"LA FI DEL PROGRESSISME IL·LUSTRAT.
El debat natura/artifici en la política”
FILOSOFIA / POSTMODERNITAT / PERSPECTIVA DE GÈNERE /
Pòrtic / Pàgines: 214 / ISBN: 978-84-9809-582-1 / 2ª Edició: desembre.
“...Fa més de quatre dècades, molt abans de la caiguda del mur de Berlín, tothom pressentia el declivi immediat de l’escolàstica marxista, i per això el plantejament postmodern sonava tan bé. [...] També, en certa manera, quedava certificada la defunció de tota la línia de pensament modern-il·lustrat. Això ja era més greu [...] S’estava qüestionant la idea d’un pensament abstracte que no només pretenia comprendre el món com a totalitat, sinó transformar-lo també com a totalitat. Heus aquí la raó de ser veritablement legítima del postmodernisme, la que avui no seria gaire assenyat d’impugnar: al segle XX, la raó il·lustrada va degenerar en deliris polítics que desembocaven en el LAGER i en el GULAG... ” (la negreta és meva. Pàg. 146)
“...Les reaccions no es van fer esperar: Jürgen Habermas va identificar postmodernitat amb antimodernitat, i el PENSIERO DEBOLE de Vattimo amb neoconservadorisme, etc. Gravíssim error. El postmodernisme va fructificar, en part, com a conseqüència d’aquesta idolatria moderna cap a una raó il·lustrada...” (Pàg. 147)
“...La confluència en un període de temps molt curt -entorn del 1990- de les tres qüestions [...] (enfonsament del comunisme, pandèmia de la sida i triomf del radicalisme islàmic) va donar lloc, a partir de complexes interseccions conceptuals, als gèrmens de la postmodernitat paròdica, és a dir, de la constel·lació d’idees que, tot i provenir de la dècada de 1970, està presidint el primer quart del segle XXI...” (Pàg. 88)
Les tres cites anteriors poden servir per contextualitzar de què estem parlant.
En resum, l'esquerra s'havia sentit sempre hereva dels valors de la Il·lustració i la Revolució Francesa. Però l'esquerra postmoderna, capficada en la noció de diferència, ha renunciat als valors de la Il·lustració. Emmanillat per la correcció política, constret per la fraseologia woke, el progressisme il·lustrat sembla haver arribat a la seva fi.
L’horitzó polític del progressisme de matriu il·lustrada era el de la igualtat; l’esquerra postmoderna, en canvi, està capficada avui en la noció de diferència. ¿Les dues perspectives poden coexistir, són compatibles? El debat entorn de les nocions de natura i artifici ha fet palès que no. Des del postmodernisme, la realitat només és una construcció social, un gran artifici, tot i que alhora s’aspira paradoxalment a un món més natural, menys artificiós. Els conceptes de natura i artifici s’han acabat articulant d’una manera confusa. Així: “...En aquest assaig estem provant d’argumentar que com a conseqüència de determinades inèrcies la conjugació dels conceptes de natura i artifici en el context de la transició entre la modernitat i la postmodernitat ha generat turbulències en forma de contradiccions...” (Pàg. 193). I, sovint han desembocat en la impugnació de les idees fundacionals del progressisme il·lustrat per mitjà d’una escolàstica de la diferència centrada en Foucault i la French theory.
La fi del progressisme il·lustrat explora diversos temes interrelacionats, centrant-se en la crítica del progressisme postmodern i la seva relació amb els valors il·lustrats. Entre els temes que aborda, destaquen:
- El debat entre igualtat i diferència: L'obra analitza la tensió entre l'horitzó polític de la igualtat, propi del progressisme il·lustrat, i la priorització de la diferència com a valor central en el discurs postmodern, i el seu impacte en l'esquerra política.
- La relació entre natura i artifici: El llibre explora el paper dels conceptes de natura i artifici en el debat polític contemporani, i com la seva articulació confusa ha contribuït a qüestionar les idees fundacionals del progressisme il·lustrat.
- La crítica al postmodernisme: S'analitza la influència del postmodernisme, especialment a través de pensadors com Foucault i la French theory, en la impugnació de valors com la racionalitat, la universalitat i la mateixa idea de progrés.
- La correcció política i la fraseologia woke: L'obra examina com la correcció política i la fraseologia woke han limitat i condicionat el progressisme il·lustrat, contribuint a la seva crisi actual.
- La genealogia històrica de les idees contemporànies: S'ofereix una anàlisi de l'origen i l'evolució de les idees avui hegemòniques, mostrant les seves contradiccions i conseqüències inesperades.
- El ressorgiment de l'extrema dreta: El llibre examina la relació entre les contradiccions del progressisme postmodern i el creixement de les ideologies d'extrema dreta a escala global.
Fet i fet, el professor Ferran Sáez Mateu mostra d’una manera entenedora i amena una crítica a la base filosòfica del pensament d’esquerres contemporani que l’autor ha denominat postmodernitat paròdica (cultura de la cancel·lació, French theory i teoria gender). Així, és molt recomanable la lectura d’aquest text, perquè en Ferran Sáez repassa amb bon ull la base filosòfica de l’esquerra contemporània, en la línia que va de Foucault a Butler. La gràcia d’aquest treball és que el professor Sáez esmena els textos d’aquests autors sense cap mena d’apel·lació a la nostàlgia conservadora, palesant com l’ideari de la progressia s’ha decantat fatalment de la voluntat igualitària del segle XVIII fins a la insistència patològica en la diferència i els seus conseqüents cul-de-sacs ètics.
Tot amb tot, no hem d’oblidar una apreciació important que en Ferran Sáez en deixa anar en un moment de l’assaig: “...És probable que molts fenòmens culturals associats a la mentalitat postmoderna tardana que en els nostres dies també són conceptualitzats com l’inici d’un nou horitzó històric, siguin, en realitat, un final. En aquest sentit, és raonable considerar la possibilitat que en comptes de presenciar un canvi rutilant potser estem observant, sense adonar-nos [...] d’un panorama de veritable decadència...” (Pàg. 73).
A més a més, una altra gràcia d’aquest treball és que es tracta d’un assaig: “... aquest llibre és un assaig breu [...]. No té cap pretensió de demostrar ni de refutar res. Un assaig és una exploració, una temptativa, un anar a les palpentes en presència del lector, sense trucs. És una manera d’obrir perspectives per poder avançar, no pas de tancar-les, amb tot el que això té de bo i de dolent...” (Pàg. 21)
Podeu trobar més informació a:
La fi del progressisme il·lustrat, per Bernat Dedéu, a EL NACIONAL.CAT (16/04/2025)
Llegir Ferran Sáez, per Agustí Pons, a EL BLOG D’AGUSTÍ PONS (Desembre 2024)
Ferran Sáez Mateu: «Rere el postmodernisme hi ha un frau que ha anat sedimentant», per Joan Burdeus, a NÚVOL (07/11/2024)
Ferran Sáez: “Yo echo de menos la izquierda, claro”, a VILAWEB (13/12/2024)
Ferran Sáez (I) - La fi del progressisme il·lustrat [CAT]
I en aquest blog:
LA MODERNITAT (I): UNA DEFINICIÓ EN SENTIT AMPLI I GENERAL
LA MODERNITAT (II): ELS SEUS INICIS EN L'ART
LA MODERNITAT (III): LES PRIMERES AVANTGUARDES EN L'ART
LA MODERNITAT (IV): LES SEGONES AVANTGUARDES EN L'ART
LA POSTMODERNITAT (I): ALGUNES NOTES
LA POSTMODERNITAT (II). ART I MULTICULTURALITAT
LA POSTMODERNITAT (III): ÉS LA POSTMODERNITAT UNA NOVA RACIONALITAT?
LA POSTMODERNITAT (IV) - Déu ha mort, Marx també i jo mateix no em trobo gaire bé
LA POSTMODERNITAT (V): la superestructura del nostre temps?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada