PÉREZ, Manel

 

"LA BURGUESÍA CATALANA. Retrato de la élite que perdió la partida "

 

CATALUNYA / POLÍTICA

Ediciones Península / Pàgines: 277 / ISBN: 978-84-1100-091-8 / Primera Edició: juny 2022.

 

No és normal començar una ressenya o comentari amb un toc d’atenció. Però, en aquest cas ens sembla molt oportú. Estem davant d’un llibre que documenta qui forma part de la burgesia catalana, quines són les claus de la seva decadència després del procés independentista i com van actuar durant aquest. Per tant, es tracta d’una lectura que recomano a tothom.

De fet, els principals cognoms de la burgesia catalana travessen un període de decadència des de molt abans del procés català, el moviment que va portar a declarar la independència de Catalunya d'Espanya el 2017. Aquesta és la conclusió del periodista Manel Pérez, que dissecciona aquest cos de patricis al seu llibre La burgesia catalana. Retrat de l'elit que va perdre la partida.

La burgesia catalana, com qualsevol altra burgesia d'Espanya i del món, va construir la riquesa sobre les espatlles dels treballadors. Per això es va aprofitar de les condicions laborals i econòmiques de finals del segle XIX i del segle XX. Fins aquí, res de nou a les principals famílies catalanes, ja que no van fer res més que no realitzessin els seus homòlegs a Madrid, Galícia o Múrcia, per posar diversos exemples.

Pel que fa al llibre de Pérez, el més rellevant és que la burgesia catalana ha perdut la seva importància política i econòmica dins d'Espanya. I això malgrat que algunes de les famílies són propietàries (o han estat) d'empreses com Codorniú. Com sempre, els burgesos rics no són els grans propietaris o directius de les empreses de l'Ibex espanyol. Són persones gairebé sempre anònimes que tenen empreses tèxtils, alimentàries, industrials de menys neó, però més rendibilitat.

Causes de la decadència

Aquesta decadència de la influència de les elits catalanes s’ha produït per dos motius fonamentals. El primer ha estat el doble joc que han mantingut respecte a les postures independentistes, quan aquestes es van fer més evidents a partir del 2010. En aquest sentit, la burgesia catalana històrica sempre ha estat conservadora i nacionalista, i ha optat sempre per un pacte fiscal amb l’Estat espanyol, més que per la independència.

Però també és cert que, quan la política independentista va començar a ocupar càrrecs a les institucions catalanes, van preferir “jugar”, amb fins interessats, amb els polítics en comptes d'enfrontar-se obertament. Quan es van adonar, la demagògia política ja s’havia estès a la societat i les reivindicacions populars els van superar amb escreix. Qui parava el monstre? La cara més visible de tot plegat va ser el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la desmesurada actuació policial contra les persones que votaven en una convocatòria sense validesa. Imatges d’altres temps.

La segona causa d’aquesta decadència ha estat la pèrdua de fortalesa financera. Catalunya ha parit dues de les principals institucions bancàries espanyoles: La Caixa i Banc Sabadell. La crisi del 2008 va acabar amb les caixes d'estalvis, institucions que havien evolucionat cap als excessos dels polítics. La Caixa era un dels principals exponents i es va d’haver de reconvertir en banc (Caixabank). La declaració d'independència catalana va fer acabar de decidir aquestes entitats financeres, com altres empreses, a abandonar Catalunya per la sagnia de fons diaris que patien a causa de la inseguretat jurídica. Per cert, aspecte que ja apuntàvem el 2010 a Què estem construint?

Tot i que els principals bancs catalans han servit per finançar les aventures empresarials de la burgesia catalana, la veritat és que aquesta burgesia ha tingut poc control d'aquestes entitats. La seva marxa de Catalunya va servir per acabar amb el poc que quedava de la seva influència econòmica a la resta d'Espanya.

Entitats, institucions i maneres de funcionar

Manel Pérez explica tot això al seu llibre amb un repàs dels principals centres de reunió i poder de la burgesia catalana. D’aquesta manera, Pérez detalla qui és aquesta burgesia catalana amb noms, cognoms i empreses. El Cercle d’Economia ha estat el principal lobby que ha agrupat les famílies burgeses catalanes i que ha servit com a institut de pensament polític i econòmic de la burgesia. No obstant això, la burgesia més antiga es concita al Circulo Ecuestre.

El periodista del diari La Vanguardia també aborda altres temes rellevants per entendre com han funcionat els que formaven la burgesia catalana. Per exemple, el Pla d'Estabilització del 1959, que van idear els nord-americans, i que va ajudar al franquisme a sortir de l'autarquia econòmica i posar les bases d'una economia liberal de mercat. Aquest pla va ser desenvolupat per tecnòcrates catalans. També la influència del pujolisme, dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de com l'independentisme ha copat institucions (com la Fira de Barcelona) que eren territoris vedats d'aquesta burgesia.

En el llibre sobrevola una manera de fer les coses que dona idea de la qualitat de la democràcia espanyola. Es tracta de l’intercanvi continu, gens clar i transparent, entre el poder empresarial i financer amb el poder polític. Tant els representants públics catalans com els espanyols s'han plegat de forma constant als interessos de l'empresariat (no només el català), a les lleis que proposen (i després aproven) i a la distribució de diners públics.

Amb això, el valor de la democràcia, la representació de la sobirania nacional pel cos polític, perd tota la raó de ser. Els passatges en què Josep Vilarasau, històric director general de La Caixa, feia que els consellers del Govern català anessin al seu despatx cada matí per dir-los en quins projectes invertirien diners l'obra social de la caixa d'estalvis són demostratius d'aquesta subordinació de la política a les forces financeres.

A tall de conclusió

Fet i fet, som del parer que la burgesia catalana ha propiciat, durant una l’etapa de gran recessió i a les portes d'un període convuls i incert, que les classes mitjanes i la petita burgesia radicalitzada (anomenem-los com a menestralies) hagin intentat ocupar el seu lloc. Tanmateix, si l'eclosió del procés va certificar la decadència de la burgesia, el fracàs del moviment independentista revela la impotència de les menestralies (classes mitjanes i petita burgesia) per conduir una nació. Una menestralia benestant i petit burgesa que pretenia la independència de 8 a 10 del vespre i després anar a sopar.

Però la burgesia catalana ha tornat a perdre un altre tren. El futur ja no l’hi pertany. Ha deixat de ser influent i les seves empreses continuen sent o massa petites o se les han venut. Sota la inajornable emergència climàtica i les sacsejades del desordre global, a la burgesia catalana li caldran noves idees i líders per emergir de nou.

 

Podeu trobar més informació a:

Cómo la traición de Artur Mas rompió la alianza de la burguesía con el pujolismo, per Manel Pérez, a EL CONFIDENCIAL (31/05/2022)

Manel Pérez: “La banca no regresará a una plaza como Barcelona en la que no hay actividad financiera relevante”, per Neus Tomàs, a EL DIARIO (05-06-2022)

Manel Pérez: La burguesía catalana, per Alfredo Crespo Alcázar, a EL IMPARCIAL (11-07-2022)

El partido y el procés de la burguesía catalana, per Víctor Costa, a VIA EMPRESA (24-07-2022)

La burguesía catalana no existe, per Juan Francisco Arza, a VOXPOPULI (12-08-2022)

Burguesía traicionada, per Juan Carlos Valero, a ABC (30-08-2022)

 

Sobre el procés català podeu trobar més informació en aquest blog en la etiqueta PROCÉS CATALUNYA