GARCIA LORCA, Federico

 

"POETA EN NUEVA YORK”

LITERATURA ESPANYOLA / SEGLE XX

El País / Pàgines: 126 / ISBN: 84-9815-036-1 / Abril 2005.

No només coneixem a través de la cosa en si, de l’objecte, de l’obra: aquesta és l'errada del realisme filosòfic o especulatiu. Tampoc només podem mirar l’objecte (l’obra d’art) i aprehendre’l a través dels sentits. Així, per conèixer una pintura, una escultura o un poema no només podem mirar o llegir. Molt sovint també hauríem d’esbrinar i copsar l’autor i el seu context. Això és el que hem de fer especialment amb Federico Garcia Lorca i Poeta en Nueva York.

De fet, en poetes com Federico, vida i obra són dos aspectes inseparables que fluctuen i s'interrelacionen constantment. A Poeta en Nueva York és endinsar-nos en un moment crític dins de la vida de Lorca perquè l'escriptura d'aquest llibre suposa un trencament i una innovació, provocada per una sèrie de circumstàncies que veurem a continuació.

 

Quan Lorca va escriure aquest llibre travessava una profunda crisi provocada segurament per una doble decepció. D'una banda, en el pla sentimental, se sentia emocionalment traït per persones molt properes a ell, entre ells la seva possible relació amb Salvador Dalí, i en general per la frustració que sentia davant d'una societat que no reconeixia com lícita la seva condició d'homosexual. De l'altra, la depressió que li va suscitar l'èxit del Romancero Gitano i la fàcil fama que va guanyar amb ell, que amenaçava de titllar-lo de poeta regional pel món dels gitanos que plasmava.

Tota aquesta situació va empènyer al poeta a buscar un canvi d'aires embarcant-se en un viatge a Nova York el 19 de juny de 1929. El tranquil·litzava el fet que allà l'esperaven excel·lents amics i admiradors, entre d'altres l'incondicional suport que va obtenir de Federico de Onís, que seria l'encarregat d’introduir-li en aquell desconegut món.

El contacte de Federico amb la colossal i desconcertant metròpolis va provocar un gran xoc que, lluny de consolar el seu desànim, aprofundir encara més la profunda crisi que arrossegava. Nova York li va transmetre una enorme desesperació i una sensació d'estar constantment perdut, que va sumar a la desorientació personal en la qual es trobava i que li farà concebre-la com una ciutat cruel i violenta. A Nova York va tornar a trobar l'opressió i la marginació que havia relatat en el Romancero Gitano. Però en dosis encara més grans, que sorgiran sobretot del contacte amb el món negre, en la seva visita a Harlem, i en general, amb la seva oposició davant l'opressiu sistema capitalista.

Però no tot van ser experiències negatives. La trobada amb la gran urbs li va aportar també una gran ampliació de les seves perspectives humanes, sobretot davant l'extraordinària varietat de races, religions i formes de vida amb les que allí es va topar. Les impressions quedaran plasmades en els poemes que en aquells dies va escriure.

Aquest món amb el qual es va trobar, tan diferent i tan heterogeni, va desbordar a Lorca i li va provocar un enorme crit de continguda intimitat convertint-se aquest en una experiència poetitzada del viscut i sentit pel poeta.

UNA NOVA TÈCNICA

Poeta en Nueva York representa un canvi molt significatiu respecte a tota l’obra de l’autor. La trobada amb una nova realitat va generar la creació d'una expressió i un llenguatge diferents. No obstant això, en ella segueixen apareixent molts temes, símbols i trets expressius, com ara la marginació, el dolor, la frustració, la lluna, etc. que el vinculen a la seva obra precedent i que a més continuaran també presents en la seva trajectòria tant poètica com dramàtica. Però sí que és cert que hi ha en aquestes pàgines una clara intenció d'innovar, de recerca de noves possibilitats poètiques. De fet, Lorca està rebutjant en tot el llibre la dolça geometria apresa.

L'actitud de ruptura és evident i això cobra sentit si ens fixem en la divisió de la seva trajectòria poètica en dues etapes: la primera, des de 1918 a 1928 i la segona a partir d'aquest any fins a la seva mort. Lorca, en la data de composició de Poeta en Nueva York, considera ja tancada una etapa de la seva obra; la de la contenció, els límits i la disciplina; i està resolt a obtenir de l'art nous i grans troballes.

L'octubre de 1928 va donar una conferència amb el títol Imaginació, inspiració i evasió on reivindicava la “lògica poètica”, és a dir el fet poètic autònom, desvinculat de l'altra lògica, la del raonament. Quatre anys abans, el 1924, apareix a França el manifest surrealista de Breton; en el qual es defensa la creació d'una nova noció del que és real i del realisme, que sorgiria d'esborrar els límits i la jerarquia entre la vida conscient i el somni, construint una espècie de realitat absoluta o suprarealitat.

Tot això, unit a la profunda crisi que Federico estava travessant i totes les circumstàncies de què parlàvem a la seva arribada a Nova York, fa que Lorca trobi en aquesta tècnica surrealista el fil perfecte d’expressió de les seves inquietuds tant poètiques com personals. No es tracta, certament, del surrealisme de Breton el que està escrivint Lorca. Aquell era partidari d'un automatisme psíquic que rares vegades aconsegueix. Als versos de Lorca els il·lumina la consciència més clara, tot i que sí que podem dir que hi ha en ells una poesia evadida.

EL SURREALISME A POETA EN NUEVA YORK

A les pàgines de Poeta en Nueva York hi ha moltes característiques surrealistes: alguns motius com la infantesa, el paradís perdut, fins a arribar a l'ús de tècniques com la ruptura de les lleis lògiques, la mutilació o el collage, entre d'altres.

Acabem de veure com l'ús d'aquestes tècniques surrealistes va lligada a una profunda crisi existencial que el poeta travessava. Tal crisi desencadena una actitud inconformista i de rebuig que provoquen la fugida del present i l'evocació nostàlgica d'una època més feliç, que Lorca identifica immediatament amb la seva infantesa. Precisament Breton havia proclamat “la infància” com una etapa privilegiada a la vida de l'home, perquè en ella prima el sentiment de virginitat i en ella l'home està lliure de tota pressió i tota trava social o moral.

Els primers poemes que obren el llibre: 1910 Intermedio, Tu infancia en Menton, etc. són clars exemples d'aquesta concepció surrealista; la sortida a un paradís particular davant d'una situació crítica de dolor i decepció. Aquest motiu unit a l'expulsió del Paradís, seran temes molt emprats pels surrealistes espanyols (Alberti, Aleixandre, etc.) i que Lorca també utilitza. En els poemes anteriors veiem com el poeta ha perdut la innocència, ha estat desterrat d'aquest paradís, i ha conegut el seu dolor, el seu “pecat”. Davant aquesta evidència és impossible intentar la fugida.

D'altra banda, recordem que en el surrealisme les lleis lògiques i les categories d’espai i temps desapareixen, amb el que una persona pot ser diverses persones i objectes alhora. D'aquesta manera tant els homes com els animals i les coses poden metamorfosar. A Poeta en Nueva York aquest motiu és emprat en diferents ocasions i el podem trobar en poemes com Muerte.

Així, podríem posar molts exemples de dissociacions, que a Lorca vénen a convertir-se en una mena d’alter ego o desdoblament de si mateix. De fet, són un element que l’autor utilitza com a màscara o careta i que tant pesen al poeta. I que, si més no,  amaguen a un altre “jo” que no deixa veure.

Un altre dels exemples purament surrealistes que apareixen en el llibre són “la mutilació” i “el collage”: aquest objecte desarrelat, tret del seu marc habitual que produeix en el lector una gran sensació de desconcert. Els objectes es mutilen i s'uneixen després formant una nova realitat amb la combinació del fragmentat i suggerint fortes imatges. Aquesta tècnica va ser molt emprada en les arts plàstiques adquirint un gran èxit. Aplicat a l'escriptura obtindríem alguna cosa com el que passa a Cementerio judio.

CONCLUSIONS

Però en aquest llibre hi ha molta més riquesa que la tècnica surrealista pugui proporcionar-li. Aquests poemes certament neixen del fil del gran canvi que experimenten l'art i la literatura a Europa a la fi dels anys vint del segle XX i la manifestació més organitzada i coherent és el surrealisme de Breton. Lorca és conscient d'això però la formulació estètica d'aquesta transformació es durà a terme d'acord amb una lògica lírica, sense convertir els poemes en una transformació residual de l'inconscient. I, per tant, adscrivint-se a les característiques d'aquest surrealisme que havia triomfat a Espanya; el d'Aleixandre, Alberti o Cernuda, Poeta en Nueva York no està d'esquena al surrealisme, beu d'ell, però en un vessant més hispànic que europeu, en un surrealisme espanyol.

Amb tot, podem dir que Poeta en Nueva York és l'expressió d'una forta experiència que Federico té en un determinat moment de la seva vida, sota unes particulars circumstàncies que marquen el seu estat d'ànim, el seu pensar i el seu tarannà poètic. Així, aquests poemes, no són només l'expressió de la castració o de la mort sexual de Federico. A les seves pàgines hem vist molt dolor i molt amor. Només la poesia li tendiria un braç de rescat davant aquesta enorme incomprensió i absurd que l'envoltava. El seu rescat sí, però al mateix temps la pronunciació del seu sofriment, perquè en la sensibilitat del poeta s'aprecia de forma més aguda, el dolor profund de la resta dels homes, el dolor de la terra, com diu Federico. El poeta sap massa i el seu coneixement li fa mal, sent massa i no pot evitar-ho. Això estarà present en tota la seva obra, però cobra una força especial a Poeta en Nueva York. Per aquest motiu és probable que aquest llibre sigui l'expressió del seu amor i de la seva pròpia mort; i en la seva està present també l'amor i la mort de tots els altres.

 

 WEBGRAFIA

BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES. Federico García Lorca:

http://www.cervantesvirtual.com/portales/federico_garcia_lorca/

FEDERICO GARCIA LORCA

https://federicogarcialorca.net/index.htm

UNIVERSO LORCA

https://www.universolorca.com/

AMIGUET, Teresa: Federico García Lorca, nuestro poeta en Nueva York. La Vanguardia (23-5-2020): https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20200523/481349242611/federico-garcia-lorca-poeta-en-nueva-york-edicion-ww-norton-company-seneca.html

REINA CORBACHO, Francis: Poeta en Nueva York, el poemario anticapitalista de Federico García Lorca. El Asalto (24-05-2020) https://www.elsaltodiario.com/poesia/poeta-en-nueva-york-poemario-anticapitalista-federico-garcia-lorca

 

 

 Actualitzat: 28/12/2022