Els monstres no sorgeixen del no-res. Hem dit això en els articles anteriors d'aquesta sèrie, i ho tornem a dir perquè és la clau de volta de tot plegat. En els lliuraments anteriors hem examinat la dissolució de l'ordre geopolític liberal, el retorn de les doctrines expansionistes i l'ascens d'una mentalitat reaccionària, fosca, disfressada d'eficiència i racionalitat. En aquest article ens detenim en el substrat material (la infraestructura, per als més marxistes) de tots els altres fenòmens.
Així, en paral·lel als fenòmens comentats en els anteriors articles, i des d’una perspectiva de la infraestructura material, s’ha anat produint, el trencament de les condicions econòmiques, laborals i socials que van constituir el fonament del pacte democràtic de postguerra.
Perquè els monstres, sovint, neixen de la por. I la por neix, molt sovint, de la precarietat.
