Els monstres no sorgeixen del no-res. Hi ha forces, idees, actituds ... que es van coent a foc lent, amb temps, a poc a poc, però sense pausa. En els temps actuals, neixen en servidors, en blogs obscurs, en les xarxes del finançament del capital risc i en el núvol i els algoritmes del poder tecnològic. De vegades, porten corbata o samarreta de marca, parlen de Nietzsche i de Menci, i es presenten com la nova intel·ligència que ha vist allò que la resta del món s'ha negat a reconèixer.
Vivim, com hem dit en els articles anteriors d'aquesta sèrie, en l'època del clarobscur. El vell ordre liberal-democràtic s'esquerda per tot arreu. Les institucions creades després de 1945 perden legitimitat. Les doctrines expansionistes tornen a circular amb tota naturalitat. I en aquest espai entre dos mons, entre el que mor i el que no acaba de néixer, creix quelcom que no és exactament el feixisme clàssic, però que beu de les mateixes fonts profundes: del rebuig a la modernitat igualitària.
