Seguidors

divendres, 19 de gener de 2018

S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O DE GÈNERES?



S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O DE GÈNERES?

El gènere com a construcció social
El gènere s’ha considerant, molt sovint, com una categoria adscrita al sexe i categoritzada amb el format binari de femení/masculí o home/dona. De fet, en l’actualitat, aquesta és una categorització encara molt vigent i en la que hi creuen molts sectors de població. De fet, és una categorització que té un component que considera el gènere com essencialment biològic. 

Però des de la perspectiva dels estudis de gènere, cal entendre’l “...no com una categoria descriptiva, sinó com una categoria d’anàlisi, una categoria analítica..."[i]. El gènere, doncs, no és una essència biològica, tal com s’ha considerat durant molt de temps. I tampoc una categoria descriptiva, uniforme i tancada. Així, el gènere és un procés que transcorre per tot un llarg aprenentatge “...en el sí d’institucions socials com la família, l'escola, el treball, el grup d'amics i altres esferes mitjançant els processos de socialització que conformen estereotips de gènere que marquen el comportament i les formes de pensar ajustades als models socials per tal d'esdevenir persones socialment acceptades com a homes i dones ...”[ii]. És en aquest sentit que la frase de Simone de Beauvoir  -“No es neix dona, s’arriba a ser dona[iii] - pren la dimensió de considerar el gènere com un procés i aprenentatge social. Així queda força entesa la idea de com la persona es va fent segons el marc social en què es relaciona i segons les accepcions del  concepte del moment en què es cataloga.
Tot amb tot, no cal oblidar que aquesta és una perspectiva, una mirada, des de la nostra posició del context cultural d’Occident. Una mirada que no deixa de ser etnocèntrica. Ens ho recorda Angela Davis a la seva conferència sobre La revolució avui: “...si es pressuposa la centralitat no qüestionada d’Occident, és a dir, el seu desenvolupament econòmic, filosòfic i cultural, la història, la cultura, la religió, l'economia o les inquietuds intel·lectuals dels pobles asiàtics, indígenes o africans mai no seran reconeguts com a dimensions significatives...”. Tanmateix, ho palesa Begonya Enguix quan comenta que Spivak va més enllà “...quan titlla de violència epistèmica i etnocèntrica la visió feminista occidental etnocèntrica que veu com a "protofeminismes" els pensaments i moviments feministes "subalterns que es donen en països no occidentals". Això la porta a parlar de l'existència d'un essencialisme "estratègic" també en el feminisme...”[iv]

Els estereotips de sexe i gènere i la jerarquització
Fet i fet, doncs, els éssers humans no es constitueixen com a dones o com a homes, únicament en funció del sexe. Aquesta és la base donada per la biologia. Ja hem constatat que el gènere té una naturalesa de caràcter social. Però les societats han creat sistemes de rols i patrons de comportament diferents per a homes i per a dones, prescripcions sobre el que han de fer i com han d’actuar en funció del seu sexe. Aquests patrons de comportament són els estereotips de gènere.
Els estereotips de gènere, a través de la història, no són invariables, sinó que presenten una àmplia variabilitat, tant per èpoques com per cultures. Els estereotips de gènere constitueixen sistemes d’identitats i comportaments que introdueixen una forta limitació en les possibilitats de desenvolupament humà i forcen a adaptar-se a patrons que no sempre corresponen a les seves capacitats i desitjos, especialment per a les dones. Així ho constata Begonya Enguix quan diu: “... La dominació masculina –i, conseqüentment, la subordinació femenina– està relacionada amb la ideologia de la inferioritat d'un dels dos sexes respecte de l'altre (històricament, el femení), a la qual ens solem referir amb el terme de sexisme...”[v]. De fet, ha perviscut un androcentrisme punyent vers les dones que Begonya Enguix defineix com el: “... punt de vista que col·loca el mascle i la seva experiència al món com la mesura de totes les coses...”[vi].
Tanmateix les característiques de sexe i gènere es troben en cada individu profundament interrelacionades i s’influeixen mútuament des del naixement. El sistema sexe-gènere constitueix un ordre de construcció de les identitats femenines i masculines, ordre que introdueix, per a tots els individus, determinacions i limitacions en totes les dimensions de la vida: aspectes relatius al cos, al seu desenvolupament i possibilitats, en els aspectes psíquics, socials i polítics.
En les societats històriques, hi ha una altra característica invariable: el fet que sempre el gènere masculí és considerat superior al femení i, per tant, s’estableix una jerarquia entre els individus segons el seu sexe, jerarquia que suposa un accés molt divers als recursos i al poder. És a dir, el sistema sexe-gènere és, a més d’un sistema d’organització de les identitats, un sistema de poder desigual que determina que les dones estiguin en una posició subordinada respecte dels homes. Vol dir, doncs, que el gènere forma part d'un sistema i d’una estructura de dominació-subordinació. És, per tant, un sistema jeràrquic. I com a tal, implica que les diferències de sexe o gènere no són neutres.

La teoria de la performativitat
Tot amb tot, en aquest debat també és necessari incorporar la sexualitat, a més del sexe, en l’anàlisi del gènere. Tal com afirma Begonya Enguix: “...Si el feminisme havia elaborat una teoria del gènere i la diferència sexual centrant-se en la manera com es constitueixen socialment i culturalment les diferències entre masculinitat i feminitat a partir d'una diferència biològica, els estudis gais i lèsbics se centren en la sexualitat i les identitats sexuals per a analitzar com es construeixen culturalment les identitats...”[vii]. Així, els estudis sobre la sexualitat cristal·litzen en l’anomenada teoria de la performativitat de Judith Butler i en la teoria queer.
Per a Butler, la idea del gènere: “...és una identitat basada en una imitació repetida d'alguna cosa que no té un original clar, que el gènere es produeix performativament, contrasta amb els models comuns sobre el gènere que consideraven les persones com a participants estables que expressaven les seves identitats (donades biològicament) en les interaccions...”[viii]. Així, cal considerar la teoria de la performativitat com la desconstrucció d’un fet cultural com és l’oposició del gènere masculí i femení per donar pas a altres gèneres que no responen a la tradicional orientació sexual en relació al gènere: lesbianes, bisexuals, gais, transsexuals, transvestís, transformistes (LGTBIQ). El primer pas és reconèixer la diversitat sexual i les diferents expressions de gènere. Però Butler va una mica més enllà i afegeix que: “...les identitats, més que categories descriptives de l'experiència, són ideals normatius, ficcions regulatòries, producte d'una "matriu heterosexual" en la qual estan immersos tant el sexe com el gènere, les pràctiques sexuals, i els desitjos...”[ix].

Conclusions
El gènere és un concepte creat per designar les diferents formes en què es construeix culturalment la identitat de gènere en les diferents societats humanes. Els patrons de comportament segons la identitat de gènere no són invariables, sinó que presenten una àmplia variabilitat, tant per èpoques com per cultures.
 Però, tanmateix, el gènere és un concepte molt ambigu perquè es tracta d’una construcció que cada societat elabora al voltant del terme. A més de ser diferent entre cultures, també varia al llarg del temps. Per tant, com les qüestions relacionades amb el gènere no són una característica innata de les persones, els desequilibris de poder entre gèneres no són una conseqüència de les diferències biològiques entre els sexes. És per això que les característiques de la discriminació de gènere varien notablement entre cultures, grups i fins i tot persones diferents.
 Tot amb tot, el sistema de gènere tradicional de la cultura patriarcal analitza la realitat des de la dicotomia home-dona. A partir d’aquestes dues grans categories s’atribueix a les persones els rols de masculinitat o feminitat que han d’adquirir, i també la seva orientació sexual. Però si establim una matriu en la qual relacionem sexe/gènere/orientació sexual podem obtenir les categories d’intersexes, transsexuals, transgèneres, homosexuals, bisexuals, asexuals.
 És per aquest motiu que els homes i les dones que no responen als estereotips de gènere marcats per la seva societat queden exclosos d’aquests patrons. A partir d’aquesta exclusió, les persones que defineixen la seva identitat de gènere com a intersexual o transgènere moltes vegades són discriminades respecte de les que s’identifiquen amb la identitat hegemònica o dominant d’home o dona; així mateix, les persones que defineixen la seva orientació sexual com a homosexual o bisexual són també comunament discriminades enfront de les persones que es defineixen com a heterosexuals.
Comptat i debatut, som del parer de Begonya Enguix quan afirma: “...D'igual manera cal dir que el gènere o, més aviat, els gèneres, no són categories uniformes fermament establertes, sinó que, [...] cal afegir com a categoria d'anàlisi la diversitat intragènere. No existeix una identitat de gènere única i immutable sinó que més aviat hem de començar a pensar en (i parlar de) múltiples identitats de gènere. En conseqüència, masculinitat i feminitat no són cercles tancats amb un sol significat per a tothom ni un significat uniforme en tots els contextos. Hi ha formes apropiades normativament de ser home i de ser dona, i hi ha masculinitats i feminitats hegemòniques i subalternes, i entre elles s'estableixen jocs de poder que no sempre són unidireccionals ni estan dirigits del masculí cap al femení...”[x].
Ras i curt, des de la perspectiva dels estudis de gènere, i de la seva aplicació a totes les ciències socials, cal tenir una mirada ampla i considerar que: “... no hi ha una identitat de gènere ni una única identitat personal acabada: som la suma de múltiples identitats...”[xi].

Bibliografia i Webgrafia
ABRIL MORALES, F.: Entrevistaa Begonya Enguix.
DAVIS, A.: Larevolució avui. Conferència d’Angela Davis en el CCCB. 9 d’octubre de 2017
ENGUIX GRAU, B (2011): Gènere i contemporaneïtats. Material UOC en PDF. Seminari A.



[i] ENGUIX GRAU, B (2011): Gènere i contemporaneïtats. Material UOC. Seminari A Pàg..14.
[ii] Ibídem Pàg. 14
[iii] Ibídem Pàg. 11
[iv] Ibídem Pàg. 21
[v] Ibídem. Pàg.. 20
[vi] Ibídem. Pàg.. 20
[vii] Ibídem. Pàg.. 35
[viii] Ibídem. Pàg.. 36
[ix] Ibídem. Pàg.. 36 i 37
[x] Ibídem Pàg. 14
[xi] Ibídem Pàg. 14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada