SHAKESPEARE, William

William Shakespeare no necessita presentació: simplement és un dels més grans dramaturgs de tota la història de la literatura. Però voldríem destacar que un dels trets més significatius de les seves obres són els seus personatges. Tots tenen una veu pròpia que els ha fet transcendir i esdevenir universals. Tots tenen les seves contradiccions, els seus defectes i virtuts, i tots són un reflex de la condició humana. El que fa Shakespeare amb els seus personatges és crear un mirall per tal que ens mirem a nosaltres mateixos i ens veiem reflectits. Per tot això, d’aquí la grandesa de Shakespeare.

Podeu trobar més informació a:

Blog sobre las obras de William Shakespeare

¡Bienvenido a shakespeare.com.es! 

 

 “TIMÓN DE ATENAS”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 201 / ISBN: 84-473-2934-8 / Edició: 2003.

 

Timó d'Atenes (1607-1608) va ser una obra que Shakespeare mai va poder veure-la en escena, ja que va ser considerada pels censors com una obra políticament incorrecta. És una paròdia sobre els anomenats misantrops, aquests éssers que acaben odiant tota humanitat i que, segurament es van posar de moda al Renaixement, perqué, tant  Shakespeare a Anglaterra, com Molière a França, van escriure al segle XVII aquestes obres que tracten sobre aquesta actitud davant la vida i que més aviat sembla ser una malaltia mental.

Però també és una crítica als aduladors i a totes aquelles maneres de fer amb fins interessats.

Ras i curt, és una obra rara en el teatre de Shakespeare, és una peça inclassificable, desconcertant, potser en estat d'esborrany.

 

 -----

 

 “MACBETH”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 206 / ISBN: 84-473-2930-5 / Edició: 2003.

 

La tragèdia de Macbeth (1606), sobre un noble escocès i la seva dona que maten el rei pel tron, mostra els extrems de l'ambició i la culpa. Aquest és un drama fosc i ominós, que suggereix un món trastornat per crims immunds i antinaturals a l'Edat Mitjana, és a dir, al segle XI.

Els principals conflictes són la lluita, dins Macbeth, entre les seves ambicions i el seu sentit del bé i del mal: una lluita entre un mal assassí, representat per Macbeth i Lady Macbeth, i els interessos de la nació, representats per Malcolm i Macduff. La trobada de Macbeth i Banquo amb les bruixes inicia tots dos conflictes. Els discursos de Lady Macbeth empenyen Macbeth a matar Duncan i apoderar-se de la corona.

L'assassinat de Duncan per part de Macbeth en el segon acte representa el punt de no retorn, després del qual Macbeth es veu obligat a continuar massacrant els seus súbdits per evitar les conseqüències del seu crim. Macbeth comet assassinats cada cop més brutals (els servents de Duncan, Banquo, Lady Macduff i el seu fill).

Fet i fet, Macbeth dramatitza els efectes nocius, físics i psicològics, de l'ambició política en aquells que busquen el poder per si mateix.

 

-----

 “CUENTO DE INVIERNO”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 206 / ISBN: 84-473-2952-6 / Edició: 2003.

 

Conte d’hivern (escrita entre 1610 i 1611), té elements tràgics, però sobretot destaquen, especialment pel que fa a la forma, els de comèdia pagesa. De nou, Shakespeare torna a crear una obra pròpia, amb implicacions psicològiques, impossible de classificar.

L'assumpte central és el suposat adulteri que implicarà situacions de gelosia. Leontes creu que la seva dona Hermione l’enganya amb Políxenes, rei de Bohèmia. No són gelosies induïdes que van creixent, com a Otel·lo, sinó gelosies espontànies que exploten de sobte i són passatgers però de conseqüències duradores. Tan duradores com setze anys perquè tot s'aclareixi.

Es posa en pràctica el paper redemptor de la virtut i el penediment. L'acció transcorre en el temps una mica metafísic, ja que els personatges van, a través de les seves invocacions i expressions, entre èpoques paganes i temps cristians.

El poeta porta els seus personatges a una dimensió situada entre l'aparença i la realitat. I les disfresses o màscares utilitzades al teatre serveixen a aquest propòsit. Però res diferent de la vida real on sovint professem una tesi de vida i actuem de manera diferent o fem servir pseudònims, etc.

 

----- 

“EL REY LEAR”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 267 / ISBN: 84-473-2929-1 / Edició: 2003.

 

El Rei Lear està inspirat en diversos relats històrics i llibres anònims i Shakespeare va construir una versió imaginària del que es creu una llegenda britànica. L’obra és un relat que es mou entre la bogeria, la lleialtat, la paternitat i el dolor.

Les interpretacions de les moltes capes de simbologia i història que hi ha darrere de la trama i els personatges de Shakespeare és il·limitada. Moltes de les branques del coneixement han intentat desembullar la significació i les al·legories d'aquesta obra. Sent una de les obres més tardanes de l'autor, el seu mestratge en la construcció de simbolisme es va fer encara més gran i enrevessada.

La bogeria i la ceguesa són dos dels motius fonamentals del desenvolupament argumental. Tots dos seran interpretats metafòricament, però també de forma física. La ceguesa comença per presentar-se en una forma al·legòrica al Rei Lear i a Gloucester. Tots dos semblen no poder notar la falsedat que mou les accions de les filles i el fill respectivament. Lear està cec en no notar l'amor de Cordèlia. Gloucester és cega en no notar l'ambició del seu fill, Edmund.

Tot i això, Shakespeare no es conforma a mostrar-nos la ceguesa com una forma de no acceptació de la realitat. La lògica de Shakespeare sembla castigar els comportaments metafòrics de bogeria i ceguesa amb els seus patiments físics. Al comte Gloucester li treuen la vista arrencant-li els ulls, però després d'aquest atac comença a veure la veritat per primer cop. Perd els ulls, però comença a veure la realitat.

El Rei Lear acaba deixant-se arrossegar a la bogeria i confon allò real amb allò veritable. Paradoxalment, a mesura que les injustícies en contra el tornen més dement i incoherent, el seu raciocini i lucidesa en la valoració dels qui l’envolten es va ajustant més a la realitat. La bogeria consumeix completament Lear després de la mort de Cordèlia, però les seves idees respecte als qui l'envolten són més clares i justes que mai.

 

----- 

“HAMLET”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 251 / ISBN: 84-473-2925-9 / Edició: 2003.

 

Hamlet és una de les tragèdies dramàtiques més populars de Shakespeare, no només per la seva història d'intriga, venjança i assassinats, sinó també per la profunditat dels personatges. A més d'immortalitzar la famosa frase “ser o no ser”, el desenvolupament de Hamlet, el protagonista, i dels altres personatges és un dels detalls distintius que converteixen aquesta obra en un clàssic de la literatura universal.

Tots els diàlegs i els monòlegs són cabdals i tenen una funció. Els primers tenen la finalitat de fer avançar l'acció. Hi apareixen diversitat de registres: en funció de cada personatge, poden anar d'un estil cortesà al col·loquial.  D'altra banda, els soliloquis tenen una finalitat “filosòfica”, s'hi poden apreciar les grans reflexions de Hamlet. El monòleg de Hamlet durant el tercer acte és un referent dins la literatura universal.

I tots aquests diàlegs i monòlegs configuren els grans temes de l’obra:

La venjança

L'assumpte principal i el catalitzador de l'obra. La venjança es converteix en el gran dilema de Hamlet quan rep la visita del fantasma del pare. Tot i això, no és l'únic personatge que es planteja prendre represàlies. Laertes i Fortimbràs també volen venjar la mort dels seus respectius progenitors.

La hipocresia

Aquest tema apareix reflectit a les accions d'alguns personatges de l'obra. L'exemple més gran de falsedat és la mostrada pel rei Claudi, que amb les seves intervencions dona a entendre un sentiment de pena per la mort del seu germà.  Però la realitat és descoberta pel fantasma del rei Hamlet i per la representació de teatre, quan la seva cara canvia en visualitzar l'escena que simula la mort del seu germà.

A Poloni també es pot veure un exemple d'hipocresia quan decideix enviar Reinald a França per espiar el seu fill.

En aquesta obra, les aparences enganyen i, sovint, la veritable cara dels personatges es posa de manifest als monòlegs, on es descobreixen les seves intencions reals.

La mort

La mort és la destinació tràgica de molts personatges al llarg d'aquesta obra. Així mateix, es converteix en un camí que cal considerar per acabar amb l'agonia que els turmenta. Al primer soliloqui de Hamlet, el príncep desitja profundament la seva pròpia mort.

D'altra banda, la traïció, la venjança o la bogeria són alguns dels motius que originen el fatal destí d'altres personatges com Poloni, Ofèlia, Claudi, Laertes o Gertrudis. Fins i tot la mort del príncep Hamlet al final de l’obra.

La raó i la bogeria

El dilema que més inquieta a Hamlet és si ha d'actuar sense pensar o, per contra, deixar-se guiar per la raó. Aparentment, el príncep és una persona racional. De vegades, però, actua de manera impulsiva. Per exemple, quan assassina Poloni o quan parla amb Ofèlia.

Aleshores, Hamlet està o no està boig? Aquest és el dubte que apareix primer entre alguns personatges de l'obra, que intenten justificar-lo d'alguna manera. Però aquesta incertesa també s'estén al lector a mesura que avança l'obra.

D'altra banda, és la bogeria el motiu de la mort d’Ofèlia? La jove no pot superar la mort del seu pare i s'acaba suïcidant. Així, aquest assumpte també és important a l'obra, que després de la lectura podríem arribar a qüestionar-nos: és la bogeria una amenaça que plana sobre els éssers humans?

Ser o no ser, aquesta és la qüestió

És una de les frases més famoses de Hamlet, també de la literatura universal. Així mateix, és la cita que resumeix millor l'esperit d'aquesta tragèdia de William Shakespeare.

Aquest monòleg també podria donar respostes perquè l'obra Hamlet ha aconseguit passar gairebé intacta la barrera del temps. I és que, malgrat els segles, aquesta història abasta conflictes interns del mateix ésser humà, la seva existència i el dubte sobre els seus propis actes. És l’etern debat entre raó davant ímpetu, entre el seny i la rauxa.

Així com els dilemes de l'esperit humà transcendeixen amb el pas del temps, Hamlet és i serà una obra “viva” mentre siguem éssers pensants i hagim de prendre decisions. Perquè aquesta obra de Shakespeare és la representació eterna del dubte i la desesperació de l'ésser humà.

 

----- 

“SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 205 / ISBN: 84-473-2937-2 / Edició: 2003.

El somni d’una nit d’estiu té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hèrmia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d'amor a una de les parelles.

L'obra explota el tema del somni i la realitat, típicament barroc, i manté el dubte sobre quines parts de l'obra són reals, com prova el darrer monòleg. És un tema tan recurrent que s'ha convertit en tòpic literari i tot. El podem veure a la filosofia de Plató, per exemple, amb el mite de la caverna o, com el seu nom indica, a La vida és sueño de Calderón de la Barca, una obra posterior. També en cultures tan diferents com la hindú, la mística persa, la moral budista o la tradició judeocristiana.

Un altre tema és la relació entre amor i matrimoni i com el sentiment fa patir quan no és correspost (a les dues parts afectades). La dona sol tenir el paper menys agraït, ja que sovint se l'empeny cap a unes noces independentment de la seva voluntat, un assumpte recurrent a la literatura dels segles XVII a XX. La ubicació en un bosc i els personatges meravellosos recuperen l'ambient típic del conte de fades. 

 

-----

 “JULIO CÉSAR”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 218 / ISBN: 84-473-2933-X / Edició: 2003.

Juli Cèsar comença l'any 44 aC, en un moment en què Roma governava territoris que s'estenien des de Gran Bretanya, cap al nord, fins a Pèrsia, a l'est. No obstant això, l'èxit militar de Roma havia tingut un seriós cost per a la situació política a la capital, governada llavors per un senat dividit. El desordre intern va permetre als generals militars més reeixits guanyar poder. A més, a l'Estat hi havia una marcada divisió de classes i els plebeus s'havien guanyat el dret a triar representants, cosa que els atorgava cert poder polític, encara que limitat.

Diversos homes van intentar fer-se càrrec del govern durant aquest període tumultuós, i la majoria va fracassar. Juli Cèsar, general romà que s'havia fet un nom gràcies a la seva reeixida campanya al nord-oest d'Europa, comptava amb gran popularitat entre les classes més pobres de Roma. Posseïa estratègia, talent, carisma i ambició, i els partidaris de la república hi reconeixien una seriosa amenaça per a la forma de govern que defensaven. Quan els intents legals i militars d'aturar-lo van fracassar, una conspiració liderada per Gai Cassi i Marc Juni Brut ho va assassinar.

La mort de Cèsar va acabar per soscavar la institució política que amb ella es buscava defensar. Roma aviat es va submergir en una guerra civil, i els exèrcits dels conspiradors van ser derrotats pels de l'aliat de Cèsar, Marc Antoni, i els de l'hereu d'aquell, Octavi. La culminació d'aquests esdeveniments va ser la derrota del senat i la instal·lació d'Octavi com a emperador August.

La història de la mort de Cèsar i l'agitació política que va provocar va ser especialment rellevant a l'època de Shakespeare. Es creu que l'obra va ser escrita el 1599, quan la reina Elisabet I d’Anglaterra tenia seixanta-sis anys. Una època en la qual Europa i Anglaterra van ser governades per monarques que van intentar consolidar el seu poder. A Anglaterra, la por a la censura va predominar en assumptes pertanyents a les discussions polítiques, per la qual cosa per a Shakespeare la història de Juli Cèsar es va convertir en una forma segura de comentar molts dels temes importants del moment.

Durant segles, els esdeveniments de l'època de Cèsar han estat interpretats i discutits extensament, i continuen sent referenciats fins i tot a la política moderna. Els comentaristes polítics han interpretat les accions de les principals figures de diferents maneres. Per exemple, Michelangelo Buonarroti considerava Brut el defensor de la llibertat humana, i Dante el va col·locar a ell (i a Gai Cassi) en el cercle més profund de l'infern al seu Infern.

ELS TEMES

Un dels temes principals de l'obra és el poder de la paraula: el discurs racional de Brut no arriba tant al poble com l'apel·lació a l'emoció de Marc Antoni, malgrat que aquesta es basi en una fal·làcia. És pels arguments de Cassi que Brut accepta trair el seu amic, igualment és la darrera frase de Cèsar ("tu també, Brut? Aleshores Cèsar caurà") la que fa veure a Brut la magnitud del seu crim. Per una paraula (un nom semblant) mor un innocent a mans del poble venjatiu i usen falsament els discursos al senat per mirar de fer caure Cèsar en un parany i tenir l'excusa per a l'assassinat.

Un altre tema cabdal és el poder i com afecta els qui l'envolten: els motius per a la conspiració varien des de l'enveja, a la cobdícia passant per l'honor; es planteja quin model ideal de govern cal seguir i com els càrrecs públics no s'avenen amb les relacions personals (Brut traeix el seu millor amic, Marc Antoni i Octavi són rivals tot i pertànyer al mateix bàndol polític, la majoria dels protagonistes veuen morir els seus estimats...). Relacionat amb aquest, està el paper del poble, que apareix com a descontrolat i perillós quan el govern és feble, al·lusió als perills del caos que podria esdevenir-se a la mort d'Elisabet I d'Anglaterra, contemporània a Shakespeare.

El fantasma del mort té paral·lels amb l'espectre de Hamlet i augmenta el to misteriós que projecten els auguris i la mort de Cèsar. S'apunten motius que reapareixeran a Antoni i Cleòpatra, una obra que continua seguint la història romana, també explorada a Coriolà.

 -----

 

  “TITO ANDRÓNICO”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 237 / ISBN: 84-473-2935-6 / Edició: 2003.

Segons sembla, durant l'any 1592, Anglaterra va ser assolada per una plaga que deixava centenars de morts al seu pas. La pesta va canviar la vida de la gent i es va prohibir, entre altres coses, la representació de qualsevol obra de teatre. Va ser llavors quan Shakespeare, va tenir a bé traçar amb la seva ploma la més tràgica de les seves tràgiques tragèdies.

Així i tot, hi ha qui dubta de la seva autoria, atribuint-la a Thomas Kid, autor de The Spanish Tragedy, una altra tragèdia sagnant d'horrors. El treball de Shakespeare s'hauria limitat a fer lleugers afegits i retocs a l'obra. Fet i fet, històricament, la narració se situa cap a finals del segle IV dC, quan Teodosi I el Gran va ser proclamat emperador d'Orient. En aquesta època, l'Imperi Romà ja estava en decadència i, entre els invasors, hi havia els Gots.

Titus Andrònic és l'obra més violenta, cruel, sagnant, on no només hi ha assassinats, sinó també filicidis, mutilacions, violacions i antropofàgia. Fet i fet, l’obra és una reflexió sobre la maldat humana.

 -----

 

 

“CORIOLANO”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 231 / ISBN: 84-473-2932-1 / Edició: 2003.

 

Coriolà és, amb dura competència amb Titus Andrònic i Timó d'Atenes, la tragèdia menys popular i representada de Shakespeare. Les raons? La principal pot ser que resulta molt poc atractiva per als actors, ja que no té potents personatges amb què lluir-se (o, almenys, ho són menys que en altres obres de Shakespeare). D'altra banda, és una obra profundament política, que planteja la qüestió de si ha de ser el poble qui tingui i gaudeixi del poder o, per contra, ho ha de fer una elit autoritària.

Coriolà és, a més, la darrera tragèdia que va escriure William Shakespeare. Es va escriure probablement entre 1607 i 1608, i es basa en la traducció que fa Sir Thomas North de l'obra de Plutarc Les vides dels més nobles grecs i romans, encara que Shakespeare -fidel al seu costum- va refer la història a les seves necessitats dramàtiques.

El més interessant de Coriolà és l'ambient de desencís i derrota que impregna tota l'obra. Shakespeare dibuixa un protagonista inflexible, valerós a la guerra, però cec davant el patiment dels seus semblants, un poble ignorant que és manejat per uns tribuns manipuladors i ineptes que actuen sota la mirada d'una noblesa classista que menysprea la ciutadania i uns militars absolutistes que pensen únicament en la guerra com a instrument per conservar el seu poder i els seus privilegis. La Roma de Coriolà és una Roma que assisteix impotent a la caiguda dels seus murs i certeses, sense que ningú sigui capaç d'actuar més enllà del seu interès personal i del seu egoisme.

Ras i curt, els que ens planteja Shakespeare a Coriolà pot semblar que ja és una qüestió resolta a les democràcies occidentals. O potser no tant?

 -----

 

“ANTONIO Y CLEOPATRA”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 238 / ISBN: 84-473-2931-3 / Edició: 2003.

Tot i que Antoni i Cleòpatra podria ser considerat per a molts com una adaptació de les vicissituds dels dos personatges històrics, una lectura atenta fa defugir aquesta tesi. De nou, la mà i la saviesa de Shakespeare ens planteja altres interrogants.

Efectivament, l’ambivalència plana per tota l’obra i els seus personatges principals. Són Antoni i Cleòpatra veritables herois tràgics, o es deixen emportar tant pels seus defectes i són tan risibles que no poden ser tràgics? És la seva una relació amorosa o es tracta només de luxúria? És la seva passió completament destructiva o mostra també elements de transcendència? Cleòpatra se suïcida per amor a Antoni o perquè ha perdut el poder polític? I Cèsar Octavi és un altre personatge ambivalent, que es pot veure com un governant bo i noble, que només desitja el que és correcte per a Roma, o com un polític cruel i despietat.

 

----- 

“ROMEO Y JULIETA”

 LITERATURA ANGLESA / SEGLE XVI-XVII

RBA Coleccionables, S.A. / Pàgines: 238 / ISBN: 84-473-2926-7 / Edició: 2003.

 

Qui no coneix Romeu i Julieta, un dels clàssics més grans de la literatura? Es creu que va ser escrita entre l'any 1593 i el 1594 i, sens dubte, ha aconseguit trencar les barreres de generacions i generacions tornant-se una peça clau de la literatura anglesa. Es tracta d'una història d'amor que té lloc a Itàlia, específicament a Verona, els protagonistes de la qual s'han convertit en la simbologia de l'amor. Ells són part de la descendència dels Montagú i els Capulets.

Així, a Verona, els dos joves enamorats, de dues famílies enemigues, són víctimes d'una situació d'odi i violència que ni desitgen ni poden posar remei. En una d’aquelles tardes d’estiu en què la calor inflama la sang, Romeu, acabat de casar en secret amb la seva estimada Julieta, mata el cosí d’aquesta. A partir d’aquí Shakespeare desencadena la tragèdia i precipita els esdeveniments, guiats per l’atzar i la fatalitat.

Però la tragèdia de l’amor no la va inventar Shakespeare. Sota el meu parer, hauríem de retrocedir al segle XII i llegir Tristan e Iseo.