REED, John

 

“MEXICO INSURGENTE. La revolución mexicana de 1910”

 LITERATURA NORD-AMERICANA / HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

SARPE. / Pàgines: 274 / ISBN: 84-7291-797-5 / Edició: 1985.

 

John Reed (Portland, 1887-Moscou, 1920) va ser un destacat periodista i dirigent obrer nord-americà. Es va graduar a la Universitat Harvard el 1910, i va iniciar la seva carrera de periodisme en la publicació The Masses, de contingut socialista i feminista. Va ser cèlebre pels seus reportatges sobre les revolucions mexicana i russa, i va participar en la fundació del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica. És autor de Mèxic insurgent (1914) i Deu dies que van estremir el món (1918). Acusat d'espionatge, va haver de fugir a l'URSS el 1919. Un any després va morir de tifus a Moscou i va ser enterrat a la Plaça Roja, al costat del Kremlin, com a heroi de la Revolució. Segons sembla, John Dos Passos, va arribar a considerar-lo el millor escriptor americà de la seva època.

Mèxic insurgent, l'obra amb què John Reed va aconseguir el reconeixement general com a reporter de guerra, va veure la llum, com ja dèiem, el 1914. El llibre recull una àmplia sèrie de cròniques sobre la revolució mexicana, en què s'adona de l'enfrontament entre els pagesos rebels, amb el comandament de personatges tan populars com Pancho Villa i Emiliano Zapata, i l'exèrcit regular mexicà, assistit per les forces expedicionàries nord-americanes. Escrites amb força narrativa i fidelitat als fets, aquestes cròniques destaquen per l'agudesa de les conclusions a favor de la insurgència popular i en contra de l'intervencionisme nord-americà, cosa que les ha convertit en obres de referència en el camp del periodisme literari.

Tot amb tot, sembla que John Reed va tenir moltes capes. En el seu exercici periodístic, Reed va mostrar ànsia viatgera, un vigor literari formidable i també un compromís personal amb els esdeveniments que narra –així s'adverteix a Mèxic insurgent‒. I en el pla polític sabem que es va sentir inspirat per la lectura de H.G. Wells i per les reunions juvenils del Club Socialista, de tal manera que el 1910 va sortir de Harvard amb una forta convicció d’esquerres que es va anar incrementant amb els anys.

Més capes: va participar en lluites sindicals, va viure aventures dignes de Jack London, va formar part de la bohèmia de Greenwich Village i més tard va descobrir la seva idea de com havia de ser el món. Concretament a la tardor del 1913, quan la Metropolitan Magazine, on era ajudant del director, va pagar el seu bitllet d'anada a Mèxic, on es va convertir en corresponsal d'aquest mitjà i del New York World, que va cobrir les despeses s d'aquella peripècia.

En aquest país es va contagiar de fervor revolucionari i va convertir Pancho Villa en un ídol personal. La simpatia per Villa i per Zapata impregna les pàgines de Mèxic insurgent i que segueix recomanant-se a les facultats de periodisme pel seu interès històric, per la seva empenta narrativa i per l'indiscutible carisma del seu autor.

Feliç després d'haver conegut Llev Trotski i Lenin, va patrullar amb la Guàrdia Roja i va fer un discurs davant els Soviets, en què va prometre portar a Amèrica la promesa revolucionària. I així ho va fer, encara que sense èxit.

Als Estats Units va rebre acusacions d'espionatge i va patir el rebuig fins i tot dels socialistes moderats. Aquesta maledicció es va repetir durant els seus dies finals. A Rússia va revifar inicialment les seves ànsies revolucionàries, però es va trobar amb un desenllaç trist i commovedor. A diverses decepcions molt amargues que va viure per culpa de l’aparell comunista s’hi va afegir una febre tifoide que li va impedir tornar al seu país. I aquesta va ser la causa de la seva mort el 1920, a Moscou, on va ser enterrat al Kremlin amb honors d'heroi revolucionari.

Aquest funeral té una mica de paradoxal: si hagués sobreviscut, i a jutjar per les seves últimes experiències, és possible que Reed no fos avui tractat com el màrtir en què va ser convertit. Així ho creia el seu amic Benjamin Ben Gitlow, el cofundador del Partit Comunista Americà. Gitlow va fer un gir radical en contra de la tirania soviètica, ratificat, entre altres coses, per la desil·lusió que ell mateix va advertir a Reed. Una desil·lusió que si hagués vençut el tifus –qui ho sap– potser l'hauria conduït cap a postures similars a les del Partit Demòcrata que després va abanderar Roosevelt.

El 1973, Paul Leduc, va realitzar una pel·lícula sobre Mèxic insurgent, de la qual trobareu una bona ressenya a: 

"Reed, México insurgente", de Paul Leduc, 1973. Historias de la revolución mexicana.

 

Podeu trobar més informació a:

JOHN REED EN EL MÉXICO INSURGENTE, per Miguel Ángel Sánchez de Armas a, RAZON Y PALABRA (08/02/2023)

Un río de corriente rápida: John Reed y la insurgencia mexicana, 1913-1914, per Rafael Rodriguez Cruz, a REBELION (09/05/2007)