Pere Aragonès i Jordi Sànchez van tancar l'acord de govern que permetria la investidura del líder d'ERC el tercer cap de setmana de maig del 2021. Un any i cinc mesos després d'aquell pacte, Sànchez ja no és secretari general de Junts, Aragonès viu les setmanes de més incertesa al Palau de la Generalitat i l’acord de govern s’ha trencat.
Un context d'estancament del procés, d’esbatussades continuades, del “cas Borràs”, d’embarrancament del diàleg amb el govern espanyol i amb la mirada del duel electoral a les municipals i les espanyoles, han provocat una erosió en les relacions entre ambdós partits. Tanmateix, les contínues desavinences entre ERC i Junts durant aquests darrers disset mesos semblaven haver-nos transportat a la Florència dels Mèdici dels segles XIV i XV. En el fons, la causa darrera de l’erosió i del trencament ha estat una lluita pel poder i pel model polític que volen determinar per a Catalunya.
No sé quin Mèdici deia, més o menys: “un jefe no debe preocuparse por tener fama de cruel si esa crueldad mantiene unidos a sus leales. Lo terrible es ser cruel inútilmente”. Fet i fet, potser el plantejament independentista és, finalment, una simple excusa inútil per conservar o mantenir-se en el poder, davant dels problemes reals de la gent i del món.
I finalment, una recomanació pels amics del PSC i del PSOE: mirin d’executar les inversions pressupostades per l’any 2022 (L'Estat només ha executat, fins al juny, el 16% de les inversions previstes a Catalunya). És una vergonya ¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada