S’HA DE PARLAR DE GÈNERE O
DE GÈNERES?
El gènere com a construcció
social
El
gènere s’ha considerant, molt sovint, com una categoria adscrita al sexe i
categoritzada amb el format binari de femení/masculí o home/dona. De fet, en
l’actualitat, aquesta és una categorització encara molt vigent i en la que hi
creuen molts sectors de població. De fet, és una categorització que té un
component que considera el gènere com essencialment biològic.
Però
des de la perspectiva dels estudis de gènere, cal entendre’l “...no com una
categoria descriptiva, sinó com una categoria d’anàlisi, una categoria
analítica..."[i]. El
gènere, doncs, no és una essència biològica, tal com s’ha considerat durant
molt de temps. I tampoc una categoria descriptiva, uniforme i tancada. Així, el
gènere és un procés que transcorre per tot un llarg aprenentatge “...en el sí d’institucions socials com la
família, l'escola, el treball, el grup d'amics i altres esferes mitjançant els
processos de socialització que conformen estereotips de gènere que marquen el
comportament i les formes de pensar ajustades als models socials per tal
d'esdevenir persones socialment acceptades com a homes i dones ...”[ii]. És
en aquest sentit que la frase de Simone de Beauvoir -“No es neix dona, s’arriba
a ser dona”[iii] - pren la dimensió de considerar
el gènere com un procés i aprenentatge social. Així queda força entesa la idea
de com la persona es va fent segons el marc social en què es relaciona i segons
les accepcions del concepte del moment
en què es cataloga.
Tot
amb tot, no cal oblidar que aquesta és una perspectiva, una mirada, des de la
nostra posició del context cultural d’Occident. Una mirada que no deixa de ser
etnocèntrica. Ens ho recorda Angela Davis a
la seva conferència sobre La
revolució avui: “...si es pressuposa la centralitat no qüestionada
d’Occident, és a dir, el seu desenvolupament econòmic, filosòfic i cultural, la
història, la cultura, la religió, l'economia o les inquietuds intel·lectuals
dels pobles asiàtics, indígenes o africans mai no seran reconeguts com a
dimensions significatives...”. Tanmateix, ho palesa Begonya Enguix quan comenta que Spivak va més enllà “...quan titlla de violència
epistèmica i etnocèntrica la visió feminista occidental etnocèntrica que
veu com a "protofeminismes" els pensaments i moviments feministes
"subalterns que es donen en països no occidentals". Això la porta a
parlar de l'existència d'un essencialisme "estratègic" també en el
feminisme...”[iv]
Els estereotips de sexe i
gènere i la jerarquització
Fet
i fet, doncs, els éssers humans no
es constitueixen com a dones o com a homes, únicament en funció del sexe.
Aquesta és la base donada per la biologia. Ja hem constatat que el gènere té
una naturalesa de caràcter social. Però les societats han creat sistemes de
rols i patrons de comportament diferents per a homes i per a dones,
prescripcions sobre el que han de fer i com han d’actuar en funció del seu
sexe. Aquests patrons de comportament són els estereotips de gènere.
Els estereotips de gènere, a través de la història, no
són invariables, sinó que presenten una àmplia variabilitat, tant per èpoques
com per cultures. Els estereotips de gènere constitueixen sistemes d’identitats
i comportaments que introdueixen una forta limitació en les possibilitats de
desenvolupament humà i forcen a adaptar-se a patrons que no sempre corresponen
a les seves capacitats i desitjos, especialment per a les dones. Així ho constata
Begonya Enguix quan diu: “... La dominació
masculina –i, conseqüentment, la subordinació femenina– està relacionada amb la
ideologia de la inferioritat d'un dels dos sexes respecte de l'altre
(històricament, el femení), a la qual ens solem referir amb el terme de sexisme...”[v]. De
fet, ha perviscut un androcentrisme punyent vers les dones que Begonya Enguix defineix com el: “... punt de vista que col·loca el mascle i la
seva experiència al món com la mesura de totes les coses...”[vi].
Tanmateix les característiques de sexe i gènere es
troben en cada individu profundament interrelacionades i s’influeixen mútuament
des del naixement. El sistema sexe-gènere constitueix un ordre de construcció
de les identitats femenines i masculines, ordre que introdueix, per a tots els
individus, determinacions i limitacions en totes les dimensions de la vida:
aspectes relatius al cos, al seu desenvolupament i possibilitats, en els
aspectes psíquics, socials i polítics.
En les societats històriques, hi ha una altra característica
invariable: el fet que sempre el gènere masculí és considerat superior al
femení i, per tant, s’estableix una jerarquia entre els individus segons el seu
sexe, jerarquia que suposa un accés molt divers als recursos i al poder. És a
dir, el sistema sexe-gènere és, a més d’un sistema d’organització de les
identitats, un sistema de poder desigual que determina que les dones estiguin
en una posició subordinada respecte dels homes. Vol dir, doncs, que el gènere
forma part d'un sistema i d’una estructura de dominació-subordinació. És, per
tant, un sistema jeràrquic. I com a tal, implica que les diferències de sexe o
gènere no són neutres.
La teoria de la
performativitat
Tot
amb tot, en aquest debat també és necessari incorporar la sexualitat, a més del
sexe, en l’anàlisi del gènere. Tal com afirma Begonya Enguix: “...Si el
feminisme havia elaborat una teoria del gènere i la diferència sexual
centrant-se en la manera com es constitueixen socialment i culturalment les
diferències entre masculinitat i feminitat a partir d'una diferència biològica,
els estudis gais i lèsbics se centren en la sexualitat i les identitats sexuals
per a analitzar com es construeixen culturalment les identitats...”[vii].
Així, els estudis sobre la sexualitat cristal·litzen en l’anomenada teoria
de la performativitat de Judith Butler i en
la teoria queer.
Per
a Butler, la idea del gènere: “...és una identitat basada en una imitació
repetida d'alguna cosa que no té un original clar, que el gènere es produeix
performativament, contrasta amb els models comuns sobre el gènere que
consideraven les persones com a participants estables que expressaven les seves
identitats (donades biològicament) en les interaccions...”[viii]. Així,
cal considerar la teoria de la performativitat com la desconstrucció d’un fet cultural com és l’oposició del gènere
masculí i femení per donar pas a altres gèneres que no responen a la
tradicional orientació sexual en relació al gènere: lesbianes, bisexuals, gais,
transsexuals, transvestís, transformistes (LGTBIQ). El primer pas és reconèixer
la diversitat sexual i les diferents expressions de gènere. Però Butler va una mica més enllà i afegeix
que: “...les identitats, més que
categories descriptives de l'experiència, són ideals normatius, ficcions
regulatòries, producte d'una "matriu heterosexual" en la qual estan
immersos tant el sexe com el gènere, les pràctiques sexuals, i els desitjos...”[ix].
Conclusions
El
gènere és un concepte creat per designar les diferents formes en què es
construeix culturalment la identitat de gènere en les diferents societats
humanes. Els patrons de comportament segons la identitat de gènere no són
invariables, sinó que presenten una àmplia variabilitat, tant per èpoques com
per cultures.
Però,
tanmateix, el gènere és un concepte molt ambigu perquè es tracta d’una
construcció que cada societat elabora al voltant del terme. A més de ser
diferent entre cultures, també varia al llarg del temps. Per tant, com les
qüestions relacionades amb el gènere no són una característica innata de les
persones, els desequilibris de poder entre gèneres no són una conseqüència de
les diferències biològiques entre els sexes. És per això que les característiques
de la discriminació de gènere varien notablement entre cultures, grups i fins i
tot persones diferents.
Tot
amb tot, el sistema de gènere tradicional de la cultura patriarcal analitza la
realitat des de la dicotomia home-dona. A partir d’aquestes dues grans
categories s’atribueix a les persones els rols de masculinitat o feminitat que
han d’adquirir, i també la seva orientació sexual. Però si establim una matriu
en la qual relacionem sexe/gènere/orientació sexual podem obtenir les
categories d’intersexes, transsexuals, transgèneres, homosexuals, bisexuals,
asexuals.
És
per aquest motiu que els homes i les dones que no responen als estereotips de
gènere marcats per la seva societat queden exclosos d’aquests patrons. A partir
d’aquesta exclusió, les persones que defineixen la seva identitat de gènere com
a intersexual o transgènere moltes vegades són discriminades respecte de les
que s’identifiquen amb la identitat hegemònica o dominant d’home o dona; així
mateix, les persones que defineixen la seva orientació sexual com a homosexual
o bisexual són també comunament discriminades enfront de les persones que es
defineixen com a heterosexuals.
Comptat
i debatut, som del parer de Begonya Enguix quan afirma: “...D'igual
manera cal dir que el gènere o, més aviat, els gèneres, no són categories
uniformes fermament establertes, sinó que, [...] cal afegir com a categoria
d'anàlisi la diversitat intragènere. No existeix una identitat de gènere única
i immutable sinó que més aviat hem de començar a pensar en (i parlar de)
múltiples identitats de gènere. En conseqüència, masculinitat i feminitat no
són cercles tancats amb un sol significat per a tothom ni un significat
uniforme en tots els contextos. Hi ha formes apropiades normativament de ser
home i de ser dona, i hi ha masculinitats i feminitats hegemòniques i
subalternes, i entre elles s'estableixen jocs de poder que no sempre són
unidireccionals ni estan dirigits del masculí cap al femení...”[x].
Ras
i curt, des de la perspectiva dels estudis de gènere, i de la seva aplicació a
totes les ciències socials, cal tenir una mirada ampla i considerar que: “... no hi ha una identitat de gènere ni una
única identitat personal acabada: som la suma de múltiples identitats...”[xi].
Bibliografia i Webgrafia
ABRIL MORALES, F.: Entrevistaa Begonya Enguix.
CARKI PRODUCTIONS:
¿Qué es la diversidad sexual? Explicación fácil.
DAVIS, A.: Larevolució avui. Conferència d’Angela Davis en el CCCB. 9 d’octubre de 2017
ENGUIX
GRAU, B (2011): Gènere
i contemporaneïtats.
Material UOC en PDF. Seminari A.
MOLERO BORRAS, A.: Desapoderaro empoderar els homes?
PULEO, A.: Blade Runner 2049: estereotipos de género en el futuro posthumano.
PULEO, A.: Blade Runner 2049: estereotipos de género en el futuro posthumano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada