En el comentari titulat A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA, parlàvem de frames (marcs mentals i metàfores). I m’ha semblat interessant explicar una mica més que són.
Els marcs o frames són les representacions mentals que ens ajuden a estructurar la informació que percebem constantment. Els frames ofereixen una definició d'un problema que, alhora, implica una presentació determinada de la informació. Acceptar un frame significa aleshores acceptar certes premisses o condicions i alhora conseqüències sobre una discussió determinada. Per exemple, referir-se a la Unió Europea com la burocràcia de Brussel·les implica una valoració en termes negatius que genera un efecte en cadascun de nosaltres, encara que sigui inconscient.
Fet i fet, els frames ajuden a entendre i ordenar el que passa al nostre voltant, però alhora limiten, seleccionen i jerarquitzen la informació. Això té com a conseqüència no sols un efecte en les nostres valoracions, sinó també en les emocions que experimentem.
Les diferents forces de la ultradreta a tot Europa han après a dominar la utilització estratègica dels frames. Han comprès que aquests últims són el vehicle per relacionar determinades emocions amb determinades temàtiques i a partir d'allà aprofitar electoralment i políticament les reaccions dels afectats. És per això que per a cada tema de la seva agenda desenvolupen diferents frames que són inclosos al seu discurs de forma sistemàtica.
D'altra banda, els ultradretans manegen molt bé l'ús de les narratives. Mitjançant la seva ocupació, la transmissió dels frames, dels valors que comporten i de les emocions que posteriorment es desperten és molt més eficient. I això funciona pel que el filòsof i matemàtic Nassim Nicholas Taleb anomena la fal·làcia narrativa.
Pel nostre cervell, la informació és costosa. En primer lloc, hem d'invertir recursos a obtenir-la; en segon terme, hem d'invertir recursos a emmagatzemar-la; i, finalment, hem d'invertir recursos a reutilitzar-la. Les històries són l'instrument perfecte perquè el cervell pugui estalviar la quantitat més gran d'aquests recursos. En elles, la informació apareix ordenada, té coherència i permet establir causalitats entre fets. Aquestes característiques no només col·laboren amb la reconstrucció de la mateixa, és a dir, amb la memòria, sinó que la informació és emmagatzemada com una experiència vívida i no com un mer compendi de dades.
Aquesta narrativa, però, també implica la simplificació de la informació. Augmenten les possibilitats de caure en el reduccionisme. I, arran de la seva capacitat explicativa i la seva coherència, sembla versemblant malgrat exposar només un aspecte del tema. En conseqüència, les conclusions que se'n poden derivar corren un alt risc de ser fal·laces o infundades.
Les narratives ens deixen exposats a una sèrie de biaixos cognitius que poden ser aprofitats per manipular la visió que desenvolupem sobre un debat en particular. Per tal de simplificar i alhora processar ràpidament i eficientment la informació que rebem constantment, el nostre cervell pren dreceres cognitives. És a dir, utilitza la seva experiència per prendre decisions sense que ni tan sols ens n’adonem. En general, aquesta és una funció molt útil; tanmateix, de vegades aquestes dreceres ens porten a desviacions d'interpretació. Aquestes últimes són denominades biaixos cognitius.
La tendència a pensar que un argument és fort perquè és creïble, a enfocar-se només en la informació que confirma allò que es creia prèviament, o bé, a preferir un resultat segur encara que pugui ser perjudicial, són alguns d'aquests biaixos cognitius. La potència d'ells és que els ignorem. És a dir, succeeixen tan naturalment que demana una enorme inversió d'energia poder prendre'n consciència i, eventualment, revisar-ne les decisions derivades.
Per les característiques esmentades, la fal·làcia narrativa es converteix en un instrument preferencial de les ultradretes. Tant per transmetre els seus frames com per assegurar-ne la multiplicació a través de la repetició.
Alguns exemples de frames els explicita molt bé Juan Antonio Molina a Lo que dice gente como usted, a NOVA TRIBUNA (1-12-2023).
Actualitzat: 06/11/2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada