"HISTORIA UNIVERSAL DE LA INFAMIA”
LITERATURA LLATINOAMERICANA
Diario El País / Pàgines: 142 / ISBN: 84-89669-24-4
/ 2002.
Jorge Luis
Borges és una de les figures més grans de la literatura en llengua
castellana del segle XX. L'assaig i la narrativa van ser els gèneres que li van
reportar el reconeixement universal. Dotat d'una vasta cultura, va elaborar una
obra de gran solidesa intel·lectual sobre la base d'una prosa precisa i austera.
Amb la seva prosa va manifestar un irònic distanciament de les coses i un
lirisme delicat.
Les seves estructures narratives alteren
les formes convencionals del temps i de l'espai per crear mons alternatius de
gran contingut simbòlic. Tots ells construïts a partir de reflexos, inversions
i paral·lelismes. Així, els relats de Borges prenen la forma d'endevinalles o
de potents metàfores de rerefons metafísic.
Així, la majoria de les seves històries
més populars planen sobre la naturalesa del temps, l'infinit, els miralls, els laberints,
la realitat i la identitat; mentre altres es centren en temes fantàstics.
Borges també explica històries més o menys reals de la vida sud-americana;
històries d'herois populars, soldats, gauchos,
detectius i figures històriques, barrejant la realitat amb la fantasia i els
fets amb la ficció.
“...Barroco
es aquel estilo que deliberadamente agota o quiere agotar sus posibilidades y
que linda con su propia caricatura...”, diu el mateix Borges en el pròleg
de 1954 d’Història universal de la
Infàmia. Així, els contes que integren aquesta història també responen a aquesta definició.
Per les seves pàgines desfilen l'atroç
Lazarus Morell, redemptor d'esclaus; Tom Castro i la seva inestable identitat;
l'aguerrida vídua de Ching, comandant de quaranta mil pirates; Monk Eastman,
pistoler dels Gangs de Nova York; l'assassí Billy el Nen d'Arizona; Hakim de
Merv, tintorer emmascarat del Turquestan; i l’inaccessible mestre de
cerimònies Kotsuké no Suké, funcionari japonès. Un relat de ganiveters portenys,
"Home de la cantonada rosada", clàssic en la literatura de l'autor, i
un apartat de sis textos sobre màgia completen el panorama d'iniquitat d’aquesta
obra en diferents mitjans culturals.
De sorprenent afinitat amb el curt
cinematogràfic i fins i tot amb el còmic, els contes d'Història universal de la infàmia comprenen una col·lecció de
dolents genialment cruels i de personatges absurds a força de... barrocs.
Podeu trobar més informació a:
La
poética de Jorge Luis Borges en Historia universal de la infamia,
per Joanna Delgado Chiaberto
Historia
Universal de la Infamia, el primero de Borges, per
Julian Bueno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada