LONDON, Jack

 

"COLMILLO BLANCO”

LITERATURA NORD-AMERICANA

Diario El Pais, S.L. / Pàgines: 260 / Volum 15 / ISBN: 84-96246-23-X / Edició: 2004.

 

En aquesta oportunitat estem davant d'una història fascinant. La novel·la mostra les aventures i les lliçons de vida d'un llop blanc salvatge que a causa de diferents circumstàncies es veurà involucrat i afectat per dos mons, el de la maldat i el de la bondat, descobrint la crueltat humana.

La novel·la Ullal Blanc de Jack London va ser publicada l'any 1906. La història transcorre al Territori del Yukon (Canadà), durant la Febre de l'or de Klondike a finals del segle xix. És una novel·la complementària La Crida del Bosc (La llamada de lo salvaje), l'obra més coneguda de London, que tracta d'un gos domèstic segrestat que ha de fer ús del seu instint salvatge per sobreviure i prosperar als boscos d'Alaska.

Ullal Blanc és, sens dubte, una obra literària que utilitza la figura del llop blanc com un símbol representatiu entre els conflictes de l'home i la natura. La major part de la novel·la està escrita des del punt de vista del protagonista: el llop. Així, permet explorar la manera com els animals veuen el seu món i com aquests veuen els humans. Una història carregada d'emotivitat, que ens captiva des del principi fins al final.

Molts experts estableixen que Ullal Blanc és la viva representació del conflicte existent entre l'amor i l'odi, que ha estat objecte de forts debats entre els homes i els animals. Portada al gènere de les novel·les d'aventura, amb un notable realisme, és vista com una de les millors històries que va deixar el nord-americà Jack London deu anys abans de morir.

Tanmateix, la novel·la és parcialment una al·legoria autobiogràfica basada en la transformació de London d'un adolescent aventurer a un escriptor casat de classe mitjana. Quan la va escriure, Jack London estava influenciat per les idees de Herbert Spencer, Karl Marx i Friedrich Nietzsche. Les condicions socials als Estats Units també van tenir influència a la història.

Per altra banda, la novel·la ha estat adaptada, el 1991, a una pel·lícula del mateix nom i dirigida per  Randal Kleiser.

Podeu trobar més informació a:

Colmillo Blanco, de Jack London, per Guillermo Olorn, a Las lecturas de Guillermo (10/11/2019)

 --------------------------------------

 

"LA LLAMADA DE LO SALVAJE”

LITERATURA NORD-AMERICANA

Diario El Pais, S.L. / Pàgines: 146 / Volum 28 / ISBN: 84-96246-37-X / Edició: 2004.

 

La crida del bosc o La crida de la natura és l’obra cabdal de Jack London (1876-1916), autor conegut especialment per les seves novel·les d'aventures. Durant la seva infància a Califòrnia amb prou feines va rebre educació, però va resoldre les mancances amb freqüents visites a la biblioteca municipal. En la seva atzarosa joventut va recórrer els llocs més remots del món impulsat sempre pel seu afany aventurer. Tot i això, els seus freqüents problemes laborals el van reduir a la mendicitat i al presidi, on va tractar amb delinqüents i captaires, i va conèixer de primera mà els ambients més baixos de la societat nord-americana.

A poc a poc, va aconseguir remuntar gràcies a la seva força de voluntat, i el 1900 ja estava entre els escriptors més famosos dels Estats Units. Més encara des que el 1903 va publicar La crida del bosc, que va obtenir una gran acceptació. London la va escriure inspirat en la seva pròpia biografia, ja que va estar gairebé un any a les inhòspites terres de Yukón, a Alaska. Aquesta novel·la ha esdevingut per mèrits propis un clàssic de la literatura juvenil.

Jack London relata les vicissituds de Buck, un gos californià que es veu arrossegat des del càlid i confortable sud fins a les perilloses neus del nord. Allà, Buck desenvoluparà les seves capacitats i el seu instint per tal de sobreviure en un entorn perillós i hostil. A mesura que avança la narració, l'actitud del gos va des de l'inconformisme i la desconfiança cap a l'ambient brutal i combatiu que l'envolta fins a l'adaptació completa als boscos d'Alaska.

L'èxit principal de l'autor consisteix a proporcionar al llibre de ritme. London aconsegueix introduir la història en gairebé quatre pàgines, es desplega com un veritable expert en el desenvolupament de la narració i captiva als lectors amb un ambiciós final en què atorga al seu llibre tints de llegenda. El llenguatge ric i elaborat i les descripcions simples, però assolides, doten a La crida del bosc d'una lleugeresa, eficàcia i habilitat incomparables.

L'obra és, al capdavall, la història de la transformació de Buck. Al gos s'opera un poderós canvi que transmet una contagiosa emoció. London presenta les primitives forces de la natura amb una bellesa ideal i salvatge que acaba seduint el protagonista. Molts han pretès veure al llibre una ferotge crítica a la vida urbana i a la costumista societat del seu temps, encara que la seva lectura admet múltiples interpretacions. Una novel·la fascinant.

També hi ha una adaptació cinematogràfica, estrenada el 2020 i protagonitzada per Harrison Ford.

 

Podeu trobar més informació a:

Jack London: La Llamada De Lo Salvaje, per Guillermo Castro, a Narrativa Clásica XIX y XX (13/06/2021)

 --------------------------------------

 

 

"EL CREUER DEL DAZZLER”

LITERATURA NORD-AMERICANA

Edicions de La Magrana / Pàgines: 146 / Volum 43 / ISBN: 84-7410-190-5 / 2ª Edició: març 1987.

 

Publicada el 1902, El creuer del Dazzler és la primera novel·la de llarg recorregut de Jack London, concebuda originàriament com una aventura juvenil ambientada a San Francisco, la seva ciutat natal. Així, ocupa un lloc singular en la producció de l’autor per tractar-se de la seva primera incursió en la narrativa llarga. Amb molts elements autobiogràfics i d'ambient juvenil, London hi trasllada vivències de la seva pròpia joventut.

En la seva novel·la autobiogràfica John Barleycorn, London descriu com va comprar de jove un vaixell de vela anomenat el Razzle Dazzle a un pirata d'ostres de nom French Frank; al Dazzler, el capità es diu French Pete i, igual que French Frank, beu per celebrar els negocis. El mateix London va ser pirata d'ostres a la badia de San Francisco. Aquest substrat vivencial confereix a la novel·la una autenticitat que transcendeix el relat d'aventures convencional: els detalls nàutics, les maniobres de vela i les descripcions de la badia no provenen de la imaginació sinó de l'experiència directa.

La dualitat dels protagonistes com a estratègia narrativa

Un dels recursos més reeixits de la novel·la és la construcció simètrica i complementària dels dos protagonistes joves. Joe Bronson representa la joventut burgesa que anhela l'aventura i la llibertat, mentre que el Frisco Kid encarna el romanticisme invers: els nois que pescaven des del moll i l'envejaven no podien imaginar que el Frisco Kid els mirava des de la coberta del Dazzler i, al seu torn, els envejava precisament aquelles coses que de vegades els eren més odioses. Així com el romanticisme de l'aventura cantava la seva cançó de sirena a les orelles d'uns, els misteris deliciosos de la llar atreien les fantasies errants del Frisco Kid, i els seus somnis més brillants eren les coses que no coneixia: germans, germanes, el consell d'un pare, el bes d'una mare.

Aquesta inversió de desitjos és, potser, la intuïció literàriament més madura de tota l'obra. London no presenta la llibertat marinera com un ideal absolut, sinó com una altra forma de presó; i la vida domèstica no com una càrrega, sinó com un bé que només es valora quan es perd. La tensió entre civilització i natura salvatge, que recorrerà tota la seva obra posterior —de La crida de la selva a El llop de mar—, ja hi apareix amb nitidesa.

Qüestions morals i la figura del delinqüent

La novel·la planteja, d'una manera assequible però no ingènua, el problema de la complicitat moral. Joe refusa participar en els robatoris i manifesta obertament el seu judici ètic sobre French Pete, qui, significativament, tolera que Joe li digui que és un criminal.

Aquesta relació inusual —el pirata que respecta la consciència del noi— apunta a una visió complexa del crim com a producte de les circumstàncies socials, coherent amb les conviccions socialistes que London anava desenvolupant. French Pete no és un malvat unidimensional: és un home del marge social, producte d'un entorn que l'ha exclòs.

Limitacions des d'una perspectiva crítica

Malgrat els seus mèrits, la novel·la presenta algunes debilitats dignes d'atenció. El desenllaç és precipitat i convencionalment satisfactori en excés: la reconciliació familiar, la recompensa econòmica i l'adopció del Frisco Kid per part dels Bronson resolen en poques pàgines tensions que l'obra havia construït amb certa subtilesa. Aquesta resolució feliç respondria, probablement, a les exigències del mercat editorial juvenil de l'època —la novel·la fou publicada per MacMillan com a literatura per a nois— i no a les inclinacions naturals d'un London que, en les seves obres madures, preferiria finals tràgics o oberts.

D'altra banda, la caracterització femenina és pràcticament inexistent, limitació habitual en el gènere d'aventures de l'època però especialment marcada aquí. Les figures femenines (la mare, la germana d'en Joe) no passen de la funció simbòlica, reflex d'una concepció del món on el creixement masculí es dirimeix exclusivament en espais d'homosocialitat —el vaixell, el mar, la lluita.

Significació en el context literari americà

London és considerat el màxim exponent del realisme nord-americà i va ser un dels primers autors americans a convertir-se en una celebritat internacional i a obtenir una gran fortuna gràcies a l'escriptura.

El creuer del Dazzler s'inscriu en la tradició de la bildungsroman —novel·la de formació— i dialoga amb obres com Les aventures de Tom Sawyer o Huckleberry Finn de Mark Twain, on el riu Mississipi compleix una funció simbòlica similar a la badia de San Francisco de Jack London: espai de llibertat, de prova i, finalment, de retorn a l'ordre social. La diferència notable és que London hi introdueix una consciència de classe social més explícita i un pessimisme sobre la mobilitat social que Twain suavitzava amb la ironia.

Fet i fet, El creuer del Dazzler és una obra menor dins del cànon de l’autor, però d'una riquesa interpretativa superior a la que sovint li reconeix la crítica. Més que una simple aventura juvenil, és un text que articula les grans preocupacions de London —la tensió entre llibertat i pertinença, la crítica de les estructures socials, la força formativa de la natura— en un format condensat i accessible. La seva lectura és imprescindible per comprendre els orígens d'una de les veus més potents de la narrativa nord-americana de principis del segle XX.

 

Actualitzat: 20/04/2026