Abans de Tales
de Milet (624 aC – 548 aC), els grecs explicaven l'origen i naturalesa del món
amb mites d'herois i déus antropomòrfics. En canvi, Tales argumentava que l'aigua
és l'origen i essència de totes les coses (arkhé), en la que
potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer
referència al sobrenatural.
Així, Tales defensava que la raó humana era capaç de predir per si mateixa
els fenòmens de la natura. Quedaven enrere els temps en què tot s'explicava amb
la religió i es posava en marxa la història de la ciència occidental, així com
s'iniciava la filosofia presocràtica. De fet, Tales, va crear el concepte de filosofia,
que significa “amor a la saviesa”, per referir-se a l'activitat de tots aquells
que volien comprendre el món mitjançant la raó.
Es va guanyar fama de savi amb fets com el de la mesura de les piràmides
egípcies o la mesura de la distància dels vaixells a la mar aplicant els seus teoremes. Segons
narra Jerònim de
Rodes, per a mesurar les piràmides va fer servir un mètode simple: la
comparació amb l'ombra i el triangle imaginari que en formen. Per al càlcul de
la distància de vaixells, hauria fet servir un pal clavat en un suro usat com a
punt de mira i comparant els triangles semblants que se'n formen.
Més informació a:
PENSAMENT
MÍTIC, PENSAMENT RACIONAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada