.

Un recorregut per la Història

Amb tot, la novel·la s’estructura en set parts:

• 1ª Part: La màquina de hilar. 1792-1793.
• 2ª Part: La revuelta de las amas de casa. 1795.
• 3ª Part: La Ley de Asociación. 1799
• 4ª Part: La patrulla de leva. 1804-1805.
• 5ª Part: La guerra del mundo. 1812-1815.
• 6ª Part: La batalla de Waterloo. Del 16 al 18 de junio de 1815.
• 7ª Part: La paz. 1815-1824.

Totes aquestes parts configuren alguns dels esdeveniments històrics que marquen el context de la novel·la. Alguns dels més destacats són:

La Revolució Industrial: Aquest període de grans canvis tecnològics i econòmics transforma la vida a Kingsbridge, especialment a la indústria tèxtil.

L'ascens de Napoleó Bonaparte: Mentre Anglaterra enfronta els seus propis desafiaments, Napoleó comença el seu ambiciós ascens al poder a França.

La guerra contra França: La novel·la abasta el conflicte entre Anglaterra i França, culminant a la famosa batalla de Waterloo.

El descontentament social: La ràpida modernització i les noves maquinàries tèxtils generen descontentament entre els treballadors, que lluiten pels seus drets i dignitat.

Fet i fet, Ken Follett segueix estirant el xiclet de Los pilares de la tierra. Repeteix la fórmula ja usada en aquesta novel·la de ficció històrica, consistent a desenvolupar determinades èpoques de la història, a través de la perspectiva de personatges inventats, veïns de la (ja mítica) localitat anglesa de Kingsbridge.