La ultradreta, la serp que ara recorre el món amb més força. Bolsonaro, Milei, Bukele, Orbán, Meloni, Salvini, Netanyahu, Erdogan, Marine Le Pen, Putin, Trump, Musk, Abascal, Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, Mazón... i cada vegada són més i els segueix més gent. Tenen un principi motor, un frame (una idea-marc): “Admit nothing, deny everything” (“No admetre res, negar-ho tot”). Més o menys, aquests era el concepte de George Lakoff sobre la idea-marc: sense construir un marc mental propi no hi ha cap ideologia que pugui triomfar. Si, ara aquest és el frame, el principi motor de la serp que recorre el món. La frase és de Roy Cohn, però se la va apropiar Donald Trump. Cohn... tot un personatge¡
Entre els anys setanta i vuitanta del segle passat, Cohn va ser l’assessor legal de Trump. Prèviament, havia estat el braç dret del senador Joseph McCarthy, el pare del macartisme. Cohn, també va ser una peça clau de la fiscalia en els judicis d’Ethel y Julius Rosenberg, el matrimoni que va ser la primera execució per espionatge de civils a la història dels Estats Units. Cohn... quin personatge! Cohn (i McCarthy) van ser els impulsors del terror lila, la campanya dels anys 50 del segle passat contra els homosexuals. Ironies de la vida, Cohn va ser homosexual i el 1986, abans de morir de sida, va insistir a dir que tenia càncer de fetge i que no era gay. La relació entre Cohn i Trump la podeu veure a pel·lícula The Apprentice (L’aprenent), estrenada el 2024 i dirigida per Ali Abbasi.
“Admit nothing, deny everything”. Trump també s’apropia de dues idees més de Cohn: 1) ataca, ataca, ataca... 2) no importa el que succeeixi, reclama sempre la victòria i mai acceptis la derrota. Però, repetim, hi ha un principi motor: “Admit nothing, deny everything” (“No admetre res, negar-ho tot”). I també ho tornem a repetir: és l’origen de la serp que recorre el món: la ultradreta. Evidentment, hi ha un programa polític comú, una agenda: rebuig de la immigració i de l'islam; afirmació de la identitat i la sobirania nacionals, en particular davant de la Unió Europea (en el cas dels països europeus); un programa autoritari i orientat a la seguretat basat en la llei i l’ordre; i un rebuig total a qualsevol iniciativa que faci olor de socialdemocràcia o a ideologia woke (“que se mueran los zurdos”, que diu Milei). Fet i fet, hi ha una hostilitat brutal cap a la democràcia liberal i una voluntat d’establir règims autoritaris. “Admit nothing, deny everything” (“No admetre res, negar-ho tot”), és la idea motriu, el frame que mou a tota la ultradreta. Quan una idea-marc s'ha instal·lat a la societat, no és fàcil desmuntar-la amb polítiques poc creïbles o amb màrqueting de baix cost.
El significat de “No admetre res, negar-ho tot”.
I què significa o implica aquest principi? D’entrada, i en un sentit ample, es pot associar a una postura escèptica o fins i tot nihilista depenent del context. L'escepticisme filosòfic qüestiona la possibilitat d'assolir certs coneixements o veritats absolutes. Dins aquesta perspectiva, algunes branques més radicals podrien adoptar una postura de rebuig cap a qualsevol afirmació o creença. D'altra banda, també es podria relacionar amb una filosofia o estratègia pràctica més aviat pragmàtica, usada en contextos com el legal o polític, on negar sistemàticament pot ser una tàctica per evitar responsabilitats o conseqüències.
Però adoptar una filosofia basada en "No admetre res, negar-ho tot" té implicacions ètiques profundes i, en general, preocupants. Aquí n'hi ha algunes que es poden explorar:
1. Manca de responsabilitat: Negar-ho tot com a principi pot erosionar el sentit de responsabilitat personal o col·lectiva. Si ningú no admet errors o accions, és impossible assumir-ne les conseqüències i treballar per resoldre problemes.
2. Desconfiança social: Una postura sistemàtica de negació pot portar a la desconfiança en les relacions, siguin personals, laborals o fins i tot a l'esfera pública, com a la política. Això dificulta la construcció de comunitats sòlides i basades en la confiança mútua.
3. Desafiament a l'ètica de la veritat: La negació constant xoca amb la noció ètica de valorar la veritat. Si tot és negat, fins i tot allò evident, es mina la noció d'honestedat com a valor essencial.
4. Impacte a la justícia: En àmbits com el legal, aquesta filosofia podria obstaculitzar la recerca de justícia. Si les parts involucrades neguen fets en comptes d'admetre'ls, es complica el procés de resoldre disputes de manera justa.
5. Egocentrisme i manipulació: També pot fomentar un comportament egocèntric, on es prioritzen els interessos personals sobre el bé col·lectiu, sovint manipulant o tergiversant la realitat.
“No admetre res, negar-ho tot” ho envaeix tot.
Aquesta idea-marc ho impregna tot. De l’espera política s’ha traslladat a tots els àmbits de la vida i del pensament. Avança com una taca d’oli. Alguns exemples:
1. Estratègies legals: En certs judicis, especialment en processos penals, alguns advocats o acusats adopten la tàctica de negar sistemàticament totes les acusacions, fins i tot davant de proves clares, amb l'esperança de crear dubte raonable o endarrerir el procés judicial.
2. Política: Alguns actors polítics o governs recorren a aquesta postura en enfrontar escàndols o acusacions. Neguen qualsevol irregularitat o error, sovint per evitar responsabilitats o conseqüències polítiques.
3. Negació de crisis globals: En temes com el canvi climàtic, hi ha hagut actors que durant anys van negar la seva existència o responsabilitat humana en el problema, encara que l'evidència científica sigui aclaparadora. Aquest enfocament pot ser degut a interessos econòmics o ideològics.
4. Relacions interpersonals: En determinades dinàmiques tòxiques, algunes persones es poden negar a admetre errors o actes que hagin causat dany, utilitzant la negació com a defensa per evitar confrontar les seves accions.
5. Mitjans de comunicació o desinformació: Es pot observar en campanyes de desinformació, on es neguen fets verificables com a estratègia per manipular l’opinió pública o desviar l’atenció.
“No admetre res, negar-ho tot”: conseqüències.
L'adopció d'una filosofia basada en "no admetre res, negar-ho tot" pot generar impactes significatius a la societat, la majoria negatius. Alguns dels efectes més destacats poden ser:
1. Crisi de confiança: Si les institucions, els líders o els individus recorren constantment a la negació com a estratègia, s'erosiona la confiança col·lectiva. La manca de transparència i honestedat pot fer que les persones perdin fe en els sistemes de justícia, els governs i les relacions interpersonals.
2. Desinformació i manipulació: En un entorn on els fets són negats sistemàticament, s'obren les portes a la desinformació. Això pot fragmentar la societat, dividint-la en grups que ja no comparteixen una base comuna de debò.
3. Polarització: Una postura de negació absoluta pot exacerbar la polarització, ja que en dificulta el diàleg constructiu. Si les parts involucrades no reconeixen la validesa de les idees o els fets de l'altre, el conflicte s'intensifica i les solucions esdevenen inabastables.
4. Manca de responsabilitat col·lectiva: Quan negar els problemes es converteix en la norma, es frena el progrés social. Enfrontar els desafiaments requereix admetre'ls primer, i si això no passa, qüestions com ara la justícia social, la sostenibilitat ambiental o els drets humans poden quedar desateses.
5. Deteriorament dels valors ètics: L'ètica social, basada en principis com l'honestedat i la responsabilitat, està compromesa quan la negació constant es normalitza. Això pot conduir a una societat més cínica, on l'interès propi preval sobre el bé comú.
Conclusions.
En resum, aquest tipus de filosofia tendeix a afeblir els pilars fonamentals que mantenen unida a la societat. Tanmateix, també pot provocar reaccions: moviments que busquen reconstruir la confiança, promoure la veritat i exigir més responsabilitat.
Hi ha diversos exemples històrics i contemporanis de societats que han enfrontat filosofies o estratègies basades en la negació sistemàtica. Aquí alguns casos destacats:
1. Negacionisme històric: Societats que han enfrontat la negació d'esdeveniments històrics importants, com ara l'Holocaust o el genocidi armeni. En aquests casos, certs grups han intentat minimitzar o negar aquests fets per evitar responsabilitats o reescriure la narrativa històrica.
2. Crisi climàtica: Durant dècades, alguns sectors de la societat, especialment en països amb forts interessos en indústries contaminants, han negat l'existència o la gravetat del canvi climàtic. Això ha endarrerit la implementació de polítiques ambientals efectives.
3. Pandèmies: Durant la pandèmia de COVID-19, moltes societats van enfrontar moviments negacionistes que rebutjaven la gravetat del virus, l'eficàcia de les vacunes o fins i tot l'existència de la malaltia. Això va generar divisions socials i va complicar la resposta sanitària.
4. Colonialisme i esclavitud: En alguns països, hi ha hagut intents de negar o minimitzar els impactes negatius del colonialisme i l'esclavitud, cosa que ha dificultat els processos de reconciliació i justícia històrica.
“No admetre res, negar-ho tot”. Cohn. Trump. La ultradreta... poca broma. El rearmament ha de ser de noves idees i maneres de fer.
Podeu trobar més informació a:
Roy Cohn, el oscuro abogado que ayudó a Donald Trump en su ascenso al poder, per James Caryn a, BBC News. (01/06/2024).
Roy Cohn, el hombre que creó a Donald Trump, per Carlos Hernández-Echevarría a, LA VANGUARDIA (11/10/2024).
I en aquest blog:
A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA. (06/12/2022).
A PROPÒSIT DE GOYA, ELS TÀRTARS I DE PER QUÈ DELS VOTANTS D’ULTRA DRETA II: ELS FRAMES (03/12/2023).
Post-TRUMP I EL FEIXISME (06/11/2024).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada