Què és la perspectiva de
gènere?
La
perspectiva de gènere o els estudis de gènere “...configuren un àmbit transdisciplinari
d'estudis que se centra en l'anàlisi de les construccions de gènere i les seves
conseqüències de tot tipus (socials, culturals, econòmiques, polítiques,
estètiques, psicològiques...)...”[i]. No
és una mirada descriptiva sinó analítica, que té els seus orígens en “...la
confluència de diferents disciplines i interessos, entre les quals podem
destacar la sociologia dels anys cinquanta, les teories del psicoanalista Jacques Lacan, el
treball de feministes com Julia
Kristeva o Judith
Butler i les obres de diferents antropòlogues...”[ii]. I
tanmateix, entronquen amb “...el saber feminista, que, per a Dorlin, és una genealogia
en sentit foucaultià, i el seu objectiu és dur a terme una tasca
d'historització d'una relació de poder i, al mateix temps, una tasca de conscienciació
d'aquest poder...”[iii]. La
perspectiva de gènere, doncs, constata i mostra com les relacions de gènere són
sovint relacions de poder, jerarquia i desigualtat i no simplement relacions
dicotòmiques, simètriques i complementàries, que és com les presenta de vegades
el sentit comú.
També val a dir que la perspectiva de gènere
s’ha complexitzat, especialment des dels anys 90, de dues maneres. Per una
banda, “... s'han incorporat a les anàlisis de gènere altres perspectives, i
la categoria de gènere s'ha passat a analitzar juntament amb altres categories
d'anàlisi de la realitat, com són la classe, l'etnicitat, la sexualitat i fins
i tot la ubicació geogràfica. Bons exemples d'aquesta perspectiva són Pierre Bourdieu i Beverley Skeggs...”[iv]. Per
altra banda, “...s'ha produït el que podríem anomenar una ampliació dels
camps d'estudi. Els estudis de gènere ja no es limiten a estudiar la
desigualtat envers les dones, sinó que han obert nous camps d'investigació com
el de les masculinitats (principalment a partir dels anys vuitanta del segle
XX) i la diversitat sexual (fonamentalment a partir dels anys noranta)...”[v].
Fet
i fet, incorporar la perspectiva de gènere és una visió i una anàlisi cabdal en
les ciències socials. Com afirma Alicia
Puleo: “...su aplicación a los más diversos campos de la Sociología, la
Psicología, la Historia, el Arte, la Geografía Humana, etc. se ha revelado
sumamente fértil. Ha suministrado claves teóricas inéditas que han permitido
resolver aparentes dilemas, iluminar zonas de sombra, responder a antiguos
interrogantes, plantear otros nuevos y corregir explicaciones incorrectas de
ciertos fenómenos..."[vi]
Un exemple d’anàlisi des de
la perspectiva de gènere
La
perspectiva de gènere, doncs, s’ha anat incorporant a les universitats, plans
d’estudi, anàlisis, etc. Un exemple el trobem en l’article d’Elena
Galán Fajardo: Construcción de género y ficción televisiva en España.
Elena Galán Fajardo és professora de Comunicació Audiovisual de la Facultat
d’Humanitats, Comunicació i Documentació de la Universitat Carlos III de
Madrid. L’article es centra en estudiar les construccions de gènere i els
estereotips utilitzats en la ficció televisiva espanyola a través de dues
sèries televisives de gran èxit de finals dels anys 90. Les sèries de ficció
han servit per mostrar certs temes relacionats directament amb la dona i que
fins fa poc havien estat invisibles a la pantalla petita com la violència de
gènere, l’assetjament sexual, la immigració, l’homosexualitat o la dificultat
per conciliar la vida familiar i laboral.
Així,
el treball d’Elena Galán Fajardo constata que la dona se segueix representant
sota els mateixos tòpics i estereotips, associats molt sovint al món de les
emocions, la passivitat, la maternitat i la sexualitat, en entorns privats o
íntims com la llar. Mentre que als homes se’ls hi segueix atorgant atributs com
el raciocini, el lideratge i l’acció, que apareixen, normalment, en espais
públics. Fet i fet, subratlla que l’estereotip constitueix una imatge
generalitzada o acceptada comunament per un grup – sobre altres persones o
grups -, que es transfereix en el temps, i que pot arribar a adquirir la
categoria de veritat indiscutible. Aquest article, doncs, pretén remarcar i
obrir noves vies d’investigació d’estereotips de gènere en els formats de
ficció televisiva.
Ras
i curt, Elena Galán Fajardo conclou que les sèries televisives a Espanya, a
finals dels 90, comencen a incloure en les seves trames, temes d’actualitat que
preocupen a la societat o que la reflecteixen: retard de la maternitat,
importància de l’aspecte físic, incorporació de la dona a professions
tradicionalment masculines, violència de gènere, dificultat en la conciliació
familiar-laboral, etc. També són testimoni de la notable evolució de la dona en
el terreny social i de la seva incorporació al món laboral d’una forma massiva.
Però
les representacions de gènere segueixen sent fidels a les convencions. Tal com
constata Elena Galán Fajardo: “...Los estereotipos de género estan tan
interiorizados en nuestra cultura, que se transmiten a menudo de un modo
indirecto y precisan de anàlisis profundos y elaborados para poder ser
detectados, corregidos y adapatados a las nuevas circunstancias sociales...”[vii].
Així, les sèries de ficció, a més d’entretenir, presenten models
d’identificació que són imitats i que tendeixen a fomentar i a arrelar encara
més representacions estereotipades. Hi ha, doncs, molta feina a fer.
Què aporta la perspectiva de
gènere?
Comptat
i debatut, què ens aporten les anàlisis com la d’Elena Galán Fajardo? Dit d’una
altra manera, què aporta la perspectiva de gènere? Sense cap mena de dubte, en
els darrers anys, s’ha produït un important avenç en les ciències socials en incorporar
la perspectiva de gènere com a nou paradigma. El gènere, com a categoria
social, és una de les seves contribucions teòriques més significatives. Aquesta
categoria analítica va sorgir per explicar les desigualtats entre homes i
dones, posant l'èmfasi en la noció de multiplicitat d'identitats. El femení i
el masculí es conformen a partir d'una relació mútua, cultural i històrica. El
gènere és una categoria transdisciplinària, que desenvolupa un enfocament
globalitzador i remet als trets i funcions psicològics i socioculturals que se
li atribueix a cada un dels sexes en cada moment històric i en cada societat.
Les elaboracions històriques dels gèneres són sistemes de poder, amb un discurs
hegemònic i poden donar compte de l'existència dels conflictes socials. I la
problematització de les relacions de gènere va aconseguir trencar amb la idea
del caràcter natural d’aquestes. El femení o el masculí no es refereix al sexe
dels individus, sinó a les conductes considerades femenines o masculines. En
aquest context, la categoria de gènere es pot entendre com una explicació sobre
les formes que adquireixen les relacions entre els gèneres, que alguns
consideren com una alternativa superadora d'altres matrius explicatives. Fet i
fet, és el que constata Begonya Enguix, quan cita Stolcke, i ens diu: "...La
teorització de les relacions de gènere com a construccions culturals implica
almenys dos conjunts de qüestions analítiques. Atès que la teoria del gènere
qüestiona els essencialismes biològics anteriors, problematitza i obre a
l'escrutini la manera com els fets naturals de les diferències sexuals es
relacionen amb les construccions de gènere. Simultàniament, el concepte de
gènere com una forma sociohistòrica de desigualtat entre homes i dones ens
porta a parar esment a altres categories de la diferència que també es
tradueixen en desigualtat, com raça i classe, a plantejar la qüestió de com
s'interseccionen...”[viii]
Així
la perspectiva de gènere també pot considerar-se com la producció d’un cert
coneixement el qual implica:
1. reconèixer
les relacions de poder que es donen entre els gèneres, en general favorables
als homes com a grup social i discriminatòries per a les dones;
2. que
aquestes relacions han estat constituïdes socialment i històrica i són
constitutives de les persones;
3. que
les mateixes travessen tot l'entramat social i s'articulen amb altres relacions
socials, com les de classe, ètnia, edat, preferència sexual i religió.
La
perspectiva de gènere opta per una concepció epistemològica que s'aproxima a la
realitat des de les mirades dels gèneres i les seves relacions de poder. Sosté
que la qüestió dels gèneres no és un tema a afegir com si es tractés d'un
capítol més en la història de la cultura, sinó que les relacions de desigualtat
entre els gèneres tenen els seus efectes de producció i reproducció de la
discriminació, adquirint expressions concretes en tots els àmbits de la
cultura: el treball, la família, la política, les organitzacions, l'art, les
empreses, la salut, la ciència, la sexualitat, la història. La mirada de gènere
no està supeditada al fet que l'adoptin les dones ni està dirigida
exclusivament a elles. Si es tracta d'una qüestió de concepció del món i de la
vida, l'únic definitori és la comprensió de la problemàtica que abasta i el seu
compromís vital.
Tot
i que no constitueix una categoria tancada, sinó en ple desenvolupament, la
perspectiva de gènere afavoreix l'exercici d'una lectura crítica i
qüestionadora de la realitat per analitzar i transformar la situació de les
persones. Es tracta així de crear noves construccions de sentit perquè homes i
dones visualitzin la seva masculinitat i la seva feminitat a través de vincles
no jerarquitzats ni discriminatoris.
Bibliografia
i Webgrafia
ABRIL
MORALES, F.: Entrevista
a Begonya Enguix.
CARKI
PRODUCTIONS: ¿Qué es la diversidad
sexual? Explicación fácil.
DAVIS,
A.:
La
revolució avui. Conferència d’Àngela Davis en el CCCB. 9 d’octubre de
2017
GALAN FAJARDO, E. (2007):
Construcción de genero y ficción
televisiva en España. Material en PDF.
MOLERO
BORRAS, A.: Desapoderar
o empoderar els homes?
[i] ENGUIX GRAU, B (2011): Gènere i
contemporaneïtats. Material UOC. Seminari A Pàg..7
[ii]
Ibídem Pàg. 7
[iii]
Ibídem Pàg. 8
[iv]
Ibídem Pàg. 8
[v]
Ibídem Pàg. 9
[vi]
Ibídem Pàg. 5
[vii] GALAN FAJARDO, E. (2007): Construcción de
genero y ficción televisiva en España. Material en PDF. Pàg. 236
[viii] ENGUIX
GRAU, B (2011): Gènere i contemporaneïtats. Material UOC. Seminari A Pàg..31
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada