"LA FI DEL PROGRESSISME IL·LUSTRAT.
El debat natura/artifici en la política”
FILOSOFIA / POSTMODERNITAT / PERSPECTIVA DE GÈNERE /
Pòrtic / Pàgines: 214 / ISBN: 978-84-9809-582-1 / 2ª Edició: desembre.
“...Fa més de quatre dècades, molt abans de la caiguda del mur de Berlín, tothom pressentia el declivi immediat de l’escolàstica marxista, i per això el plantejament postmodern sonava tan bé. [...] També, en certa manera, quedava certificada la defunció de tota la línia de pensament modern-il·lustrat. Això ja era més greu [...] S’estava qüestionant la idea d’un pensament abstracte que no només pretenia comprendre el món com a totalitat, sinó transformar-lo també com a totalitat. Heus aquí la raó de ser veritablement legítima del postmodernisme, la que avui no seria gaire assenyat d’impugnar: al segle XX, la raó il·lustrada va degenerar en deliris polítics que desembocaven en el LAGER i en el GULAG... ” (la negreta és meva. Pàg. 146)
“...Les reaccions no es van fer esperar: Jürgen Habermas va identificar postmodernitat amb antimodernitat, i el PENSIERO DEBOLE de Vattimo amb neoconservadorisme, etc. Gravíssim error. El postmodernisme va fructificar, en part, com a conseqüència d’aquesta idolatria moderna cap a una raó il·lustrada...” (Pàg. 147)
“...La confluència en un període de temps molt curt -entorn del 1990- de les tres qüestions [...] (enfonsament del comunisme, pandèmia de la sida i triomf del radicalisme islàmic) va donar lloc, a partir de complexes interseccions conceptuals, als gèrmens de la postmodernitat paròdica, és a dir, de la constel·lació d’idees que, tot i provenir de la dècada de 1970, està presidint el primer quart del segle XXI...” (Pàg. 88)